Sóc bona educadora? Pistes per a l’autoavaluació - Diari Jornada

ALMUDENA A. NAVAS SAURIN

Sóc bona educadora? Pistes per a l’autoavaluació

Fa més de 40 anys Hannah Arendt assenyalava que normalment és a l'escola on les criatures fan la primera entrada al món, quan passen de l'àmbit privat, que necessiten per poder madurar adequadament, a l'àmbit públic, el lloc per parlar i ser escoltat, per veure i ser vist. Això sí, la filòsofa afirmava que l'escola no és, en absolut, el món, ni ha de fer veure que ho és. L'escola s'assembla més a la institució que intercalem entre el món i el domini privat de la llar, per tal de fer possible la transició de la família al món.

La diversitat del món que habitem i dels dominis privats de les famílies avui dia han evolucionat considerablement. Aquesta evolució fa que el salt entre allò privat i allò públic estiga desajustat i, en ocasions, invertit. La forma moderna d’escola no està preparada, ni en la seua estructura oficial ni en les seues formes de relació, per a la vida més enllà de la modernitat.

Per Raewyn Connell, l'escola és una institució que participa en la producció de jerarquies socials, i l'educació és determinant en la legitimació de la desigualtat, ja que hi ha creences falses com que les desigualtats educatives són un problema de minories desafavorides, que els pobres són culturalment diferents de la majoria o que les reformes educatives són problemes tècnics (i no polítics) que requereixen poc més que aplicació.

Educar, essencialment, no es pot fer d’esquena a les famílies, al barri o a la comunitat, ni a la història ni al moment polític en què s’habita

En el nostre territori, aquestes qüestions es concreten en el fet que parlem d’inserció i domini de les competències instrumentals quan som davant d’escoles amb un nombre alt de nacionalitats, i de creativitat i noves tecnologies, quan hi ha poca diversitat. Dues de les reformes clau en educació del govern anterior van ser la del sistema de tria de la direcció de l’escola i la retirada de competències als consells escolars. El govern actual no les ha modificat, com si la resolució tècnica d’un problema no amagara formes de relació entre educadors i educadores i famílies; és a dir, com si no fora un problema polític, que diria Arendt.

Educar és acompanyar algú i oferir-li ferramentes perquè entenga el món en què viu, de manera que puga prendre les seues pròpies decisions cap al món i la societat. Així, ser educadora comporta, entre altres coses, consciència lúcida de la complexitat de la tasca d'acompanyament, per les seves implicacions en la vida d'altres persones, per a la societat, per a la política, la cultura o la democràcia; dedicació d'energies, força i esforç per proveir-se de coneixements i saviesa, formes de fer amb fonament, amb sentit comú i amb tacte; passió pel coneixement, aquell que permeta una visió complexa per a dotar de sentit la realitat; compromisos intel·lectuals que permeten llançar llum sobre què i per què aquest món i aquesta societat van per on van (és vital, així mateix, recordar la força emocional que regeix la tasca de l'educació, perquè ens segueix costant aprendre que la raó no s'ha de separar de la vida, de l'emoció, de la vivència i del sentiment), i, finalment, situar l'educació en el terreny de la moral i argumentar conscientment des de la moral la presa de posició i decisió.

Educar, essencialment, no es pot fer d’esquena a les famílies, al barri o a la comunitat, ni a la història ni al moment polític en què s’habita. Per molt que ens ofegue la paperassa, els processos de gestió o la manca de sentit en les formes de justificació de cada acció, no podem oblidar el sentit crític de l’educació. Llavors, em pregunte quina puntuació trac com a educadora.

@firma

ALMUDENA A. NAVAS SAURIN

Pedagoga i membre del Grup de Treball Estirant del Fil