CARLA VALL

Aquarius, memòria i cinisme mediàtic

Era el 28 de març de 1939 al port d’Alacant, l’Stanbrook fugia amb 3.028 pesones que per la seva condició social i ideologia havien de triar entre l’exili o la mort. Archibald Dickson n’era el capità i va permetre que es doblés el passatge per salvar més vides. La gent continuava suïcidant-se al moll, sabent que els vaixells que els havien de rescatar no arribarien mai. Llavors la destinació d’acollida era Orà, a Algèria; dones i nens pogueren desembarcar, mentre que molts dels homes van ser duts a camps de treball.

Ara, 17 de juny del 2018, tres vaixells transporten les 629 persones que van ser rescatades per l’Aquarius i expulsades de la Itàlia racista de Salvini. Han arribat sis dies després que Pedro Sánchez donés instruccions per a la seva acollida a l’estat espanyol. En sis dies, però, hem vist gestos tan maquiavèl·lics com el risc d’expulsió, que tornava a planar sobre aquestes persones.

Durant aquests dies, el racisme espanyol ha omplert portades fent referència a l’efecte crida per l’arribada de més pasteres. Un efecte crida que, just el dia abans de l’arribada de l’Aquarius, es concreta en la mort de 43 de les 47 persones que intentaven arribar en una pastera. No existeix aquesta crida. La frontera sud ja comptava amb la trista xifra de 291 persones mortes o desaparegudes enguany.

El que hem de demanar són vies legals i segures i és que aquesta mar tan nostra continua sent el cementiri d’aigua més sagnant del món. Si no en tenim prou amb l’empatia, potser ens caldria una dosi de memòria.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

CARLA VALL