GUILLEM MARTÍNEZ

Fòssils franquistes

No crec que tinguem un sistema polític franquista. Crec que té una altra deriva i uns altres extrems, que cal que siguin descrits. El seus extrems, les seves formes fosques no són franquisme, són una cosa nova i inquietant i, per tant, difícil de descriure. Suposo, no obstant, que aquestes coses noves, en algunes de les seves regions, si bé no en totes, tenen un fòssil franquista.

És franquisme, doncs, que un policia consideri part de la seva feina defensar una idea de nació i que consideri que, en aquest sentit, part de la seva feina consisteix a pegar a un periodista determinat si se'l troba pel carrer. És franquisme que la policia no consideri que, en el moment de fer una detenció, ha de protegir la vida del detingut. I que, fins i tot, el detingut mori mentre se'l redueix. És franquisme l'ús desmesurat de la violència policial davant d'un col·legi electoral, davant d'un parlament o a l'acampada d'una plaça. Són franquisme els crits a favor de les forces de seguretat de l'estat. Crits com ara «Viva la Guardia Civil» o «Aquesta és la nostra policia» il·lustren el fòssil franquista que encara ens indica que les policies són polítiques, per exemple. És franquisme la idea que les nacions són úniques i indivisibles i que estan plenes d'enemics interns, una mena d'estrangers perillosos que no entenen el caràcter místic d'una nació i el seu destí inapel·lable. És franquisme el fet que un periodista consideri que la seva funció es defensar el seu govern d'informacions que no el beneficien. És franquisme un govern que no informa la seva societat i que fins i tot l'enganya. És franquisme castigar amb penes arbitràries polítics o, fins i tot, ciutadans. És franquisme una societat apolititzada, educada en la no política i en l'obediència al seu govern, que confon ocupar un edifici abandonat, que no molesta a ningú, amb prendre la Bastilla. És franquisme ocupar una presó i fer grafitis a les portes de les cel·les, amb els noms de polítics o, fins i tot, de ciutadans. Són franquisme, normalitzat i invisible, molts tics de la política peninsular. I, em temo, de la vida. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

GUILLEM MARTÍNEZ

Periodista