ANTONI RIERA

Jo vaig ser del Madrid

Als de la meva edat, els referents o se’ns jubilen, o se’ns moren. Aquesta setmana passada ens va tocar l’opció més feliç de les dues amb Joaquim Maria Puyal, que deixa la ràdio després de 50 anys de retransmetre els partits del Barça i fer-ho en la nostra llengua.

Us faig una confessió molt íntima, que només saben els qui varen tenir la fortuna de conèixer-me en la meva edat més grenyal: jo, per herència paterna, vaig ser del Madrid. Era tan gran com som ara i encara ho era, del Madrid. Sense anar més lluny, record que no vaig celebrar la primera Champions del Barça, la del «toca Stóitxkov, para Bakero, pica Koeman»... Aleshores, però, ja escoltava el mestre Puyal, i jo, jove estudiant de filologia catalana, em meravellava de les adaptacions modernes i agosarades dels termes futbolístics a la nostra llengua. Poca gent ho ha fet tan bé i de forma tan constant i decidida. La decisió li va donar credibilitat, i la constància, autoritat, a aquell model que poc o molt ha creat escola.

Essent encara estudiant universitari vaig comprendre que ni per estudis, ni per idees, ni tan sols per concepte futbolístic podia continuar sent del Madrid. Vaig decidir allunyar-me del futbol i de les seves passions una temporada. Una travessia del desert en què el Madrid ja no m’atreia i el Barça anava de fracàs en fracàs.

Puyal, mentrestant, continuava forjant el petit barcelonista que hi havia dins mi. Amb el «Sos Macanudo», amb el «Rivaaaaldu», amb el «Gaucho». La meva primera consciència de barcelonista eufòric m’arriba precisament amb les genialitats de Ronaldinho, el temperament d’Eto’o («Ha marcat Eto’o, ha marcat Eto’o»), la classe de Deco i l’elegància discreta de Rijkaard.

L’esclat definitiu s’esdevé amb Messi, més i més i més, el 2-6 al Bernabéu, el senyor Xavi, Don Andrés, Stamford Bridge, Guardiola corrent per la banda i Ignasi Galmés cantant dins Can Lliro Andrés Iniesta seguint els compassos de l’ària més famosa del Rigoletto verdià.

Avui estic curat. Gràcies per la lliçó, Joaquim Maria Puyal: coratge, passió, objectivitat i rigor. És per vós que som com serem.

@firma

ANTONI RIERA