Prou d’excuses amb l’esport femení - Diari Jornada

MARTA MUIXÍ CASALDÀLIGA

Prou d’excuses amb l’esport femení

La presència femenina en les curses de muntanya més exigents arrela amb força i el nivell de les corredores augmenta a marxes forçades, però l’equiparació amb els homes es visualitza encara a l’horitzó i el camí —mai més ben dit— fa pujada i és ple d’obstacles.

Recentment hem viscut la considerada millor cursa de muntanya del món, la Zegama-Aizkorri Mendi Maratoia, i, si bé des del punt de vista esportiu i comercial l’espectacle ha estat de traca, ha decebut des del punt de vista de participació femenina. A la cursa que tothom vol córrer, només 46 dels 453 participants que van creuar l’arribada eren noies. Aconseguir un dorsal per córrer-la és un somni per a moltes, així que podeu imaginar la meva sorpresa quan vaig veure una foto de la selecció catalana sense cap dona. Des de la FEEC em van aclarir que sí que hi havia una representant femenina, i que si no n’hi ha més és perquè falten dones d’alt nivell. Bé, si això fos cert, caldria plantejar-se, en primer lloc, perquè no hi ha més corredores preparades, però és que, a més, és una afirmació sense fonaments. Hi ha dones capaces de fer un magnífic paper representant la selecció catalana i que de ben segur podrien i voldrien ser-hi. És ben cert, i una fantàstica notícia, que grans corredores del panorama internacional de curses de muntanya han lluït la samarreta de la selecció catalana i ara tenen marques que els donen suport. És hora, doncs, de buscar i potenciar noves corredores que mereixen la seva oportunitat. Una de les funcions de les federacions esportives és promoure i reconèixer l’esport femení i, mentre aquest col·lectiu no estigui equiparat al masculí, cal no escatimar esforços per assegurar que el tracte és igualitari.

@firma

MARTA MUIXÍ CASALDÀLIGA