GUILLEM MARTÍNEZ

El que és difícil

No es pot dubtar que el procés ha estat útil. Per deixar al descobert dues dinàmiques. Una seria a) el caràcter reaccionari de l’Estat. L’Estat, així, ha comprès poc, ha negat sortides negociades i ha exercit una repressió, a cops tan  desproporcionada que li ha restat utilitat en la línia que volia. L’altra ha estat b) el caràcter reaccionari del nacionalisme català. O, més correctament, del nacionalisme dretà que ha modulat, en tot moment, el marc del procés.

Sobre a), no podem parlar de cap descoberta. La democràcia espanyola, entre altres problemes, en té un de molt gros. L’agenda. No admet cap agenda que no sigui pròpia, o de la qual no pugui apropiar-se. A més, té mecanismes, culturals i no culturals —és a dir, efectius, durs— perquè això sigui, estadísticament, així. La novetat, crec, és b). Ha estat summament senzill crear un marc polític que no requeria ser contrastat per la realitat. Ha resultat summament senzill que els mitjans no ho contrastessin. Ha estat molt senzill dretitzar el marc procés, i afegir-hi dins altres conceptes vinculats al neoliberalisme i la identitat. Ha estat molt senzill establir mecanismes per no sotmetre els polítics a responsabilitat política. I, finalment, ha estat molt senzill posar com a presi un supremacista.

Ha estat senzill posar fi internacionalment al procés amb aquesta decisió, que aquí era dibuixada com una altra obra mestra. Ha estat senzill veure com els cossos cauen vers el costat cap al qual s’inclinen. En contraposició, serà —és— difícil enfrontar-se als fets a) i b).

@firma

GUILLEM MARTÍNEZ