ANTONI RIERA

No tots som Valtònyc

«Per descomptat que els podem bombardejar. Una altra cosa és que la merda de govern que tenguem no sigui capaç de demostrar que és clar que hi ha avions per bombardejar». Bombes, vol, Federico Jiménez Losantos sobre Barcelona. La bravejada ens remet irremeiablement a la sentència del general Espartero, que deia que «a Barcelona l’havien de bombardejar cada cinquanta anys». És del tot sorprenent que tan poques paraules puguin albergar tant d’odi envers una nació, una gent, un país. Un odi que neix, sempre, de la incapacitat espanyola de sotmetre la voluntat de ser del poble català, de la necessitat espanyola de tenir controlada la capacitat de rebel·lió (avui que els agrada tant aquesta parauleta) del poble català.

No descobrirem avui Jiménez Losantos, icona irreductible de la caverna espanyola. I, per desgràcia, tampoc descobrirem la seva impunitat perenne sempre que s’ha referit de manera despectiva, insultant o odiosa al poble català.

Al raper mallorquí Josep Miquel Arenas Beltran, Valtònyc, li queden pocs dies perquè agents dels cossos de seguretat espanyols vagin a cercar-lo a ca seva (ell ja ha dit que no anirà pel seu propi peu a les portes de la presó) per dur-lo a tancar. Amenaces, enaltiment del terrorisme, injúries a la corona. Paraules. Valtònyc canta. I més que cantarà. I per això és que el tanquen, perquè diu les paraules que no vol sentir l’establishment espanyol. La justícia, queda clar, no és igual per a tothom.

Som molts que som Valtònyc. Però també n’hi ha molts que no ho seran mai.

@firma

ANTONI RIERA