AURA RUANO

Ni autodeterminació ni llibertat dels presos polítics

Tot i partir de posicionaments aparentment molt clars, eren moltes les expectatives que hi havia sobre la reunió que van tenir dilluns a la Moncloa el president de la Generalitat, Joaquim Torra, i el president de l’estat espanyol, Pedro Sánchez.

Torra anava a la reunió amb una carta als Reis amb dues peticions molt clares: el reconeixement del dret a l’autodeterminació i el dels presos polítics i exiliats. Però els Reis Mags li van portar, segons les seves paraules, una reunió cordial i sincera on es va acordar una reunió a Barcelona d’aquí poc temps i l’activació immediata de la comissió bilateral Generalitat - Estat. També l’acord que a Catalunya hi ha un problema polític; però sense concretar cap solució.

Carmen Calvo, portaveu i vicepresidenta del govern espanyol, va deixar molt clar, a la compareixença de després de la trobada de Torra i Sánchez —en la qual el mateix Sánchez ni va sortir a parlar amb els mitjans—, que «l’autodeterminació no existeix com a dret en cap democràcia del món, tampoc a la nostra ni a la nostra Constitució, i sobre això hi ha molt poc a parlar». Respecte a la segona petició, Calvo va negar l’existència de presos polítics i exiliats.

Què van dir la resta de partits sobre el carbó que va rebre Torra i la seva manca de reacció? Pel que fa als partits independentistes, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va afirmar que el partit està content «que s’hagi reprès el diàleg després de molts mesos». «Estem satisfets que aquesta trobada s’hagi produït», va dir Sabrià, que, però, va criticar que l’any 2018 encara es negui el dret a l’autodeterminació, que sí que es reconeix en «democràcies avançades com el Canadà o el Regne Unit».

Per la seva banda, Vidal Aragonés, diputat de la CUP, va argumentar que el que va tenir lloc dilluns entre Torra i Sánchez no és un diàleg, és un monòleg. Aragonés va afirmar que veuen que en aquesta trobada «pot haver-hi una voluntat de voler tancar per dalt allò que el poble va obrir per baix l’1 i el 3 d’octubre». El PDeCAT també va dir que es va tractar d’una reunió satisfactòria però que «no dona resposta a la situació política catalana» i cal anar més enllà.

Torra va explicar dimarts a El matí de Catalunya Ràdio que l’autodeterminació no li pertany a ell, sinó que és del poble que va votar l’1 d’octubre. I què ha de fer el govern amb aquest mandat? Algú pressionarà per tal que es dugui a terme el mandat de l’1-O? De moment tots els partits independentistes han criticat, amb més i menys intensitat, la manca de pressió i resultats per part de Torra. Però no van ser els únics.

«Algú pressionarà per tal que es dugui a terme el mandat de l’1-O?»

 

Els CDR van ser els primers agents mobilitzadors a mostrar el seu absolut desacord amb els resultats de la reunió. El mateix dilluns a la tarda Twitter va començar a bullir amb cartells on s’advertia Joaquim Torra que no es negocia amb segrestadors i que el no alliberament dels presos suposa haver esdevingut el seu carceller. Van deixar molt clar, també, que es va votar una república, en cap cas una autonomia. En la mateixa línia, l’ANC declarava divendres a la Jornada: «No podem mantenir un conflicte basant-nos en els simbolismes sense una estratègia seriosa i real».

Com i quan sortirem d’aquesta pantalla on ens maten una vegada i una altra? Serviran les pressions dels CDR, ANC i el posicionament de la resta de partits per fer que la pròxima reunió amb Sánchez avancem en el nostre particular videojoc? Demostrarà Sánchez que el seu interès per Catalunya va més enllà de necessitar els vots d’ERC i el PDeCAT al Congrés i al Senat per aprovar o tombar lleis? Estan tots dos fent teatre? De moment, tot sembla indicar que sí.

@firma

AURA RUANO