Humbert Roma

Més groc, sisplau

Vivim aquests dies un debat, més o menys soterrat segons qui el planteja, sobre la necessitat o no de canviar d'estratègia en l'ús dels llaços grocs —i del groc en general— al carrer en defensa de la llibertat dels nostres presos polítics. És una estratègia equivocada en aquests moments —venen a dir— perquè qui porta la iniciativa ja són els nacionalistes espanyols i no l'independentisme. I, d'altra banda —afegeixen—, el seu ressò ja és prou conegut per qui l'ha de conèixer i no paga la pena dedicar-hi més esforços quan hi ha molta feina a fer de cara a la consolidació de la república catalana i, fins i tot, per aconseguir la llibertat dels mateixos presos.

No hi estic gens d'acord. Ni l'objectiu, la llibertat dels presos polítics, està aconseguit ni el moment de canviar d'estratègia en això del groc és el millor, sinó precisament el pitjor. Quan l'enemic planteja batalla en una qüestió concreta, i ho fa d'una forma tan crispada i barroera, no vol dir pas que estigui guanyant, sinó ben bé al contrari. I més quan aquesta batalla —recordem-ho, fins a fer-nos pesats, perquè aquest és el moll de l'os de la qüestió— per la llibertat dels presos està a punt de plantejar-se com la decisiva aquesta tardor, quan comenci el macrojudici contra l'independentisme.

Si mai ha estat necessari omplir més el país de llaços i qualsevol símbol groc (samarretes, pancartes, domassos, mocadors de coll, bufandes...) és precisament ara. També perquè la lluita pel groc al carrer no és només una lluita pels presos, sinó —i així ens la planteja l'imperialisme espanyol— una lluita per la llibertat d'expressió, ras i curt.

D'altra banda, aquesta no és una batalla que hagi fet tot el recorregut possible, juntament amb moltes altres estratègies de mobilització que hi puguin coincidir. En voleu alguns exemples? Els plantejo des de la crua realitat que no puc fer res més que donar idees: omplir el Camp Nou i altres estadis del país de gent amb groc en festivals pels presos; reactivar la campanya perquè la bona gent catalana recuperi —em temo que l'hem perdut una mica— l'orgull d'exhibir el groc tothora a títol individual pels nostres carrers i places (incloent-hi els balcons i finestres propis); muntar envelats —d'això en tenim bona experiència després de les campanyes per les consultes de començament de la dècada— per difondre la crida en aquest sentit. I, millor encara, aprofitar-ho per recollir signatures en defensa de la realització efectiva de la república o del mateix alliberament dels presos.

Són només idees. Tot menys rendir-nos davant l'ofensiva —cada vegada més violenta, i això només fa que començar, i no anirà enrere perquè renunciem al groc— de l'imperialisme espanyol contra el dret a la independència de la bona gent catalana.

Més groc, doncs, sisplau.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

Humbert Roma

Periodista