NÚRIA ALABAO

Ciutadans, embolcallat amb la bandera contra l’okupació

Amb el nou govern de Pedro Sánchez, que han aplaudit fins i tot els mercats, Cs ha quedat una mica desplaçat. D’una banda, ja no pot jugar a passar per la dreta amb el tema de Catalunya davant un PP que és a la banqueta. De l’altra, ja no és tan necessari per als interessos de l’Ibex-35 per garantir un relleu del PP plegat al govern de les finances.

Però hi ha una altra via que manté oberta i que és, si és possible, més perillosa, encara. Cs ha estat experimentant en el terreny social, no només amb la presentació de la plataforma España Ciudadana —i les seves banderes i el seu discurs joseantonià—: també treballa als barris obrers o empobrits, on tira endavant una campanya de caràcter populista contra l’okupació.

En llocs com Vallecas a Madrid o el Raval de Barcelona, parla de narcookupació per sumar-se a les mobilitzacions veïnals existents i intentar cavalcar aquesta onada de descontentament. En el seu discurs barreja les famílies que ocupen perquè no tenen cap alternativa amb el problema de la venda de drogues i les qüestions de seguretat i, fins i tot, amb la neteja. A Vallecas va a manifestacions veïnals, posa taules al carrer i acusa l’Ajuntament de no fer res contra la inseguretat i de provocar un efecte crida, com diu la seva portaveu, Begoña Villacís, la família de la qual té importants negocis immobiliaris. De fet, a Vallecas no només hi ha pisos ocupats pels que es dediquen a la venda de droga —uns pisos que sovint pertanyen a bancs o fons voltor que els abandonen mentre esperen que es revalorin—, hi ha blocs sencers de l’Obra Social de la PAH, una cosa molt més molesta per als interessos que representa Cs.

Mentrestant, vota en contra de les lleis que impulsa la PAH en parlaments autonòmics i al Congrés, on a més a més presenta propostes legislatives que pretenen accelerar els desnonaments i agreujar les penes pel delicte d’ocupar. En el seu discurs, Cs no parla directament de la immigració, però en el conjunt de significants que utilitza —efecte crida, màfies— hi ha un subtext que no s’atreveix a afrontar de cara. Quan diu «okupació, inseguretat, brutícia, soroll, etc.», sap que hi ha gent d’aquests barris que sent: «gitanos, llatins, romanesos...». Una campanya que vol enfrontar, per tant, dues fraccions de classe: els que estan malament contra els que estan pitjor. Cs no troba obstacles a l’hora d’instrumentalitzar el malestar que es viu als barris empobrits com a conseqüència de la crisi i probablement no dubtarà a empènyer la desesperació i el ressentiment social cap a la guerra entre pobres, si cal.

Per tant, és de preveure que si no pot jugar a tensar amb la qüestió de Catalunya, provi de créixer pel costat del lepenisme social. Potser és en l’articulació d’aquestes dues coses —el seu nacionalisme espanyol i el seu populisme securitari— on resideix el seu veritable perill, que no sabem en què pot desembocar.

@firma

NÚRIA ALABAO