El joc i les apostes: l'escanyapobres del segle XXI - Diari Jornada

JUAN BATLLE (membre de la Xarxa de Cures)

El joc i les apostes: l'escanyapobres del segle XXI

Durant el franquisme, el monopoli del joc i les apostes era de l'estat: loteria i travesses. Les úniques apostes privades legals eren les curses de llebrers i de cavalls. No cal dir que les timbes tolerades esquitxaven la geografia de l'Estat. Quan es va legalitzar el joc en temps de Suárez, van proliferar els casinos i els bingos. Els col·legis de psicòlegs van aconseguir que poguessin fer-se llistes per registrar les persones amb ludopatia. D'aquesta manera, quan s'identificaven, no se'ls permetia jugar.

Les màquines escurabutxaques dels bars van portar el joc als barris i també la ludopatia. La fiscalitat del joc, del 45%, va ser un regal enverinat per a les comunitats autònomes. El següent pas per portar el joc als barris dels Països Catalans han estat les cases de joc, on deixen bous i esquelles cada cop més veïnes. L'arribada d'internet ho ha rebentat tot en l'àmbit del joc. Des de casa, amb l'ordinador, Neymar, el Ronaldo brasiler i el portuguès et conviden a jugar al casino en línia, mentre Jorge Javier Vázquez i Belén Esteban et conviden a jugar al bingo.

Les cases d'apostes en línia són una nova amenaça, perquè poder ser en una aplicació de mòbil posa en safata el fet d'apostar

Però una nova amenaça deixa petites totes les que hem esmentat: les cases d'apostes en línia. Les cases d'apostes són antigues, però poder ser en una aplicació de mòbil posa en safata el fet d'apostar. No només s'aposta sobre resultats, sinó sobre el nombre de gols, de penals, etc., i en qualsevol esport. En el darrer Mundial, els anuncis de cases d'apostes van ser més de la meitat a partir de quarts de final a l'emissora que en tenia la concessió. La gravetat del problema és tal que a Franca estan prohibits a la televisió. No cal dir que les seus de les cases de joc i apostes són fora dels Països Catalans i ni un euro d'impostos ens retorna.

A la Xarxa de Cures, que defensa posar la vida al centre, un model de serveis 100% públics i el benestar de les classes populars, considerem el joc i les apostes una forma d'espoli a les classes populars que ens fa carn de canó per desenvolupar addiccions. Cal que des de l'anticapitalisme i el feminisme obrim un debat sobre aquesta xacra alienant a les escoles, als instituts i els sindicats, i recordem la definició de droga, que és tot allò que pot afectar el sistema nerviós central.

@firma

JUAN BATLLE (membre de la Xarxa de Cures)

Membre de la Xarxa de Cures