LAIA MAS

Vacances amb sabor d’eleccions

Aquest agost la classe política valenciana agafa les vacances amb més força, si és possible. En les ments de la majoria, una data: 26 de maig del 2019, el dia en l’horitzó de molts caps que tornaran a les institucions després de la desconnexió amb un objectiu clar: guanyar la carrera electoral amb una campanya que comença seriosament quan s’acabe l’estiu.
El curs que s’acaba s’ha saldat amb alguns canvis que de ben segur influiran en el següent i en l’examen final de les eleccions valencianes. Les últimes, el maig del 2015, van ser les anomenades «del canvi», la cita en què moltes valencianes i valencians vam entendre, per fi, el concepte de festa de la democràcia, amb la celebració de la fi del regnat del Partit Popular a moltes institucions.

Però d’aquella festa ja en queda poca celebració. Des d’aleshores fins ara, membres de tots els partits valencians han estat assenyalats com a investigats —abans imputats—, justament o no. Però això ha fet córrer entre la ciutadania la popular dita que «tots són iguals», és a dir, que qualsevol partit polític mira pel seu propi interès i no pel de la ciutadania. Aquesta afirmació no és certa, però cala entre la gran massa, guiada pels titulars d’uns mitjans de comunicació, els més grans i potents, arrelats als partits tradicionals i que no han fet cap favor a les noves forces progressistes.

En l’últim curs, aquell canvi del 2015 s’ha regirat, per exemple, a la ciutat d’Alacant, on el PP ha tornat a guanyar l’alcaldia gràcies al vot de la diputada Nerea Belmonte de Guanyar Alacant per desavinences amb el seu propi partit. El PP havia governat Alacant des de l’any 1995, i l’oposició no ha estat capaç de mantenir el govern ni tan sols tres anys.
Per la seua banda, el PSPV s’ha vist esquitxat també per l’operació Alqueria, que ha fet caure qui era el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez.

Malgrat tot, el PP ha estat sens dubte el partit que s’ha vist més afectat per casos de corrupció, que ha hagut de fer fora gran part del seu harem i ha fet passar per tribunals i presons persones que han tingut molt de pes dins la formació, com ara Eduardo Zaplana.

Pel que fa als governs del canvi, encara és una sorpresa l’avaluació que la ciutadania en farà, ja que amb una forta campanya mediàtica i de la dreta política en contra no tindran fàcil la renovació en les institucions.

No podem parlar d’aquest curs passat des del punt de vista polític sense esmentar el feminisme, el moviment social que sens dubte ha despuntat més al País Valencià. El 8-M ha marcat un abans i un després que no poden ignorar ni la societat en general ni la classe política en particular, que també hauria d’aprofitar l’agost per a fer els deures en aquesta matèria. Tampoc no ens podem oblidar de la repressió que van patir les feministes valencianes, que hui acumulen multes per un valor superior als 6.000 €.

Amb relació a la repressió, cal fer menció també als feixistes, que van fer una reaparició estel·lar el 9 d’Octubre passat i des d’aleshores han estat presents a través de diferents mobilitzacions i atacs, especialment a la ciutat de València. Aquests atacs no es poden deslligar del procés de Catalunya cap a la independència, però tampoc del racisme i la xe­nofòbia que tornen a estar presents davant una onada de solidaritat que s’ha fet més visible amb l’arribada de l’Aquarius. Això només és la punta de l’iceberg d’una qüestió, la de les migracions, amb la qual el País Valencià haurà de seguir mirant-se cara a cara en els mesos que venen.

El 2018 ha estat també l’any en què les valencianes i els valencians hem recuperat els mitjans de comunicació públics que el Partit Popular va desmantellar. Si bé l’interés dels primers dies ha decaigut i de ben segur els índexs d’audiència han baixat, el poble valencià ja pot informar-se, formar-se i entretindre’s en la seua llengua, amb referents del seu territori i sobre temes que els toquen de més a prop. À Punt tindrà també, sens dubte, un paper clau en la carrera electoral que donarà el tret de sortida d’aquí unes setmanes, només.

Preparades?


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

LAIA MAS

Periodista