L’estat espanyol, al capdavant d’Europa en caça de trofeusL’estat espanyol, al capdavant d’Europa en caça de trofeus

Un paquet de caça de 21 dies costa més de 100.000 dòlars; als permisos de caça cal afegir els permisos per exportar l’animal, l’estada al país i el safari de diversos dies

L’estat espanyol, al capdavant d’Europa en caça de trofeus

Un paquet de caça de 21 dies costa més de 100.000 dòlars; als permisos de caça cal afegir els permisos per exportar l’animal, l’estada al país i el safari de diversos dies

L’estat espanyol, al capdavant d’Europa en caça de trofeus

  • CAROLINA VALDEHÍTA (MADRID)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:27

El debat al voltant de la caça esportiva, o caça de trofeus, suscita una polèmica similar a la de la tauromàquia. Aquesta pràctica, èticament qüestionable i reservada a una elit, mou milions de dòlars a nivell mundial. Un estudi publicat el 2016 pel Fons Internacional per a la Protecció Animal (IFAW, la sigla en anglès) situa els Estats Units com el principal importador mundial de trofeus de caça, amb el 71% del mercat i 150.583 peces importades entre el 2004 i el 2014. És la informació més actualitzada i l’estimació que més s’aproxima a la realitat, encara que podria tractar-se només de la punta de l’iceberg.

Si bé els Estats Units es desmarquen dels vint països restants amb una gran diferència, no passa desapercebut que l’estat espanyol és el segon país del planeta que té més caçadors, seguit d’Alemanya i de Sud-àfrica. Entre l’any 2000 i el 2014, 10.334 trofeus de caça van arribar a Espanya, 9.638 a Alemanya i 6.450 a Sud-àfrica. Entre els trofeus preferits: búfals africans, gaseles i lleons.

«Entre el 2007 i el 2012 Espanya va importar 443 caps de lleons, i Alemanya, la meitat», explica a la Jornada Luis Muñoz, president de l’organització protectora de lleons Chelui4lions. Especialment preocupant li sembla la cria de lleons en captivitat perquè els cacin en reserves privades, la qual cosa es coneix com a «caça enllaunada». Pel fet d’haver estat criats en captivitat, d’adults aquests lleons es converteixen en un blanc més fàcil per als caçadors.

L’organisme encarregat de regular el comerç de les espècies de fauna i flora silvestres que estan en perill d’extinció és la Convenció sobre el Comerç Internacional (CITIS, la sigla en anglès). En línies generals, la CITIS prohibeix el comerç internacional d’animals o plantes en perill d’extinció, excepte quan el propòsit no és comercial, com és el cas de la importació de trofeus de caça o amb finalitat de recerca científica. També hi ha restriccions en alguns animals, com els que no estan necessàriament amenaçats d’extinció, però sí que estan sotmesos a controls de comerç per evitar que se’n redueixi la població, com els lleons.

Recentment i a causa d’un canvi en la regulació espanyola, la importació de caps de lleó s’ha reduït a l’Estat. «Abans del 2015 no calia demanar permís d’entrada i la gent els importava com qui es compra una catifa a Turquia», explica Muñoz.

«Entre el 2007 i el 2012 l’estat espanyol va importar 443 caps de lleons, i Alemanya, la meitat»

 

Els països europeus tenen la mateixa regulació, excepte França i els Països Baixos, que han prohibit la importació de trofeus de caça de lleó de manera definitiva.

Conservacionistes contra caçadors
L’abril del 2012 es va produir un dels episodis més escandalosos de la monarquia espanyola, quan el Rei emèrit es va trencar el maluc en un viatge de caça a Botswana. Un viatge totalment opac i durant l’auge de la crisi econòmica al país, que va fer tornar a les primeres planes el debat sobre la caça de trofeus d’espècies vulnerables.

Tres anys més tard, les xarxes socials van esclatar després de la mort del lleó Cecil, un majestuós exemplar de cabellera negra, insígnia del Parc Nacional Hwange, a Zimbàbue. Cecil vivia en els marges d’un territori on no es podia practicar la caça esportiva, però va ser enganyat amb un esquer perquè traspassés el límit i el van matar. Primer es va pensar que el caçador que havia matat el lleó després de pagar 54.000 dòlars era espanyol. Finalment va resultar ser un dentista nord-americà.

«Els caçadors espanyols que cacen a Àfrica són una desgràcia», deia fa dos anys un article d’opinió al diari suec The Local, que destacava «la força del patrocini espanyol de la indústria de caça major» en el continent. L’any passat, un fill de Cecil, a qui els ràngers locals anomenaven Xanda, va ser abatut per un altre caçador estranger. Encara que la seva identitat no va transcendir, algunes organitzacions contràries a la caça a Zimbàbue van difondre un nom espanyol. No obstant això, alguns errors en la transcripció dels cognoms i la possibilitat que es tractés d’un cognom compost van impossibilitar descobrir la identitat del caçador.

La població dels quatre animals més imponents entre els big five (els cinc tresors dels safaris i els animals més difícils de caçar a peu: el lleó, el lleopard, el rinoceront, l’elefant i el búfal) ha experimentat un descens acusat les últimes dècades. La caça de trofeus està regulada i permesa en la major part dels països africans i mou molts diners. Si bé els països del nord d’Àfrica, com Kènia, estan limitant l’exportació de trofeus de caça i d’ivori, els països del sud (Sud-àfrica, Namíbia, Zimbàbue, Zàmbia i Tanzània) no tenen intenció d’acabar amb una pràctica que els fa guanyar milions de dòlars. Un típic paquet de caça de 21 dies pot arribar a costar al caçador més de 100.000 dòlars. Als permisos per caçar l’animal cal afegir els permisos per preparar-lo i exportar-lo, l’estada al país i el safari de diversos dies.

Cada 25 minuts mor un elefant
Recentment els Estats Units han decidit tornar a permetre la importació de restes d’elefants caçats a l’Àfrica, estudiant cas per cas amb la finalitat d’impedir que es trafiqui amb restes animals que no estiguin relacionades amb la caça esportiva. Una decisió que va causar un gran enrenou, ja que els elefants estan catalogats com a espècie vulnerable.

El gran cens d’elefants dut a terme pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA, la sigla en anglès) estima que entre el 2007 i el 2014 s’ha perdut el 30% dels exemplars, és a dir, 144.000 paquiderms. A l’informe de l’IFAW esmentat abans s’afirma que entre el 2004 i el 2014 es van exportar més de 10.000 trofeus d’elefant. L’organització Born Free afirma que un elefant africà mor cada 25 minuts. Així mateix, els lleons, guepards i lleopards són els animals que més hàbitat han perdut a l’últim segle.

Com l’elefant, el lleopard africà (no se sap quants en queden) està en la categoria de vulnerable entre les espècies més amenaçades del planeta. El guepard, per la seva banda, ha vist com se li reduïa l’hàbitat al 9% del que tenia fa cent anys i s’estima que menys de 8.000 exemplars viuen en llibertat.

Un paquet de caça de 21 dies costa més de 100.000 dòlars; als permisos de caça cal afegir els permisos per exportar l’animal, l’estada al país i el safari de diversos dies



Dades de l’estudi de l’IFAW afirmen que entre el 2004 i el 2014 s’han comercialitzat almenys 11.000 trofeus de lleó i més de 10.000 trofeus de lleopard. El cas dels rinoceronts és el més alarmant. Els nombre d’exemplars que queden repartits al continent —la majoria a Sud-àfrica— no arriba a 25.000, i els últims nou anys la seva principal amenaça, els caçadors furtius, n’han matat més de 6.000 per obtenir-ne la banya i comercialitzar-la al mercat asiàtic. Si bé no és habitual matar els rinoceronts a causa del grau de protecció que tenen, hi ha algunes reserves a Sud-àfrica que ho permeten, segons va explicar a la Jornada John Hume, un ex-home de negocis sud-africà que posseeix la reserva de rinoceronts més gran del món, amb 1.540 exemplars.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu