BEL OLID

Visiblement felices

Hi ha qui diu que festivals com el VisibLES (Festival de Cultures Lesbianes), que s’acaba de celebrar a Barcelona aquest cap de setmana, són espais guetitzats que caldria destruir, i no pas fomentar. A mi, en canvi, em semblen del tot imprescindibles.

En primer lloc, les artistes que no són senyors blancs cisheteros necessiten oportunitats per mostrar la seva obra, i solen tenir tancades les portes als canals més mainstream. D’altra banda, la concentració de propostes diverses que matisen, amplien i enriqueixen el discurs sobre el lesbianisme ajuda les interessades a localitzar més fàcilment unes obres que, altrament, es troben disperses i són complicades de trobar. A més, un col·lectiu que pateix tantes discriminacions necessita també l’efecte bombolla que es crea en un espai de respecte per les sexualitats, les identitats i les expressions no normatives.

Però encara hi ha un aspecte important: l’ambient del VisibLES era molt més divers que el de molts altres festivals a què assisteixo habitualment. Sí, la majoria érem dones i la majoria no érem heteros. Però s’hi han programat obres de persones sordes (i la llengua de signes ha estat present en tots els actes), s’ha comptat amb les lesbianes trans i s’ha insistit en la transversalitat de la lluita de les companyes que estan tancades al Raval contra la llei d’estrangeria. Ves que no siguin els festivals normals, els guetitzats.

Si us heu perdut el VisibLES, em sap molt de greu. Però no patiu; mentre espereu l’edició de l’any vinent, podeu passar el 2 de juny pel Trans-Art Cabaret que organitza Cultura Trans a l’Institut Français, o del 14 al 17 de juny pel Palau Alòs, on l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) munta el primer QLit (Festival de Literatura Queer). No us en penedireu.

«Ves que no siguin els festivals ‘normals’, els ‘guetitzats’»

@firma

BEL OLID