GUILLEM MARTÍNEZ

El que tal vegada està passant

El fet més important de la reunió Torra-Sánchez és l’absència d’anàlisi. Per la banda espanyola, les anàlisis van ser respectant les propostes d’anàlisi del govern espanyol, o emeses des de les consignes de l’oposició. Per la banda cat, les anàlisis van ser el mateix. Però, diria, pitjor.

Per motius biogràfics, el dia de la reunió vaig estar enganxat a la ràdio per hores, tot sentint emissores públiques i concertades de cat. Les anàlisis dels professionals públics i concertats eren inexistents. No és que no superessin el marc governamental cat, si no que eren invàlides, com a anàlisi. Una anàlisi, al cap i a la fi, és un gènere. Suposo que, després d’anys premiant la fidelitat a la política i al periodisme cat, ha desaparegut, o s’ha vist molt reduït, el marge de contraprestació professional d’un polític i un periodista cat.

Això és humorístic. Però també dramàtic. No hi ha individus, o no n’hi ha gaires, que puguin explicar el que està passant. Per la meva banda, els explicaré, breument, el que crec que està passant. El postprocés és com el procés. No té cap possibilitat política. Ni, crec, social. Quan els caps d’Òmium i l’ANC van dir, al setembre, a la gent mobilitzada al carrer que tornés a casa, i la gent va tornar a casa, va ser el final, definitiu, de tot. És, doncs, un moviment governamental, centrat als mitjans. Vol governar sense política. I manté l’esperança en un fet exterior -exterior a la política catalana i a la seva societat-, que ho canviarà tot. Aquest fet, al seu torn, anirà canviant en el temps/espai. El proper, suposo, serà el judici als presos.

I, després, les municipals. I, després, un altre fet exterior. És urgent que si hi ha independentisme a Cat, s’organitzi i surti d’aquesta espiral, diria. És urgent que les diverses tradicions radicals -no apleguem gaire gent, diria– a Cat, indepes o no, col·laborin per sortir d’aquesta espiral cap al nores. Cap a cap reacció davant el que passa arreu d’Europa. Arreu d’Europa tenen lloc populismes reaccionaris, sense cap possibilitat, ni ganes, de fer política. Aquesta cosa que ja ve donada d’altres negociats.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

GUILLEM MARTÍNEZ

Periodista