RICARD CHULIÀ

El tracte de favor i el respecte

Fa unes dècades, els valencians estàvem en la mitjana de renda de l’Estat. Unes dècades abans, estàvem per damunt. Actualment, els valencians estem al voltant del 88% de la renda mitjana espanyola. És a dir, ens hem empobrit.

Tanmateix, això no ha suposat que rebem transferències de rendes en virtut dels principis que tant se citen de cohesió, solidaritat i igualtat, sinó que, ben al contrari, continuem sent aportadors nets de fons, cosa que vol dir, ras i curt, que som pobres que paguem rics. El conte de Robin Hood, però a l’inrevés.

D’una altra banda, de la part dels pressupostos generals de l’Estat que es computen com a inversions territorialitzades —ja se sap que a Madrid una gran part de la despesa computa en virtut de l’«interès general»—, al País Valencià no se’ns compromet el 10,7% que ens correspondria més o menys en relació amb el nostre pes relatiu poblacional o de PIB.

Al contrari, no ens arriba ni la meitat. Som els últims. I, a més, una cosa és el que es pressuposta i una altra el que finalment s’executa, relació en la qual —oh, sorpresa— continuem sent els últims.

Açò no és una tendència puntual. S’ha produït amb governs del PP a Madrid i a València, amb governs del PSOE amb la mateixa distribució i amb governs de signe contrari en cada administració. Fins i tot hi ha estudis que segueixen aquesta tendència des de temps immemorials, com denunciava el primer valencianisme del començament de segle XX.

I davant d’aquest panorama, el nou ministre de Foment —diuen que representant del «poder valencià»— adverteix que no hi haurà «tractes de favor» cap al País Valencià. Sincerament, cal tindre molta barra.

El resum és molt simple. No ens respectaran si no ens fem respectar. A Espanya el joc és així. I això vol dir forces i política pròpies.

@firma

RICARD CHULIÀ