Joan Sebastià Colomer

Mozart, Peralada i 'La flauta màgica'

Amb l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i sota la batuta del seu titular, Josep Pons, es representarà avui al Festival de Peralada “una aventura màgica, complexa i alhora simple, que em va atrapar des de ben petit, quan els meus pares me la van fer descobrir. Aquest conte de nens fascinant que amaga símbols i interpretacions» en paraules d’Oriol Broggi, director d’escena d’aquesta producció, referides a «La flauta màgica».

Malgrat que es tracta d’una de les òperes més populars del repertori, La flauta màgica no és una òpera si no un Singspiel. En aquella època, les òperes fins i tot a Alemanya s’escrivien en italià. El Singspiel, en canvi, s’escrivia en llengua vernacla i incloïa diàlegs parlats, elements màgics, maniqueisme i temes musicals d’inspiració popular. No és estrany, per tant, que, com Broggi assenyala, La flauta màgica sigui avui dia la porta d’entrada més habitual dels infants a l’òpera. Però aquesta obra és, a més, portadora d’un missatge ideològic ambigu però alhora impossible d’ignorar ja pel públic de l’època.

L'òpera s’inicia amb tres acords que donen entrada a un passatge fugat. El nombre tres té un valor simbòlic i ritual especial per a la maçoneria. La tècnica de la fuga s’identificava amb la música religiosa i, particularment, amb l’Esglèsia catòlica, hegemònica, com ara, a Àustria.

Mozart i, el que és més important, l’autor de l’encàrrec i el text de l’obra, Emmanuel Schikaneder, eren membres de la masoneria. Quan l’any 1791 es va estrenar l’obra,  les lògies maçòniques estaven fortament perseguides i, en paraules del prestigiós director René Jakobs, «les autoritats estaven convençudes que les idees maçòniques estaven darrer de la presa de la Bastilla». De fet, en cinc anys totes les lògies maçòniques van ser suprimides.

El que és segur és que La flauta màgica és molt més que un conte de nens. O tant com un conte nens. Hi veiem les relacions de classe, la tensió entre un món aristocràtic dominat per les ficcions ideològiques enfront d’un cert realisme primari de les classes populars (tema molt present en altres obres de Mozart), la contraposició entre l’amor romàntic i una visió materialista de l’amor, la presentació de l’heroïsme com una cultura aliena al poble i passatges d’una misogínia aparentment inequívoca però controvertida. I tantes coses més que serà millor que els lectors i les lectores investiguin i jutgin elles mateixes. Especialment si pensen assistir a aquesta funció i fer el treball previ (i necessari) d’anàlisi de l’obra.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

Joan Sebastià Colomer

Cantant