MARIA LLOPIS

Puto feminisme

La darrera setmana, el meu fill de quatre anys va començar a dir la paraula puta. Em mirava després i buscava la meua reacció. Vaig respondre que una puta és una treballadora sexual, que tinc amigues que ho són o que han treballat com a prostitutes alguna vegada.

Però el meu fill sentirà la paraula moltes més vegades i s’adonarà que s’utlitza com un insult cap a les dones. Jo li explicaré que és un estigma social que la dona cobri pel que totes han fet al matrimoni de forma gratuïta molts anys. Li explicaré que existeix el tràfic de persones i també una quantitat de dones i nenes i nens que són obligats a exercir al prostitució. Però també li explicaré que la prohibició no és la solució a aquest greu problema.

A vegades, des del feminisme es considera indigne el treball sexual, però no el treball precari que fan les dones en condicions infrahumanes. Cal que ens plantegem quins són els nostres prejudicis en la nostra sexualitat. Una mica més de Teoria King Kong a la nostra vida. L’autora d’aquest llibre —best-seller a França— va poder escriure la seua primera novel·la gràcies a la seua feina com a prostituta. És un llibre fonamental per a pensar el treball sexual a la nostra societat.

Aquesta setmana un tribunal ha deixat en llibertat tres hòmens que havien violat una dona, i s’ha esgrimit que no era una violació perquè la dona era prostituta. Quin és el missatge? La violació com a càstig per a una dona que treballa en el seu cos, com si un obrer de la construcció no treballara en el seu cos. Els nostres cossos són nostres, sempre. No és no, siga puta o no.

@firma

MARIA LLOPIS