Bona jugada; ara, canviem les regles - Diari Jornada

ELISABETH ANGLARILL

Bona jugada; ara, canviem les regles

Una crida desesperada que va caure al mar. Aquest va ser el resultat des de diumenge de les negociacions infructuoses de la tripulació del vaixell Aquarius amb les autoritats italianes per atracar en algun port italià. El nou govern d’ultradreta els va tancar les portes.

Després de sentir les declaracions del ministre d’Interior, Matteo Salvini —d’un tarannà xenòfob difícil de superar malgrat l’alt nivell que marquen alguns governs europeus— encara ens preguntem quina victòria és per a un ésser humà permetre que d’altres s’enfonsin. Diu que ja n’estan farts, d’acollir homes i dones, nenes i nens que fugen de situacions dramàtiques. Per tant, no els fa res que hagin de tornar a països no segurs com Líbia, o, directament, que s’ofeguin. Aquesta és només la victòria de la vergonya.

La resposta ha arribat del govern espanyol, i al darrere, un planter de governs autonòmics i locals disposats a acollir-los, un sospir d’alleujament que només s’allargarà si es posen les bases per poder anar més enllà, per fer un canvi radical en les polítiques d’asil i acollida a l’estat espanyol. La primera mesura és urgent: revertir la vergonyosa situació de morts i les arribades constants en pastera a la frontera sud. Obrir el port de València a l’Aquarius és una bona reacció que té regust d’extraordinària tot i que és una obligació rescatar nàufrags al mar. Sorprèn la solució d’una situació d’emergència de centenars de persones perquè hem normalitzat allò impensable, insuportable: fer ulls clucs al patiment. També hem normalitzat, perquè ho acceptem, que es criminalitzi qui ajuda, quan hauria de ser el contrari: criminalitzar qui no ho fa.
L’anàlisi també hauria de dur-nos a pensar per què Itàlia està avui en mans d’un govern d’ultradreta que fa bandera d’una política antiimmigració, deshumanitzada i cruel. I cal reflexionar-hi, perquè és un dels eixos que els ha dut al poder. L’Europa solidària que avui felicita el gest d’Espanya sense mirar més enllà, també va girar l’esquena quan Itàlia demanava suport a la seva campanya Mare Nostrum. Els seus vaixells van salvar més de 150.000 persones i quan van demanar finançament europeu no el van obtenir. L’ambiciosa campanya es va tornar raquítica quan la va assumir Frontex, l’agència europea per a la gestió de la cooperació operativa a les fronteres exteriors. Els italians van dir prou de la pitjor manera possible. Val a dir que el govern de la campanya Mare Nostrum va ser el mateix que va signar un acord perquè les milícies líbies disminuïssin el nombre de persones migrades que arribaven a les costes italianes, i van alimentar així els espais de no drets, aquells on les constants violacions de drets queden impunes i, sobretot, queden fora de territori europeu.

Ara el comboi, l’Aquarius i els dos vaixells de l’armada italiana, van cap a València, un viatge de cap cot, de la indignitat de les polítiques europees, una sortida per la porta falsa, caritativa. La bona acció es convertirà en esperança si el nou govern espanyol mira de cara i afronta la política migratòria amb realisme i solidaritat. Hi ha un camí llarg al davant, perquè si volem ser poble acollidor, el que han de fer els nous governs és garantir les vies segures per arribar fins a casa nostra. A través de lleis que ja existeixen, reformant les que calgui i posant com a prioritat absoluta el respecte als drets humans de les persones que volen arribar. Perquè al mar només volem sentir crits de joia en lloc de crides desesperades.

@firma

ELISABETH ANGLARILL