BEA TALEGÓN

Arriba la tardor

Dimarts que ve el president Quim Torra farà una conferència que serà important: hi marcarà un full de ruta per posar en ordre tot el que queda pendent i és urgent que es resolgui. Ja ho va anunciar al costat del president Puigdemont a principis d’estiu; va ser en aquell moment que es va donar un missatge fonamental al president Sánchez: que aprofités l’estiu per reflexionar i prengués la ferma determinació de passar a l’acció.

Fins ara s’han produït reunions bilaterals entre el govern d’Espanya i el de Catalunya, converses que, en la majoria dels casos, no hem conegut. Tot apunta que alguna cosa està canviant. O, almenys, hauria de ser així.
En aquests mesos de tardor arribarà el moment de saber què passarà amb les persones que són a la presó sense judici i sense ni una prova dels greus delictes que se’ls imputen, en l’estranya situació d’haver estat processades per fets que no han estat considerats delictius per la justícia alemanya, belga ni escocesa.

I això és una cosa molt delicada per a la justícia espanyola, ja que està demostrant que és capaç de mantenir a la presó persones que no suposen cap perill per la societat i que, a més, estan complint una condemna sense haver pogut defensar-se. Vaja, que són presos polítics amb totes les de la llei.

Sánchez ha fet una volta per diferents països d’Amèrica del Sud. I allà ha pogut veure de què va la memòria històrica. I no em refereixo únicament al Valle de los Caídos ni al franquisme sociològic que tenim implantat a Espanya. I és que la independència de Catalunya molt possiblement sigui la tasca pendent més important que ha d’abordar el govern de Sánchez. Ell sap que no pot demorar més, per molt que llenci bombes de fum amb altres qüestions, també importants, però per descomptat que no tan urgents com alliberar els presos polítics o aclarir la necessitat d’acordar un referèndum amb els sobiranistes catalans.

«Tot apunta que alguna cosa està canviant; o, almenys, hauria de ser així»



Els mitjans de comunicació, tot i que estan entestats a mantenir el seu relat, van afluixant. És difícil percebre-ho, encara, però ho anirem veient durant aquesta tardor: els principals canals de televisió, emissores de ràdio, els mitjans digitals i la premsa escrita començaran a virar en els seus missatges. Subtilment, sí, però ho faran. Es podran sentir veus que han estat silenciades, noves opinions que no criminalitzaran la possibilitat de plantejar noves alternatives a les necessitats d’aquest país. Es parlarà de república, es parlarà de consultes a la ciutadania, es parlarà d’avançar en drets i llibertats. La qüestió serà també saber gestionar les reaccions furibundes dels reaccionaris franquistes o feixistes. Ho veurem.

És probable que arribin a un acord per poder pactar un referèndum. Jo ho veig possible, perquè em temo que és l’única alternativa que li queda al govern d’Espanya per poder reconduir la situació. Aquesta i l’alliberament dels presos polítics. Recordeu també que Sánchez haurà d’aprovar els pressupostos al mes de novembre, i necessita suports, sobretot sobiranistes, per posar en marxa qualsevol mesura. I, en aquest sentit, els bascos, els catalans i fins i tot els canaris ho saben, i ho faran valer, perquè precisament per això van investir Sánchez com ho van fer.

ERC ha fet un bon paper amb l’exhumació de Franco: ha fet valer el seu suport en exigir a Sánchez que s’obri la via per anul·lar les sentències dictades contra perseguits i represaliats polítics durant el franquisme. I sembla que ho ha aconseguit. Serà d’aquesta manera que s’aconseguirà guanyar la batalla de la democràcia i de la llibertat que està liderant Catalunya. I ho veurem aquesta tardor, sí. Tot vindrà bastant accelerat: Sánchez no té gaire temps per perdre, ja que, mentre la dreta es reorganitza i intenta aniquilar-lo, disposa d’uns suports que també s’estan organitzant i que en qualsevol moment poden fer-lo caure.

També serà el dimarts quan Llarena ha de comparèixer a Bèlgica davant la justícia. No ho farà. I en un cas que al principi semblava que no havia de tenir més recorregut, veurem com Espanya queda una vegada més en evidència: la seva ànsia per defensar el jutge davant un assumpte on se’l jutja de manera personal i privada per les declaracions que ha fet públicament i que el deixarien sota sospita de no tenir imparcialitat per funcionar es convertirà en un problema diplomàtic entre els dos països. I tot per no saber mesurar els temps, per no saber-se coordinar des d’Espanya, per no seure a parlar d’una vegada per sempre i per no deixar que cadascú faci la seva feina: els polítics, política, i els jutges, aplicar la llei. Aquest assumpte ens donarà sorpreses —i tinc la sospita que no seran bones per a Espanya. En fi, preparem-nos per a una tardor moguda en la qual, en la meva humil opinió, Catalunya —els sobiranistes catalans— seguiran demostrant les seves raons, fent valer de manera exemplar els seus arguments i donant lliçons a tothom que vulgui, sàpiga o pugui entendre-les. ­Seguim!


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

BEA TALEGÓN

Periodista