Els guardians del pulmó verd de Guatemala temen perdre el mandat de la protecció de la selvaEls guardians del pulmó verd de Guatemala temen perdre el mandat de la protecció de la selva
La Reserva de la Biosfera Maia vista des de l’aire. FOTO ASIER VERA

La Reserva de la Biosfera Maia, protegida per les comunitats autòctones, està amenaçada pels narcoramaders i els projectes turístics de gran envergadura

Els guardians del pulmó verd de Guatemala temen perdre el mandat de la protecció de la selva

La Reserva de la Biosfera Maia, protegida per les comunitats autòctones, està amenaçada pels narcoramaders i els projectes turístics de gran envergadura

Els guardians del pulmó verd de Guatemala temen perdre el mandat de la protecció de la selva

La Reserva de la Biosfera Maia vista des de l’aire. FOTO ASIER VERA

  • ASIER VERA (GUATEMALA)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:27

A 500 quilòmetres de la sorollosa i caòtica Ciutat de Guatemala, es deixen enrere els clàxons dels cotxes i només se sent el so dels micos, els tucans i, si es té sort, el rugit d’algun jaguar. Es tracta del pulmó verd de Guatemala, que acull un paradís de fauna i flora que s’estén al llarg de 2,1 milions d’hectàrees, cosa que la fa l’àrea protegida més gran de Centreamèrica. La llar, d’aproximadament 180.000 persones i que amaga desenes de ciutats maies del primer mil·lenni aC, està en perill.

La Reserva de la Biosfera Maia (RBM), que ocupa el 19% de la superfície del país, toca en un dels extrems amb camps ramaders que a poc a poc podrien anar absorbint la selva a través de la desforestació en un país on cada any es talen de manera il·legal una mitjana de 132.000 hectàrees d’arbres, principalment als boscos naturals de la zona del Petén. En aquest departament del nord de Guatemala, on el 1990 va quedar establerta la RBM, gran part de la reserva està gestionada per les persones que hi viuen. Són comunitats petites que tenen cura de l’entorn.

Els comunitaris han aconseguit regenerar la selva i recuperar milers d’hectàrees ocupades il·legalment pels narcoramaders



Després de la signatura dels acords de pau entre el Govern d’Álvaro Arzú i la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) el 1996, va sorgir la iniciativa de desenvolupar models de gestió sostenible liderats i organitzats per les comunitats indígenes, de manera que el govern de Guatemala va establir onze concessions forestals (nou per a organitzacions comunitàries i dues per a companyies industrials privades) perquè fos la mateixa població la que cuidés la selva. Per a això es van establir uns límits dels usos de la fusta que s’han respectat fins ara, tal com reflecteix l’últim informe de control de la governabilitat a la RBM. L’informe revela que els comunitaris no solament han conservat la selva, sinó que han aconseguit regenerar-la després de recuperar milers d’hectàrees de terrenys que havien estat ocupats il·legalment pels narcoramaders, grans empresaris de la ramaderia que solen envair zones allunyades del bosc i s’apropien del terreny a partir de la crema i la propagació d’incendis forestals. Una vegada han desforestat el terreny, es dediquen a la cria il·legal de bestiar a gran escala. Després de la crema d’arbres, també aprofiten el terreny per fe-hi pistes d’aterratge per al tràfic de drogues entre Mèxic i els Estats Units.

38.000 hectàrees recuperades els últims quatre anys
Una de les guardianes d’aquest patrimoni natural és Felisa Navas, que presideix la concessió forestal de Cruce a La Colorada. A més d’encarregar-se sola de la cura dels seus vuit fills després d’haver enviduat, centra totes les seves energies a preservar la selva de les invasions de terres, la majoria de les vegades per part dels narcoramaders.

El govern de Guatemala ha de decidir si continua permetent que les comunitats gestionin part de la Reserva de la Biosfera Maia

 

Els últims quatre anys, el treball dels comunitaris ha aconseguit recuperar 38.000 hectàrees de terrenys ocupats il·legalment a la reserva. S’ha arribat a un total de 155.000 hectàrees de terres usurpades que ja van ser recuperades des del 2008. Navas reconeix que ha estat «molt difícil», ja que ha arribat fins i tot a rebre amenaces de mort, perquè «hi ha alguns grups interessats que no els agrada aquest treball que es fa» per salvaguardar la selva.

Quan la comunitat detecta un assentament il·legal, avisa les autoritats competents i intenta demostrar que els títols de propietat dels narcoramaders són falsos. De vegades, és la mateixa policia la que desallotja els assentaments il·legals a la RBM, però molts cops són els comunitaris els que fan fora els que s’han establert il·legalment al territori per aprofitar-se’n.

Richard Hansen, un arqueòleg amb la mirada posada en el turisme
En aquests moments, el principal enemic que té aquesta concessió, igual que la de Carmelita, on viuen 80 famílies, és Richard Hansen, un investigador nord-americà de la Universitat Estatal ­d’Idaho que fa 38 anys que fa troballes al parc arqueològic El Mirador, bressol de la civilització Maia on s’eleva La Danta, la piràmide més voluminosa del món, de 75 metres d’alçada. De moment només s’hi pot arribar amb helicòpter o després d’una ruta a peu de dos dies per la selva, organitzada per la cooperativa de turisme sostenible de Carmelita.

Els comunitaris saben que Hansen pretén convertir El Mirador en un megaprojecte turístic amb hotels, fins i tot amb una pista d’aterratge. L’arqueòleg, que rep cada any milions de dòlars per al seu projecte de recerca per part de donants dels Estats Units i d’Europa, afirma que les persones comunitàries «no vigilen el bosc, per la qual cosa estem a punt de perdre-ho». Per això, advoca per «aprofitar el turisme perquè ells visquin millor» i prohibir qualsevol activitat relacionada amb la fusta que suposi la pèrdua d’arbres. Hansen defensa un turisme sostenible que no afecti la reserva, cosa difícil de creure si es té en compte la fragilitat dels ecosistemes i la voracitat del turisme.

«Els guardians més eficaços del bosc»
Els estudis demostren que la gestió dels comunitaris ha estat beneficiosa per a la Reserva de la Biosfera Maia (RBM), atès que reflecteixen que són els «guardians més eficaços dels boscos». El 2017, per exemple, menys de l’1% de tots els incendis a la RBM van tenir lloc en 500.000 hectàrees gestionades per ells, gràcies a la vigilància diària que impedeix que hi hagi cremes no controlades.

Aquest és un dels motius pels quals les comunitats de la RBM reclamen al govern guatemalenc la renovació de la concessió de la reserva per uns altres 25 anys. D’aquí a quatre anys comencen a expirar les primeres concessions que es van atorgar amb els acords de pau perquè les persones comunitàries gestionessin aquesta àrea protegida.

Una d’aquestes concessions és Carmelita, que té la seva pròpia cooperativa, el president de la qual, Carlos Crasborn, reconeix que hi ha un «cert risc» que no els tornin a donar la concessió de la RBM, davant l’«amenaça» del projecte turístic d’El Mirador, en el qual està involucrada «gent milionària i del govern», que podria aspirar a gestionar la reserva per satisfer els seus propis interessos.

La vigilància diària de la comunitat impedeix que hi hagi cremes no controlades



El model de gestió dels comunitaris no només ha preservat la selva, sinó que «ha contribuït a canviar la vida de la gent, que ha pogut estudiar i tenir una feina», gràcies a cooperatives que es dediquen al turisme sostenible o a l’exportació d’objectes de fusta a Europa i als Estats Units. La possibilitat d’un futur laboral i econòmic ha fet que molts joves hagin decidit quedar-se a la zona i s’ha evitat la despoblació de les zones rurals.

«El cent per cent de la meva vida depèn d’aquest bosc i, si es destrueix i es converteix en un desert, podria ser un caos per al nostre país», afirma el líder comunitari Jorge Insulsa.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu