JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS

Maó-Mahón o la credibilitat política

Quan el juny del 2011 J.R. Bauzá entra al Govern de les Illes Balears, tot d’una impulsa al Parlament canvis legislatius contraris al que havien establert governs anteriors, tant progressistes com del mateix PP. És el cas de la llei 3/1986 de normalització lingüística, que en el seu article 14 establia l’oficialitat dels topònims únicament en català. Llavors, els bauzànides (tribu especialment hostil a la llengua del país) modificaren aquest article per permetre una doble denominació oficial. L’únic ajuntament que s’acollí a aquesta possibilitat fou el menorquí, aleshores amb una majoria pepera. Maó-Mahón apareix en rètols i emblemes; per suposat, l’administració espanyola i RTVE en tenen prou amb Mahón.

Des del 2015, al Parlament balear hi ha una nova majoria que torna a l’statu quo ante: oficialitat única per al català en els topònims, ni més ni manco que a Catalunya o a Galícia. No obstant açò, ai las!, l’Ajuntament de Maó, governat per un pacte progressista entre Ara Maó (amb el suport de PSM/MÉS i IU/EM) i el PSOE, fins ara no ha mogut peça per complir la llei i restituir l’oficialitat única en català del topònim de la ciutat. La dreta maonesa d’ençà dècades ha estat bel·ligerant contra la grafia de la ciutat sense h intercalada; mai cap lletra muda havia estat tan ideologitzada. Res a veure amb criteris etimològics; la cosa no va de filologies. No acceptar l’ortografia catalana dona vots; així doncs, a por ellos! Fabra, l’IEC, la universitat... Ni cas. Menyspreen la ciència, ja ho sabíem. Però quin complex tenalla el govern municipal? Els que duien el tema en el seu programa electoral, per què no actuen d’acord amb la llei?

L’Ajuntament de Castelló (la Plana), governat per un pacte semblant al de Maó, acaba d’oficialitzar la seva denominació única en el seu català propi; el consistori del llevant menorquí ha deixat passar tres anys i no ho ha fet. What’s the matter?

@firma

JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS