Vostè, sí, vostè - Diari Jornada

BEA TALEGÓN

Vostè, sí, vostè

«En paraules del ministeri fiscal, no són prou creïbles aquests testimonis per rebatre la contundent prova en qüestió». I això fa referència a la prova que com a testimoni va realitzar el senyor M. Rajoy. O sigui, que no se’l creuen. Que va mentir. I això, essent testimoni, suposa que pot ser que hagi comès un delicte: el de fals testimoni. Els raonaments que fan els jutges per considerar que no es creuen la versió d’alguns testimonis és que si deien la veritat els podria esquitxar; no perquè reconeguessin comissió delictiva sinó perquè tindrien el rebuig de la societat. En fi. Llegir per entendre. I rellegir per mirar d’entendre-ho. El que sí que és cert és que avui ja podem dir que ens governa un partit que ha robat, que ha trincat, xoriçat, delinquit. Un partit corrupte. Ja es pot dir. Almenys de moment. Ara ja veurem de quina manera miren de tergiversar les coses i fer que al final sembli que res no és el que sembla.

Però anem al que és important: avui en dia, Espanya està governada per una organització que s’ha dedicat a endur-se els meus diners. I els seus. No sé fins on aguantarem, vostè i jo. Però potser ja va sent hora de sortir d’una vegada al carrer, no ho sé, de fer algun crit… i de perdre la por que ens posin una multa, ens donin un cop de porra o ens duguin al calabós. Perquè aquests que avui han resultat ser culpables han modificat lleis per tal que ni vostè ni jo puguem sortir al carrer a cridar i a dir tranquil·lament el que pensem. Aquests que han trucat per telèfon perquè eliminessin programes de televisió han destinat pasta (dels meus diners i dels seus) a pagar el senyor Losantos per dir les coses que diu. Els que han eliminat dels mitjans veus com la meva, que mai he mentit i que m’he dedicat a mirar d’informar. Els que han canviat lleis per intentar quedar impunes, o perquè almenys ho sembli.
Avui ja podem anomenar-los culpables. Almenys alguns, els que pagaran els plats trencats. Però no, això no es pot quedar aquí. Hem d’aconseguir que ningú com ells, dels que són allà per haver fet tot això, torni a robar-nos el que és nostre, el que és dels nostres fills. Permeteu-me que dubti sobre les possibilitats reals que tenim que això passi. Entre Sánchez, Rivera i Iglesias, permeteu-me que em posi a tremolar una mica. Ningú no em representa. En absolut. Vagi pensant. Sí, vostè. Li tocarà fer alguna cosa. O, si no, em temo que ho portem clar...

@firma

BEA TALEGÓN