TERESA CIGES

Justícia poètica

Hi ha dies, hi ha certs dies en què l'actualitat és tan frenètica que no et permet fer l'anàlisi, la digestió i la reflexió de les notícies. I dijous passat va ser un dia d'aquests. Mentre de bon matí saltaven les alarmes per una macrooperació policial per desviament de fons públics per al procés —que al llarg del matí es va saber que no tenia res a veure amb el procés—, la sentència del cas Gürtel estava a punt d’eixir a la llum. I la resolució va estar a l'altura de les expectatives generades. Tan sols hi va haver alguna sorpresa, com l'absolució del Bigotes, i moltes constatacions, com que el Partit Popular ha estat una organització criminal.

Mentre la sentència Gürtel actuava com un tsunami i inundava els mitjans de comunicació, les tertúlies televisives i les dels bars, eixa mateixa vesprada Eduardo Zaplana i Milagrosa Martínez entraven a la presó. Segurament el primer nom els siga conegut, però el segon no tant. Són, ni més ni menys que l'expresident de la Generalitat Valenciana i l'expresidenta de les Corts Valencianes (el seu successor va ser Juan Cotino, que també va haver d'anar a declarar aquesta setmana). Poca broma. El mateix dia entraven a la presó les que en el seu dia van ser les màximes autoritats al País Valencià, justament quan una sentència condemna el seu partit per haver-se lucrat amb els delictes de la Gürtel. Justícia poètica. Tres en un.

El problema de fons ja no és que ens han robat —això també—, sinó que van desvirtuar les nostres institucions més preuades i les van tenyir de corrupció, i nosaltres ho vam suportar i els vam —els van— anar revalidant en les eleccions. Perquè, si no, no es podria explicar com és possible que tres presidents de la Generalitat Valenciana —tres de quatre, i del PP, naturalment— tinguen problemes amb la justícia.

El mateix dia de la Gürtel, de Zaplana i de Milagrosa Martínez, se celebrava que feia tres anys que el canvi polític havia arribat a les institucions valencianes. No han sigut tres anys fàcils, però una de les coses que ens poden fer sentir més orgullosos del Govern del Botànic és haver deslligat el nom del País Valencià del de la corrupció. La transparència, l'honestedat i la legalitat han entrat a les Corts Valencianes de la mà de Ximo Puig i Enric Morera.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

TERESA CIGES

 Periodista