La coca guanya terreny a Colòmbia tot i l’acord de pauLa coca guanya terreny a Colòmbia tot i l’acord de pau
Un grup de camperols treballen en un cultiu a Sandoná, a Colòmbia (Fotografia sense data cedida pel Projecte Petita Caficultura de Precisió / EFE).

El narcotràfic continua alimentant la violència i el pla en el qual es contempla substituir els cultius de coca per cultius lícits encara no dóna els fruits que s'esperaven

La coca guanya terreny a Colòmbia tot i l’acord de pau

El narcotràfic continua alimentant la violència i el pla en el qual es contempla substituir els cultius de coca per cultius lícits encara no dóna els fruits que s'esperaven

La coca guanya terreny a Colòmbia tot i l’acord de pau

Un grup de camperols treballen en un cultiu a Sandoná, a Colòmbia (Fotografia sense data cedida pel Projecte Petita Caficultura de Precisió / EFE).

  • MAR ROMERO (Colòmbia)

  • | 23 d'oct, 2018 - 01:08

Els cultius de coca a Colòmbia no han deixat d’augmentar des del 2012. Va ser l’any en què el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC van començar oficialment les converses que els durien a signar l’acord de pau el novembre de 2016. Tampoc aquest acord ha frenat el creixement dels cultius il·lícits: entre l’últim any de conflicte armat i el 2017, les hectàrees de coca han passat de 146.000 a 171.000, un augment del 17%, segons les xifres publicades aquest setembre per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNDOC).

La superfície actual es correspon aproximadament a la meitat de l’illa de Menorca. Però fa tan sols sis anys, el 2012, els cultius ocupaven només 47.490 hectàrees, l’equivalent a Andorra. En aquest període de temps, l’àrea sembrada s’ha multiplicat per més de 3,5.

«S’ha donat la tempesta perfecta», opina Juan Carlos Garzón, director de l’àrea de dinàmiques del conflicte de la Fundación Ideas para la Paz (FIP). El politòleg atribueix l’augment de cultius a la «reconfiguració del narcotràfic» durant les negociacions de l’acord de pau, quan «diferents actors van començar a omplir els buits de regulació i a copar territoris claus» abans ocupats per les FARC. L’absència «d’un pla de contenció» per a aquest fenomen és primordial, segons Garzón, per entendre la situació actual.

Aquest creixement és una mala notícia pel camí cap a la pau de Colòmbia. El narcotràfic alimenta la violència i els grups armats il·legals al país des de fa dècades. És per això que les negociacions amb les FARC van incloure un pla per erradicar gradualment els cultius de manera voluntària i substituir-los per plantacions lícites, un pla que s’està implementant però que encara no dóna resultats visibles.

El portaveu de la Coordinadora Nacional de Cultivadores de Coca, Amapola i Marihuana (COCCAM), Arnobiz Zapata, demana paciència i recorda que l’informe de l’ONU no recull la feina feta durant el 2018. Garzón també és prudent: «És un procés que no dóna resultats d’un dia per l’altre (...) No implica només arrancar les plantes sinó fer un trànsit d’una economia il·legal a una de legal».

Un fantasma planeja sobre l’elevada xifra de cultius de coca: l’erradicació forçosa. La pressió dels Estats Units, impulsor principal de la lluita colombiana contra la droga, i la mà dura promesa per part del nou govern d’Iván Duque, president des del passat agost, auguren un reforç de l’eliminació de cultius a través de les forces de seguretat i sense consens amb les comunitats afectades. «Creiem que el govern està intentant generar un clima d’opinió que permeti la erradicació forçosa», lamenta Zapata.

Mentre la substitució voluntària dels cultius implica donar una alternativa als camperols que planten coca, eliminar els conreus de manera forçosa «permet avançar més ràpidament però té resultats menys sostenibles perquè no canvien les condicions dels territoris ni la dependència de la població vers aquesta economia il·legal», apunta Garzón.

Segons un informe publicat l’agost per la FIP, el 35% de les famílies que viuen a les zones de cultius de coca es troben en pobresa extrema, i 57% en pobresa monetària. Les àrees amb més cultius il·lícits són les tradicionalment més oblidades per l’estat i gestionades pels grups armats. «[La coca] És l’única economia que dóna recursos a la gent, l’únic projecte productiu que genera guanys» en aquests territoris, assegura Zapata.

Tot i això, no dubta en afirmar que els camperols que es van acollir al pla de substitució voluntària estan «compromesos» amb l’objectiu, un objectiu dificultat pels grups armats que pressionen a les comunitats amb violència i amenaces perquè no deixin de cultivar coca. Segons l’informe de la FIP, els homicidis dels primers set mesos de 2018 han crescut en un 40% respecte l’any passat als municipis vinculats al pla.

El portaveu de la COCCAM ho explica així: «forma part de tocar els interessos de les economies il·legals. El programa de substitució els afecta i ataquen a les comunitats i als líders socials (...) Aquests grups estan assassinant als líders que impulsen els processos».

«El govern sempre sosté que si Colòmbia no derrota el narcotràfic no tindrem pau. Però podem entendre aquesta afirmació de manera inversa: si no avancem en la implementació de l’acord, serà molt difícil derrotar el narcotràfic», conclou Garzón.

Zapata coincideix en la necessitat d’una solució integral que impliqui donar oportunitats als camperols de les zones de Colòmbia on l’acord de pau només ha portat més violència arran dels cultius il·lícits. «Porten vint anys amb l’erradicació forçosa i la coca segueix aquí. Perquè no se’n planti més, el que cal és canviar les condicions dels territoris».

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu