Actualitat

«No n’hi ha prou de ser un món de valents i de grans iniciatives»

Hèctor Serra conversa amb Joan Gregori Maria, Carme Laguarda i Miguel Ángel Borja durant la cinquena edició del TroVAM Pro Weekend, la fira valenciana de la música.

Piquet dels CDR de Gràcia i Vallcaraca tallant la Ronda de Dalt, a Barcelona, durant la vaga general del 8-N
Foto: Hèctor Serra

HÈCTOR SERRA, Castelló de la Plana I   10 DE NOVEMBRE DE 2017

@hectorserra_

Músics, promotors, programadors i institucions s’apleguen fins diumenge a Castelló de la Plana en la cinquena edició del TroVAM Pro Weekend, la fira valenciana de la música. Són dies per a intercanviar parers i prendre consciència com a sector. Sobre la taula, l’abast del pla estratègic cultural Fes Cultura del govern valencià, la manca de finançament, la sostenibilitat en la gestió de la indústria musical, protocols contra agressions sexistes en festes i festivals i demandes de bones pràctiques en la contractació. Es tracta, al capdavall, de fomentar la investigació sobre el sector amb menys impressions i més dades objectives, tal com ha indicat en la primera jornada Marga Landete, directora adjunta de Música de l’Institut Valencià de Cultura.

Prenem el pols a la fira conversant amb tres membres de l’engranatge: Joan Gregori Maria, director de l’esdeveniment; Carme Laguarda, cap de comunicació del segell discogràfic Mésdemil; i Miguel Ángel Borja, director adjunt del Pro Weekend. Tots tres coincideixen en el canvi d’estratègia dels nous governs cap als afers culturals malgrat les limitacions que comporta l’infrafinançament valencià. Despassem els riells per donar llum als reptes, les perspectives i les reivindicacions d’un sector en permanent construcció.

D’esquerra a dreta: Carme Laguarda, Joan Gregori Maria i Miguel Ángel Borja. Foto: Hèctor Serra

Fa pocs dies, a la Plaça del Llibre de València, editors, llibrers i escriptors lamentaven la mancança de pressupost i de polítiques valentes. Es podria extrapolar això a l’univers de la música?

JOAN GREGORI MARIA: L’infrafinançament afecta especialment tot el món de la cultura. Tots som conscients que, quan van venir la crisi i les retallades, sovint no es va saber explicar d’una manera vehement la necessitat de la cultura com a forma de cohesió social i d’integració, elements indispensables per al desenvolupament d’una societat moderna. És obvi que ens repercuteix ser a la cua en inversions de l’Estat i en finançament. Per exemple, al Museu de Belles Arts de València, la segona pinacoteca de l’Estat, s’han destinat poc més de mig milió d’euros, quantitat irrisòria si es compara amb les desenes de milions que reben el Reina Sofia o el Prado de Madrid. Pel que fa a música, passa el mateix amb el Palau de les Arts. Sens dubte, també compta la política d’abandonament cultural exercida durant trenta anys per l’anterior govern.

CARME LAGUARDA: La crisi econòmica ha afectat molt. La gent primer va al supermercat i després al teatre. Ens ha passat a tots. Suma-hi el 21% de l’IVA de tot allò que hem fet. Com a segell, això ens ha matat. És un impost molt gran que dificulta la projecció d’artistes i empreses. Com a empresa, no podem deixar de pagar uns impostos que valen per a col·laborar en la societat, però aquest tipus de gravamen tan alt acaba fomentant l’economia submergida. En el nostre sector, una bona quantitat de músics no estan donats d’alta: els paguen poc i no poden ser professionals. També depenen sovint de pagaments d’entitats públiques que ajornen les retribucions en excés. Com pots mantenir la família o mantenir-te a tu mateix si no tens un sou estable cada mes?

CARME LAGUARDA: La crisi econòmica ha afectat molt. La gent primer va al supermercat i després al teatre. Suma-hi el 21% de l’IVA . Com a segell, això ens ha matat.

MIGUEL ÁNGEL BORJA: Tot això que comentem es multiplica encara més en l’àmbit emergent de la música. No n’hi ha prou de ser un món de valents i de grans iniciatives. És cert que l’IVA de la música en directe ha baixat al 10%, però és molt important la regulació clara de tot això per a no crear confusions als artistes i al públic. Ara mateix passa que, encara que no estigues dins la SGAE, aquesta societat pretén retenir el 10% d’una actuació i molts grups potser no ho saben. Malauradament, hi ha molts diners que se’n van a altres llocs i ni tan sols arriben on han d’arribar.

J. G. M.: Per això ens calia organitzar-nos. Fins a la crisi, la professió dels gestors culturals al País Valencià s’organitzava al voltant de les arts escèniques i no de la música. Les arts escèniques sí que tenien la seua fira i un observatori per a intentar arribar a acords malgrat les incompatibilitats dins del mateix sector. Ara cal posar en marxa el pla estratègic Fes Cultura amb accions concretes en el dia a dia. Fa falta inversió per a nous públics, per a festivals, per a edicions de discos, per a implementar la música en sectors col·laterals com l’educació i el turisme…

En el projecte de pressupostos per al 2018, presentat fa uns dies pel govern valencià, s’incrementa la partida de Cultura però encara no s’assoleix l’1% del pressupost total, objectiu plantejat per a la legislatura.

J. G. M.: Som encara en un moment inicial en què s’ha fet un resset a la cultura. Partíem d’una falta d’inversió pública necessària per a mantenir un sector industrial que creara ocupació i riquesa. Per tant, les polítiques institucionals havien de possibilitar i acompanyar les iniciatives professionals i també del tercer sector. Calia una planificació i el Pacte del Botànic ha posat damunt la taula el pla estratègic on la cultura ha d’impregnar la resta d’àrees. Això ja és dir molt, tot i que esperàvem que les coses anaren més de pressa. Ara bé, els passos que es van fent es fan d’una manera decidida. L’aposta per aquesta fira n’és un exemple i es veu en l’expectativa dels professionals que hi participen perquè hi ha fam i s’han sentit desemparats durant molts anys. Esdeveniments com aquest ajuden que el sector prenga consciència i crea un altaveu de propostes crítiques.

C. L.: Les plataformes creades des de baix, en base a l’associacionisme, sobrevivim com podem anant cadascú pel seu costat, però si pretenem parlar d’una indústria com un tot, hem d’estar tots connectats i hem de tenir debats com els que tenim ací per a poder intercanviar idees i projectes. També perquè, sovint, les institucions mateixes tampoc no saben què fer. Ha passat amb el debat de les ajudes a la publicació discogràfica: el món dels segells ha canviat molt i això implica que les institucions també han de canviar el model de l’ajuda. La lentitud dels plans institucionals, en certa manera, s’explica perquè es van trobant amb molts entrebancs jurídics i burocràtics. I, a més, hi ha una falta d’equips humans.

JOAN GREGORI MARIA: Tot va lligat amb el finançament. El pressupost del Mercat de Música Viva de Vic està per damunt dels 800.000 euros. El del TroVAM Pro Weekend és de 90.000 euros

J. G. M.: És que això va lligat amb el finançament. Si mirem les fires del nostre sector que s’organitzen dins del nostre àmbit, veiem que els pressupostos estan per damunt dels 800.000 euros, com en el cas del Mercat de Música Viva de Vic. El TroVAM Pro Weekend té un pressupost de 90.000 euros directes, però durant tot l’any ens posem en camí per anar aconseguint la base i acabem arreplegant uns 170.000 euros. Però, per continuar creixent, l’any que ve hauríem d’augmentar el pressupost un 20%. És a dir, hauríem de comptar amb uns 210.000 euros per a intentar acabar de professionalitzar aquells graons d’organització de la fira que no ho estan.

C. L.: Els equips humans de les altres fires que coneixem treballen durant tot l’any. A Manresa o Vic, hi treballa gent contractada per l’administració. Ací tenim una situació anòmala. Enguany sí que hem passat a professionalitzar la comunicació, la part tècnica i de producció i la gerència, però la resta de les tasques les tirem endavant professionals del sector de manera voluntarista. En un temps, espere que siga la Conselleria que organitze aquesta fira i que pose al capdavant un equip. Espere també que continue comptant amb la nostra associació professional i que recórrega al equips humans que tenim en les empreses que ho hem fet des del principi.

Foto: Hèctor Serra

Encara més, tenint en compte les implicacions i l’abast d’un esdeveniment d’aquestes característiques…

M. Á. B.: Pensem una cosa. Tota aquesta feina i l’organització de la fira mateixa no afecta només l’àmbit estrictament musical. S’hi dóna treball a molta gent, has d’anar a fires, has d’estar en contacte permanent amb gent de les indústries… És a dir, la indústria musical s’estén a altres àmbits com el de l’hostaleria, el turisme, les fàbriques que fan els llibrets… A la fira, hi ha moltes empreses acreditades de molts sectors i activitats diferents. Posem moltes hores, i no remunerades. És molt il·lusionant, però…

MIGUEL ÁNGEL BORJA: La indústria musical s’estén a altres àmbits com el de l’hostaleria, el turisme, les fàbriques que fan els llibrets…

J. G. M.: Si d’ací a deu anys no hem estat capaços de generar un interès major que a qualsevol altra ciutat, o de crear un planter implicant-hi centres educatius i altres espais, llavors la fira haurà fracassat. El TroVAM Pro Weekend ha de servir com a plataforma dinamitzadora de la ciutat, tal com passa a Vic o Manresa, i és així com farem xarxa.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-11-10T12:31:02+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X