Ángela González, Juana Rivas i la justícia patriarcal - Diari Jornada

LUCÍA SEGURA MORILLAS

Ángela González, Juana Rivas i la justícia patriarcal

El passat divendres 20 de juliol, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va condemnar l'estat espanyol a indemnitzar n'Àngela González amb 600.000 euros. L'exparella de n'Àngela va assassinar, en 2003, a la filla de set anys que tenien en comú durant una visita no vigilada que va establir un jutjat de Madrid després de la seva separació, a pesar de les 47 denúncies presentades per violència de gènere i altres causes. González va esgotar totes les vies judicials que l'estat espanyol contempla i va acabar acudint a la ONU, que sí va reconèixer la negligència de l'Estat. D'aquí la sentència del Suprem.

El divendres 27 de juliol, el Jutjat Penal 1 de Granada va condemnar na Juana Rivas a cinc anys de presó, pèrdua de la pàtria potestat dels seus dos fills durant 6 anys i 30.000 euros d'indemnització que haurà de pagar a la seva exparella, pare dels seus fills i maltractador, per dos delictes de sostracció de menors. La sentència encara no és ferma i la defensa ha anunciat que la recorrerà.

La legislació espanyola i la interpretació que fa el poder judicial d'aquesta no contemplen ni assumeixen la violència masclista que impregna la societat i que pateixen diàriament les dones, les nines i nins i les persones amb altres identitats de gènere

 

La primera sentència reconeix la desprotecció que l'estat espanyol va cometre sobre la filla de set anys d'Àngela González, desprotecció que va suposar l'assassinat de la nina. La segona sentència «castiga» na Juana Rivas per voler protegir als seus infants d'un home que l'havia maltractat, suposadament —que si no aquest article pot constituir delicte perquè no hi ha sentència!—, durant set anys. És complex, i per algunes persones impossible, entendre com es poden donar les dues sentències amb una diferència de set dies si no és assumint que les lleis i el poder judicial de l'estat espanyol són obertament patriarcals.

La legislació espanyola i la interpretació que fa el poder judicial d'aquesta no contemplen ni assumeixen, encara avui dia, la violència masclista que impregna la societat i que pateixen diàriament les dones, les nines i nins i les persones amb altres identitats de gènere. Ni les lleis ni la justícia s'han ocupat encara, per exemple, del fet que múltiples maltractadors maltracten i/o assassinen els seus fills i filles, no per una acció contra aquests infants, sinó com el maltractament «definitiu» cap a la dona: «Si no estàs amb jo, patiràs tota la vida pel dolor i/o la mort de les teves filles/s».

La Fiscalia General de l'Estat, a la seva memòria de 2016, conclou que no es va provar cap denúncia falsa per violència de gènere durant el 2016

 

Davant d'aquesta falta de responsabilitat a l'hora de legislar, jutjar i penar les violències masclistes, a les dones que pateixen violència de gènere, que denuncien i que tenen en comú fills i/o filles amb els seus maltractadors se'ls presenta una disjuntiva: protegir la seva descendència incomplint la llei o complir el que estipulen els tribunals que pot suposar el patiment i inclús la mort de les seves criatures. Moltes persones ho tenen ben clar: desobediència davant una justícia que no les protegeix perquè manté la situació de poder entre el maltractador i la o les persones maltractades.

Per cert, que ja sabem el que hi ha i el que al·lega molta gent que no vol perdre ni un centímetre dels seus privilegis patriarcals: la Fiscalia General de l'Estat, a la seva memòria de 2016, conclou que no es va provar cap denúncia falsa per violència de gènere durant el 2016. La Fiscalia conclou també que entre el 2009 i el 2016 només 79 denúncies es varen demostrar com a falses, davant les 1.055.912 denúncies de violència de gènere presentades durant aquests vuit anys.

Davant això, a totes les persones feministes només ens queda continuar lluitant contra aquest sistema patriarcal que està present en tots els racons de la nostra societat i cultura, incloent-hi també el sistema judicial i la legislació. El futur serà feminista o no serà.

@firma

LUCÍA SEGURA MORILLAS