TERESA CIGES

Renàixer de les cendres

Fa anys que Pep Gimeno, Botifarra, treballa incansablement per la recuperació de les arrels, del patrimoni sonor dels nostres pobles. I ha aconseguit que una cançó tradicional d’un poble de 1.500 habitants esdevinga tot un himne, que de la mà d’Obrint Pas milers de persones la canten a una Diada a Barcelona i que els valencians ens emocionem en escoltar-la, de la mateixa manera que ho fem en escoltar la Muixeranga. La sentim nostra: ha passat a ser patrimoni col·lectiu. I la frase més significativa de la Malaguenya de Barxeta és: «Vinc del cor de la Costera, del poble dels socarrats, d’allà on renaix de les cendres el meu País Valencià».

Ara fa tres anys que el Govern del Botànic treballa incansablement per la recuperació de les arrels, del patrimoni sonor —i visual— dels nostres pobles. I, després de molts entrebancs i molts 9 d’Octubre de promeses incomplides, diumenge passat va aconseguir engegar la televisió pública dels valencians que el Partit Popular d’Alberto Fabra va desmantellar. El repte principal de la televisió és que, de la mateixa forma que ho va fer la Malaguenya de Barxeta, aconseguisca que ens l’estimem, que passe a ser patrimoni col·lectiu.

També ha de vertebrar-nos i ajudar-nos a conèixer-nos millor. I si això passa, de segur que la nostra autoestima com a poble pujarà en veure que som valents, talentosos, innovadors. I que amb la nostra llengua som capaços de fer ciència, esport, economia i també crear una indústria cultural ben forta. I, ja que parlem de llengua, À Punt té el gran repte d’acostar el valencià a les llars on no es fa servir, per aconseguir que cada vegada es trobe més normal emprar-lo en qualsevol àmbit del nostre dia a dia. Acostar-nos, divulgar-nos, créixer, valorar-nos. I de moment va pel bon camí; tan sols cal vore la rebuda que ha tingut en els pocs dies de vida, amb programes que exerceixen de servei públic (això que fa tant de temps enyoràvem), com Plaer de ma vida, Trau la llengua o Punt docs, així com amb informatius plurals i rigorosos. La televisió pública valenciana no ve del cor de la Costera, sinó de Burjassot, el poble d’Estellés. Un altre indret on renaix de les cendres el País Valencià.

@firma

TERESA CIGES