Estem banalitzant el concepte de feixisme?

És una pregunta que sovinteja i que potser caldria afrontar, entre altres coses per posar-nos d’acord sobre allò que definim com a antifeixisme... Què s’ha d’entendre, doncs, per feixisme?

Mirant als orígens una definició escaient podria ser la de «forma de gestió del conflicte social i polític en una societat capitalista quan trontollen les relacions de forces que mantenen l’equilibri del sistema», definició que, tot i els canvis de context, resultaria de rabiosa actualitat.

De fet, respecte a altres moviments o governs totalitaris, el feixisme inicial no presenta altra especificitat que la combinació d’una sèrie d’elements, alguns dels quals innovadors a l’època, finalitzats a l’anorreament de l’enemic i al disciplinament de les societats sotmeses.

Van començar amb el recurs a la violència esquadrista i la creació d’una identitat col·lectiva al voltant de mites fundadors: la pàtria, l’imperi, la glòria del poble dominador. Amb la referència obsessiva als valors d’ordre, autoritat, tradició. Amb el culte al líder.

Un cop al govern per la via electoral el feixisme-moviment, esdevingut també estat, avançà en el seu projecte d’homogeneïtzació social mitjançant l’escola, els pactes amb l’Església, la burocràcia, les organitzacions de massa, els sindicats verticals, els tribunals especials.

A l’enemic intern, el roig subversiu, hi afegia l’exterior, les potències plutocràtiques que humiliaven la gran proletària (Mussolini, exsocialista, parlava així).

En l’àmbit social va aplicar mesures populistes, va ofegar la dissidència amb la presència combinada de camises negres, policia secreta i una legislació progressivament limitadora de drets i llibertats.

En l’àmbit cultural va defensar el tradicionalisme rural, alhora que promovia la modernitat de moviments artístics i literaris avantguardistes.

I va emprar com a eina de govern i formació ideològica del poble la tecnologia: els mitjans de comunicació de massa, el cinema i, sobretot, la ràdio. Molt abans que Goebbels, Mussolini i els seus van fer un ús habilíssim d’aquestes noves eines.

Va acabar com sabem, amb les seves excrescències nazi i nacionalcatòlica. Bé, en realitat la nacionalcatòlica no va acabar mai, encara que ens vulguin vendre com a punt d’inflexió i plàcida defunció del règim la votació a punta de baionetes d’unaCarta Magna negociada, pactada i en molts punts redactada pels capitostos del franquisme.

Avui, en una societat agitada per crisi econòmica i l’esclat de republicanisme català, el sistema respon amb partits de massa finançats per la banca, guiats per líders que no veuen oprimits i opressors sinó només espanyols, que combreguen amb totes i cada una de les exigències de mercat i capital, que es reclamen de la modernitat globalitzada i de la tradició més carrinclona i sanguinària. Amb un estat que ha canviat el vestit però no la roba interior i que manté una contundent bel·ligerància contra les manifestacions, siguin per acció o opinió, d’insubmissió social. Amb escamots de llaçofobics i cantadors de Cara al sol que assetgen el diferent. Amb nous (però no tant si pensem a l’estratègia de la tensió a la Itàlia dels 70) elements legitimadors de l’autoritarisme estatal com l’anomenat jihadisme.

En aquest context es queden evidentment curtes les alertes de «perill feixista» limitades als grups d’esquadristes i neonazis: l’antifeixisme avui, com sempre, ha de basar l’estratègia en l’anàlisi de lligams i sinergies entre els diversos subjectes protagonistes de l’ofensiva lliberticida que estem patint. Ens hi va molt.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

Intèrpret