CARMEN BUADES

El Mundial del masclisme

El de Rússia passarà a la història com el Mundial del masclisme. No és una novetat que les periodistes esportives hagin de fer front diàriament al menyspreu de qui considera que una dona només pot saber de gimnàstica o de natació sincronitzada; a l’assetjament de qui creu que les dones són coses observables, besables i tocables; i a la injustícia de qui qüestiona una dona per pensar que, si té un lloc de feina, és per la seva aparença física i no per la seva professionalitat.  No és una novetat per a elles, com tampoc no ho és per a la resta de dones.

Aquest mundial hem vist, en directe, homes assetjant Maria Gómez, Julieth González, Kethevane Gorjestani, Mariana Zacarías, Malin Wahlberg, Julia Guimaraes… No vull ni imaginar què hauran viscut rere les càmeres. Lamentablement, és el seu pa de cada dia.

No obstant això, m’atreviria a dir que alguna cosa ha canviat. Sobretot si tenim en compte actuacions com les de les periodistes brasileres, que han llançat la campanya #DeixaElaTrebalhar, contra l’assetjament a les professionals de la comunicació. Sí, hem vist masclisme, però també respostes contundents.

Els tocaments, els comentaris sexistes i el menyspreu no són nous, però la visibilització i la denúncia pública per part de qui ho pateix no havia tingut, fins ara, l’abast que està tenint durant l’esdeveniment esportiu més important de l’any.

M’és igual qui guanyi (tanmateix, l’equip vencedor tornarà a casa amb 38 milions de dòlars, mentre que per a les guanyadores del Mundial femení només se’n reserven dos). El que m’agrada pensar és que hem arribat a un punt d’inflexió i que aquest Mundial es recordarà per ser el del principi de la fi del masclisme contra les reporteres.

Encara haurem de combatre el masclisme contra les jugadores o les àrbitres, però, què voleu que us digui, tota pedra fa paret.

@firma

CARMEN BUADES