MÒNICA PARREÑO

Marielle Franco

Dona, negra, nascuda en una favela de Rio de Janeiro, de 38 anys, va ser assassinada el 15 de març a Rio de Janeiro. Política i activista pels drets humans, militant del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), va destacar com a ferma defensora dels drets de les dones, dels drets LGTBI i de la no-violència. Era la cinquena regidora més votada de Rio (2016), i fou cosida a trets dins del seu cotxe, junt amb la persona que conduïa el vehicle, quan tornava d’un acte de defensa de les dones negres.

Fa pocs dies que el govern va anunciar que la investigació sobre la seua mort està a punt de finalitzar. La seua darrera lluita van ser les contundents denúncies de la intervenció de les forces de seguretat a Rio, sobretot a les faveles. Segons la premsa i els testimonis propers, els responsables de la mort de Marielle poden ser funcionaris i polítics partidaris de la intervenció militar, una mesura sense precedents des de la fi de la dictadura, el 1985. La pressió institucional i cívica perquè es fera una rigorosa investigació ha estat cabdal. La pressió internacional, també. És un fet que les defensores i defensors dels drets humans a Llatinoamèrica pateixen agressions, assassinats i desaparicions forçades constantment, en especial el Brasil.

«La permissivitat davant la violència contra les dones és a la base del patriarcat»

 

El 2006 es va aprovar la llei Maria da Penha, que va servir per a visibilitzar la violència contra la dona en l’àmbit domèstic i, durant el govern de Dilma Rousseff, se’n va aprovar una de nova sobre feminicidi. La discriminació de la dona i, sobretot, de la dona negra i indígena, al Brasil és gravíssima. En un país on la major part de les dones són negres (el 52% de la població és d’origen africà), només un 12% tenen accés a la universitat; la majoria es dediquen al treball domèstic. Les dades de violència contra les dones són molt cridaneres: l’any 2017, 4.761 van ser assassinades, una mitjana de 23 per cada milió d’habitants. El Brasil ocupa el lloc 116 en la classificació internacional de representativitat femenina en la política —de 594 membres del Congrés i el Senat, només 63 són dones, i d’aquestes dones, només tres són negres—, i ocupa un dels primers llocs en feminicidis en el món. El nombre de dones assassinades ha augmentat un 230% en tres dècades, 106.093 segons l’estudi Mapa de la violència del 2015. Una de les raons a què apunta aquest estudi és la cultura permissiva quant a la violència contra la dona. Aquesta mentalitat es troba en tots els nivells socials i polítics. Darrerament, per exemple, un grup de dones periodistes han llançat la campanya #DeixaElaTrabalhar. Hi denuncien futbolistes, aficionats, entrevistats i espectadors per tocaments, besos i insults mentre fan la seua feina informativa.

La permissivitat davant la violència contra la dona és a la base del patriarcat. Arriba a tot arreu. No ens enganyem creient que ens va millor. No n’hem de deixar passar ni una. Per Marielle i per totes.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

MÒNICA PARREÑO

Professora de la UJI