ELECCIONS 21D

«No compartirem estratègies amb forces que no implementin la República catalana»

Entrevista Vidal Aragonés, número 3 a la llista de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Tercer lliurament de la sèrie d’entrevistes a candidats de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 21 de desembre

Eva Granado (PSC). Foto: Martí Alabesa
FOTO: Clàudia Frontino

ÀNGEL FERRERO, Barcelona I 15 DE DESEMBRE DE 2017

@angelferrero

Vidal Aragónes (Cornellà de Llobregat, 1978), ens rep al seu despatx al Col·lectiu Ronda per parlar d’unes eleccions que considera «anòmales» i «excepcionals». Per a Vidal els objectius d’aquesta legislatura són clars: fer la República catalana una realitat i aprovar el que anomena «decrets de la dignitat».

Les enquestes us donen entre 7 i 11 diputats, la majoria, però, per sota dels 10. No serien uns resultats millors que el de les darreres eleccions tot i que es pensava que per la vostra defensa del referèndum d’autodeterminació milloraríeu resultats. Quins motius hi ha al darrere d’aquests pronòstics?

No ens preocupen excessivament les enquestes. Ens preocupa que des del punt de vista objectiu hi hagi una realitat per fer efectiva la República i per implementar un programa de resposta no únicament a les retallades, sinó a la pobresa pràcticament crònica que hi ha al país. Ens preocupa més el moviment que els resultats que puguem treure. Com a moviment, una de les qüestions que tenim molt clares és que si som fortes a la institució podem facilitar aquest procés. Més enllà de les enquestes, ens centrem en acumular forces en el procés d’autoorganització per fer efectiva la República.

Dit això, el 2015 vam tenir una part de vot prestat d’ERC, en la mesura en que una part dels votants no volia votar Junts pel Sí per estar formada també per CDC. És possible que una part d’aquest vot torni a ERC. Vull recordar que algunes enquestes ens donen uns resultats inferiors: el ventall no va de 7 a 11, sinó de 5 a 11. El que valorem és que als actes polítics veiem molta participació. A Sort van venir 350 persones, amb una població de 2.000 habitants. Gairebé és un 20% de la població. El que pugui passar després ho valorarem després de les eleccions. Estem en un procés electoral absolutament anòmal i excepcional, amb elements antidemocràtics: els nostres espais electorals no s’emeten a TVE o a RNE i no ens diuen per què, es prohibeix el llaç groc o una font de color groc, etcètera.

Les enquestes també mostren un Parlament fragmentat. Heu parlat de possibilitats de coalició?

Diem de manera molt clara, i ho diem així perquè així es va votar a l’Assemblea Nacional extraordinària de Granollers, que no compartirem estratègies amb aquelles que no implementin la República catalana. Arribat el moment presentarem el nostre programa, que per una banda serà la implementació de la República, i els decrets de la dignitat, per l’altra. Ho portarem a les forces d’esquerra i sobiranistes, i en base a això, i al que pugui decidir la militància en assemblea, decidirem en un sentit o en un altre. No tenim, evidentment, una visió acabada, però sí unes premisses. I una d’elles és no participar amb qui no implementi la República.

S’ha tornat a especular amb una entrada de la CUP en un govern tripartit amb ERC i Junts per Catalunya o un govern d’ERC amb els comuns.

No hem decidit res. Per tant, ningú no pot traslladar que ho faríem en unes condicions o unes altres. Les condicions ja les he esmentat abans.

Als mitjans heu insistit en aquests dos mateixos punts: fer efectiva la República i els decrets de la dignitat. Vaig entrevistar fa poc a Eva Granados, que va dir que els independentistes parlen de fer efectiva la República, però no manifesten com fer-ho.

Que ho digui Eva Granados és un insult. Representa un partit que va tenir membres condemnats pel GAL, que ens ha fet més de 25 contrarreformes laborals o la legalització de les ETT. Que ens parli d’això fa una mica de vergonya. Primer haurien de reconèixer el que la seva gestió ha suposat per als drets de la classe treballadora i després demanar comptes. Com ho farem? Ja ho hem explicat. Internalització o gestió pública dels serveis públics. Això significa un sol sistema d’ensenyament públic i sanitari –i acabar amb les guinguetes de subcontratacions– o un nou codi del treball –que ara s’anomena estatut dels treballadors i les treballadores– i situar al centre l’estabilitat de l’ocupació, no com va fer el PSOE, que va facilitar l’acomiadament des del 1982 fins al 2010, quan el govern de Zapatero va aprovar una gran contrarreforma laboral.

A Sabadell, a Badalona, a Ripollet, a Cerdanyola o a Berga portem a terme mesures clarament progressistes. En dos anys hem fet més mesures progressistes que el PSC en 35. Si ens volen alliçonar en alguna cosa, que ho facin, però amb dades objectives

Parlem de fiscalitat justa i d’una reforma de l’IRPF: que paguin més els que més tenen i que paguin menys els que menys tenen. No pot ser que la càrrega fiscal de la classe treballadora estigui al mateix nivell que el de les grans empreses que tenen beneficis multimilionaris. També volem una Renda Garantida dels Iguals per a que aquells que no tinguin ingressos no caiguin a la pobresa, no passin gana i puguin escalfar casa seva. Això és un programa clar per revertir les polítiques dels últims anys. Emplacem al PSC i fins i tot als comuns a que ens expliquin si estan a favor d’una única xarxa de sanitat pública i que acabem amb els 40 milions que donem a centres d’ensenyament que segreguen per gènere, si estan a favor d’incrementar l’IRPF o d’un impost de successions. Els emplacem a que mirin que estem fent a Sabadell, a Badalona, a Ripollet, a Cerdanyola o a Berga, on portem a terme mesures clarament progressistes. En dos anys hem fet més mesures progressistes que el PSC en 35. Si ens volen alliçonar en alguna cosa, que ho facin, però amb dades objectives.

FOTO: Clàudia Frontino

Parleu molt de decrets de la dignitat.

Ja m’hi he referit. Un ensenyament públic únic, universal i gratuit. Abans que ens anomenin bolxevics –i una part de la CUP s’identifica amb els valors de la Revolució del 1917– m’agradaria recordar que aquest és el model de Finlàndia. No pot ser que tinguem barracons a les escoles públiques dels barris de classe treballadora mentre donem 40 milions a l’Opus Dei, que en alguns estats es considera una secta, per segregar i discriminar. El mateix amb la sanitat: no pot ser que tinguem un model de privatització de la sanitat i que en plena crisi hi hagi grans empreses que facin beneficis multimilionaris per no donar un servei de qualitat. Un altre decret seria l’expropiació del parc d’habitatges dels grans tenidors, com els bancs, feta amb un procediment legal. Fixarem quants diners ha donat l’estat espanyol a aquests bancs per salvar-los i quan valen els pisos buits dels bancs. Ja hem fet els números i l’indemnització sortiria per zero euros. Aquests habitatges els posarem en un parc públic i costaran el 30% del salari mitjà d’un treballador. I aquesta qüestió revertirà no només sobre el preu directe, sinó sobre els preus de mercat, en el preu dels lloguers.

Un nou codi del treball per acabar amb l’acomiadament lliure. Si l’acomiadament ha estat improcedent, el treballador ha de decidir entre la indemnització i la readmissió

Podem parlar d’altres… Un nou codi del treball per acabar amb l’acomiadament lliure. Si l’acomiadament ha estat improcedent, el treballador ha de decidir entre la indemnització i la readmissió. Prohibició de les ETT i la subcontratació que no sigui d’una activitat permanent: no té sentit que es permeti subcontractar un servei que l’empresa ha de fer sí o sí. És una fragmentació del món del treball absolutament irracional des del punt de vista organitzatiu, només racional des del capitalisme per fragmentar la força de treball i augmentar els beneficis. Internalitzar el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que té molts elements de gestió privada. Si hi ha demanda i hi ha un ens públic d’ocupació, per què necessitem les ETT?

S’ha fet alguna cosa malament a la CUP com perquè aquest programa social no sigui tan visible com les decisions en el plànol nacional?

Hem fet una reflexió clara al respecte, ja al gener del 2016, quan es van presentar els pressupostos. Nosaltres hem dit que aquests pressupostos eren antisocials. Una tercera part de la CUP vam estar en contra. Altres companys consideraren que aquest era el gripau que ens havíem d’empassar per fer efectiu el referèndum. Però compte: a diferència del que alguns van fer al Tripartit, nosaltres vam dir des del principi que aquests pressupostos eren antisocials, mai hem dit que fossin uns pressupostos progressistes. Mai. Ara bé, veiem tota la bateria de mesures socials aprovades al Parlament de Catalunya –aprovades segurament per la intervenció política de la CUP– i que el Tribunal Constitucional ha anul·lat. Veiem algunes mesures socials que ha presentat la CUP i el que han votat comuns i ERC. Sembla com si haguéssim renunciat durant mesos a implementar polítiques socials quan en realitat hem fet propostes i el que ens hem trobat és que els comuns, o el seu referent actual, Catalunya Sí Que Es Pot, han votat en contra. No hem renunciat: des del Parlament i els ajuntaments hem continuat fent propostes socials de caràcter progressista i no sempre hem trobat el suport dels comuns.

Després de l’aplicació del 155 es torna a parlar de referèndum pactat. És, com es va afirmar a Granollers, una «pantalla passada»?

El problema no és únicament aquest. Ens agradaria un referèndum pactat i un procés d’independència pactat. Però amb qui? Perquè sigui pactat ha d’haver-hi un interlocutor a l’altre costat de la taula. El PP ja ha dit que no es negocia res, ni tant sols una reforma a la Constitució. I ja hem fet un referèndum, el mateix que molts van dir que no es faria. Xavier Domènech va dir que no es faria. El PSC va dir que no es faria. El PP i C’s tampoc. Amb violència per part de l’estat, i malgrat tot s’ha fet un referèndum.

Diuen que no ens preocupem, que canviarà la correlació de forces a l’estat espanyol. La realitat d’aquests darrers anys és que no sembla que canviï per tenir més sensibilitat cap a la qüestió nacional, sinó al contrari

Diuen que no ens preocupem, que canviarà la correlació de forces a l’estat espanyol. La realitat d’aquests darrers anys és que no sembla que canviï per tenir més sensibilitat cap a la qüestió nacional, sinó al contrari. Hi ha una qüestió clau: no és una qüestió de canvi de partits, sinó de règim. Una de les essències de l’aparell de l’estat espanyol és el manteniment de la unitat del territori. Si algú creu que amb un canvi de correlació de forces, que ens digui com aconseguirà tres cinquenes parts al Congrés i al Senat o dues terceres parts al Congrés, si algun moment el que representen C’s, PP i PSOE serà en algun moment menys d’una tercera part. Això no s’ha donat mai, fins i tot si considerem al PSOE autodeterminista. Que no venguin fum: aquests escenaris no es donaran. L’aparell estatal és hereu del franquisme: defensarà la unitat d’Espanya, la monarquia i l’esglèsia i el sistema capitalista.

Escoltant els discursos d’altres partits sembla que sou l’únic que no renuncia a l’unilateralitat ni a la desobediència. No us fa por quedar-vos com l’únic partit independentista al Parlament?

No ens ha fet por com a moviment polític durant quaranta anys, ni a l’esquerra revolucionària li van fer por els plantejaments de ruptura. Menys encara quan venim de l’1-O, on més de dos milions de catalans i catalanes van expressar de manera molt clara que volien una República catalana. No és un tema d’unilateralitat: es tracta de democràcia i d’un mandat popular. Tenim legitimitat democràtica i una base social suficient per implementar la República. El que no farem mai és renunciar a quatre dècades de reivindicacions d’independència, socialisme i Països Catalans per fer passos enrere ara, quan més suport té la independència. No avançar és retrocedir. I això ens porta a una realitat perillosa: cada vegada que no avancem, retrocedim, i cada vegada que retrocedim, carreguen contra nosaltres. O avancem, o el tripartit del 155 i el 135 [reforma constitucional per un topall de deute] ens arrasen com a poble.

FOTO: Clàudia Frontino

Abandonaríeu el Parlament com a mesura de protesta si es renuncia a implementar la República?

No és ben bé així. Si no hi ha una actuació clara per implementar la República, ens podríem plantejar taponar l’activitat institucional, votar en contra i fins i tot retirar-nos del Parlament a fi i efecte de que no resultés governable. No amb la voluntat de tap, sinó de reactivar el moviment popular, i centrar-lo no en la institució, sinó en el carrer. No seria una retirada des del punt de vista «marxem i no fem res», que no entendrien els nostres votants. Seria estratègic per fer efectiva la implementació de la República.

Abans heu dit: «Es va fer referèndum». Què diríeu que va fer malament el govern després de la DUI?

M’atreviria a dir que més enllà de la declaració formal del 27 gairebé tot. Primer: no pots fer una declaració formal d’independència i plantejar simultàniament que marxem el cap de setmana i anem als centres comercials a comprar. Entenc que pugui haver unes hores de celebració, el poble té dret a celebrar les poques victòries que tenim. Però era necessària una defensa de la República i no se’n va fer cap. Segon: a partir del següent dilluns, no passades ni 72 hores, vam veure un abandonament de l’administració catalana per part de la seva direcció. Es va acceptar tàcitament el 155, quan hauriem d’haver tingut el poble mobilitzat per defensar la República. Tercer: els responsables del departament es van retirar sense fer cap defensa de les institucions catalanes i, sense parlar-ho amb el moviment popular i les plataformes sobiranistes, van dir que es presentaven a les eleccions del 21-D. Des de la CUP vam plantejar en un primer moment defensar el boicot a aquestes eleccions, però quan la resta de forces van acceptar anar a les eleccions, no hagués tingut sentit. L’hagués tingut si PDECAT, ERC i les plataformes sobiranistes haguéssin boicotejat les eleccions. Però no es va donar aquest escenari.

Ha començat una investigació contra polítics catalans, incloent Anna Gabriel i Mireia Boya. Penseu en la possibilitat d’una acció repressiva contra la CUP?

Ja hem tingut detencions. Joan Coma [regidor a Vic] i Montse Venturós [alcaldessa de Berga] han estat detinguts. Coma per unes declaracions a un ple municipal, amb un menyspreu absolut als drets. Quan a la porta de casa seva apareixen els Mossos a buscar Montse Venturós són les set del matí, i fou també per la seva desobediència a la normativa espanyola. Una altra cosa és que no estiguin a la presó. No dubtem de la base repressiva de l’estat espanyol. També de revenja. No seríem la primera candidatura ni el primer partit que il·legalitza l’estat espanyol. En qualsevol cas, si el poble de Catalunya respon massivament a la independència i s’amplia la nostra base social, la repressió de l’estat espanyol queda molt reduïda. Si retrocedim en el plantejament de la República, l’actuació repressiva de l’estat espanyol és possible. Els nostres postulats polítics no canviaran per la repressió. Molts de nosaltres, fills de classe treballadora, hem gaudit de drets socials perquè altres van patir la repressió. No farem ni un pas enrere.

Els ‘judicis de trencament’ és un altre tipus de desobediència. És anar als tribunals -no hi anirem de manera voluntària, però ens hi portaran- i, un cop davant els jutges, fer una declaració no reconeixent-los com a magistrats

Com enfrontar-se a aquesta repressió o fins i tot a la negociació amb l’estat espanyol? En una situació de feblesa o una de força? Pel que fa als judicis, li poso l’exemple dels ‘judicis de trencament’, que és un altre tipus de desobediència. És anar als tribunals -no hi anirem de manera voluntària, però ens hi portaran- i, un cop davant els jutges, fer una declaració no reconeixent-los com a magistrats perquè nosaltres estem en una lògica de construcció republicana. És el que va fer el poble d’Algèria en el seu procés d’independència de França.

Arran de la resposta de Brusel·les al procés hem vist com augmentava un sentiment crític cap a la Unió Europea a Catalunya. La CUP proposa sortir-ne. Ara bé, sortir alhora d’Espanya i la UE és una tasca enormement complicada.

La sortida de l’estat espanyol ens provocaria la sortida immediata de la UE. Alguns, des de l’independentisme, diuen que no, però això és el que ha dit la UE. Però això no és per a nosaltres un problema, és una possibilitat. Una possibilitat per construir al sud d’Europa una alternativa que no passi per l’euro i les polítiques de la troika. La UE no va ser construïda per reconéixer drets, sinó per generar un espai econòmic comú per a la burgesia europea per competir amb Àsia i els EUA i que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una presó de pobles i esclafament dels drets socials. Durant un temps es veia a la UE des del sud d’Europa com un espai de llibertat i conquesta de drets socials. Els drets socials no venen d’allà: venen de la lluita dels pobles europeus a França, a Itàlia, a Alemanya. Està molt bé que la majoria del poble de Catalunya hagi vist com, davant la repressió que patim, la UE únicament no defensa les llibertats, sinó que justifica en bona mesura l’activitat repressiva de l’estat espanyol.

Puigdemont va proposar fer-ne un referèndum.

Aquells que han defensat els privilegis de la UE han deixat descol·locats a una part dels seus votants. Està molt bé que es plantegi un referèndum, que es digui que és un espai en decadència, però ens han de dir que proposen ells com a model social europeu. Contents, però, que el president de la Generalitat de Catalunya expressi aquestes opinions. Fa menys de tres anys ens titllaven a nosaltres de bojos i extremistes per dir el mateix.

FOTO: Clàudia Frontino

I el mateix proposeu pel que fa a l’OTAN, imagino.

Una Catalunya independent dintre de l’OTAN és un oxímoron. Cap estat que tingui forces estrangeres al seu territori és independent. Hi ha principis del dret internacional que diuen que existeix fins i tot el dret a fer fora a qualsevol exèrcit que no sigui el teu. A Catalunya ja vam tenir les antenes de Radio Liberty i tot el que significava. Catalunya no necessita un exèrcit. Quan s’ha hagut de defensar ho ha fet sense exèrcit. Venim d’una cultura de pau. Vull recordar que el Principat ja va votar contra l’OTAN al referèndum d’incorporació d’Espanya.

Estar contra la UE i l’OTAN és fer-se dos enemics considerables, més tenint en compte la posició geogràfica de Catalunya.

És un repte. Però això és combat amb un poble organitzat i establint noves relacions internacionals. Podríem parlar de molts pobles que s’han trobat a unes desenes de milles amb l’imperi més gran de la història, els EUA, i han defensat la seva independència nacional. Parlo, evidentment, de Cuba. Hi ha l’aparició de governs de caràcter antiimperialista a Amèrica Llatina, sota amenaça permanent dels EUA, i no han aconseguit esclafar-los. Hi ha les experiències de resistència a altres punts del planeta. En aquest sentit, la nostra tasca és adreçar-nos al nostre entorn immediat, en aquest cas les esquerres del conjunt de l’estat espanyol i francès. Fem una crida a defensar la República catalana i crear noves realitats polítiques al sud d’Europa.

Quina resposta heu obtingut d’aquesta crida a altres forces?

Una bona resposta a Euskal Herria, a Galícia i a Andalusia, amb el SAT. Izquierda Castellana, Corriente Roja i alguns anticapitalistes de Madrid, com Jaime Pastor, que ha fet una defensa claríssima de la República catalana. A la resta d’Europa hem vist una resposta massiva als actes organitzats. La gent ve a escoltar i preguntar-nos com ajudar en la defensa de la República. A Nàpols, en un acte de celebració del centenari de la revolució bolxevic, van deixar un segon espai per parlar de la República catalana. La gent estava entusiasmada amb el que podia suposar i el que podia obrir una República catalana al sud d’Europa. També és cert que és molt difícil fer una campanya internacional quan no tenim allò que el moviment obrer organitzat ha tingut històricament: una internacional.

No heu mencionat els comuns. No és el vostre partit, i em faig càrrec que no coneixeu els motius, però per què creieu que no han donat suport a la República catalana?

Crec que per un càlcul electoralista. I perquè no creuen en la ruptura. Creuen en un plantejament -i no ho dic despectivament- de la socialdemocràcia històrica, on es pot lluitar per algunes coses el dia d’avui, però les grans qüestions són sempre per demà perquè ara no hi ha una correlació de forces. Em dóna la sensació que responen a aquesta lògica. Analitzem els comuns com un bloc homogeni i no ho és. Hi ha sectors que defensen la República catalana, però la seva cúpula no ho fa, i no ho fa per un càlcul electoralista: a curt termini els resta vots. Hi ha una pugna pels vots de C’s i el PSC. Si ho llegissin a mig o llarg termini no els suposaria restar, sinó sumar en la lògica de construcció d’una República espanyola, que és el que haurien d’estar defensant, ho veurien com una aliança necessària. Però no és el que estan defensant a la pràctica. Estan defensant canvis dintre de la monarquia espanyola. Bé, ara parlo més de Podemos que dels comuns.

FOTO: Clàudia Frontino

Us hem vist a molts mitjans de comunicació. Considereu correcte el tracte que us proporcionen com a esquerra independentista?

Hi ha també mitjans catalans que tenen un tractament idèntic a allò que anomenem mitjans espanyols, com La Vanguardia, i mitjans espanyols com El Salto, que no ens donen aquest tractament. Hem de ser curosos a l’hora de dir que la premsa espanyola no és objectiva o és premsa mentidera. La majoria de mitjans de comunicació de masses espanyols sí que ens tracten amb animadversió i preparen la repressió. En una entrevista em van fer preguntes amb l’únic objectiu d’imputar-me judicialment. Em refereixo a Al Rojo Vivo. Les preguntes anaven destinades a que contestés el mateix que havia afirmat Maria Rovira, la nostra regidora a l’Ajuntament de Barcelona, que té iniciat un procés judicial penal. Em sembla un ús criminalitzador dels mitjans. En aquest mateix programa es va arribar a afirmar que nosaltres governavem a Catalunya amb corruptes. Els vam recordar que no havíem governat, ens van dir que els havíem donat suport i els vam haver de recordar que havíem fet fora Mas, i acaben dient que segons un informe del Consell General del Poder Judicial els més corruptes són els catalans, i nosaltres contestant-los que confonen als lladres amb el poble de Catalunya. Moltes vegades no ens deixen ni contestar les preguntes. Hem de demanar-ho constantment. I acabem de la mateixa manera: enviant una abraçada a la resta de pobles de l’estat espanyol que encara es troben sota jurisdicció espanyola. No saben com respondre, a això. Més enllà d’això, la llibertat d’expressió és fonamental i sempre la defensarem.

Us preguntava per aquests mitjans perquè sou on més heu participat últimament…

… segurament per la meva condició de castellanoparlant.

… però el mateix podia haver dit de l’entrevista de Vicent Sanchis a Carles Riera a TV3 i molt criticada pel seu tram final.

Per això volia diferenciar-ho abans. La majoria de mitjans de comunicació de masses ens pretenen maltractar. No tenim cap problema: continuarem anant-hi. A títol d’anècdota: acabant una entrevista a La Sexta, el senyor Marhuenda, a qui per cert acaben de condemnar per una notícia falsa, va dir «este tío es muy listo, ¿pero cómo se llama? Aragonés Chicharro. ¿Y van a venir los de fuera a decirnos a nosotros los catalanes lo que tenemos que hacer?» Si això ho hagués dit un independentista estaríem sent criminalitzats. Un representant de la dreta espanyolista pretén fer-nos fora del Principat als qui tenim orígens fora dels Països Catalans. És molt curiós.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-12-15T12:20:48+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X