Les dones protagonitzen la pau a ColòmbiaLes dones protagonitzen la pau a Colòmbia
Les activistes colombianes en un moment de la presentació a la premsa (Foto Queralt Castillo Cerezuela)

La Bonnemaison acull dos dies de debats entre defensores dels drets humans del país sud-americà

Les dones protagonitzen la pau a Colòmbia

La Bonnemaison acull dos dies de debats entre defensores dels drets humans del país sud-americà

Les dones protagonitzen la pau a Colòmbia

Les activistes colombianes en un moment de la presentació a la premsa (Foto Queralt Castillo Cerezuela)

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA (Barcelona)

  • | 18 d'oct, 2018 - 19:07

Durant dos dies, a l'Espai Francesca Bonnemaison, a Barcelona, polítiques, acadèmiques, periodistes, juristes i membres de col·lectius feministes de Colòmbia explicaran la seva tasca com a dones defensores dels drets humans i líders de moviments socials.

La defensa del territori, motiu de disputa

Durant la trobada amb premsa prèvia a les jornades, la colombiana Cristina Obregón, de l'Organización Femenina Popular (OFP), una organització amb incidència política regional, nacional i internacional, ha fet èmfasi en la necessitat de recollir el sentir de les dones de les zones rurals i de les bases populars i l'aposta pel desenvolupament d'una economia social liderada per dones en el procés de pau que viu el país.

I que remarcat que totes elles coincideixen que el procés de pau passa per una defensa del territori pacífica i amb un esperit de construcció, això sí, amb reparació.

La resistència des de la paraula

Mayerlis Angarita és una destacada líder de Montes de María i directora del col·lectiu Narrar para Vivir, una organització que, mitjançant els relats i el treball comunitari, ajuda les dones a superar les seqüeles de la guerra i a refer les seves vides. «És un treball de 240 dones i intentem sanar a través de la paraula, però també fem treball amb famílies senceres; la iniciativa s'emmarca dins la política de fomentar el sistema de cures». Narrar para Vivir va començar de manera clandestina, però ara l'escola itinerant ja pot treballar de manera oberta i té un nodrit grup de gent que actua en l'àmbit de la formació, la participació i la incidència política.

El col·lectiu LGBT+, amenaçat

Liza García és assessora del Grup de Treball de Gènere de la Comissió de la Veritat, que té presència en dotze departaments de Colòmbia i ajuda a agilitzar la implementació de l'Acord de Pau en espais no principals (ciutats petites i zones rurals). També és activista del moviment LGBT+ i alerta que «des del 2016 al 2017, s'ha produït un increment important de les amenaces a la comunitat LGBT+; segons dades oficials, 119 persones van ser assassinades a Colòmbia per la seva orientació sexual, però possiblement la xifra real és més alta».

L'activista creu que hi ha una part de la societat colombiana que de moment es nega a reconèixer una construcció social fora de l'espectre normatiu i que la comunitat LGBT+ colombiana va ser utilitzada com a moneda de canvi en l'Acord de Pau. «No volem ser utilitzades un altre cop», alerta.

Amb Duque al capdavant, perilla l'Acord de Pau?

Cristina Obregón, tot i que veu la perillositat del govern de Iván Duque (president de Colòmbia des del passat mes d'agost), insisteix que el canvi de govern no comporta en si mateix un canvi ideològic massa important: «No creiem que hi hagi hagut canvis en les decisions polítiques (...) però ens preocupa que hi hagi una reversió total en la decisió, ja que notem que els espais de participació política cada cop es redueixen més».

La involució dels drets de les dones també és un tema que preocupa a les activistes: «Actualment, la defensa del territori, ric en recursos naturals i motiu d'interès dels inversionistes, la dinamitzen les dones. Les persones que defensen la terra estan en perill, per tant, les dones estan en perill». També preocupa la intromissió internacional, ja que hi ha molts recursos en aquestes terres (or, carbó, petroli i recursos hidràulics) i això comporta interessos que dificulten la implementació del procés de pau.

Per a les activistes que han participat a la presentació de les jornades, el fet que el nou govern hagi apostat per la paritat no vol dir res, perquè les dones que estan en el govern no són feministes. «El feminisme es construeix (...) A les dones, ens volen fer pensar que no cal que continuem lluitant, però no és així, i aquestes dones que estan al govern no representen els interessos feministes», insisteixen.

Punts de partida

Mayerlis Angarita assegura que «les FARC també van vulnerar els drets de les dones i també van abusar d'elles, no només va ser cosa dels paramilitars. La lluita pel control territorial va fer que tots els actors vulneressin els drets humans, aquí no se salva ningú. Molta gent de les bases socials tenen molt odi, segrestos assassinats. Per això s'ha de treballar amb la reconciliació. A Colòmbia s'han de començar a treballar les ferides, no oblidar-les, però intentar aconseguir que no facin tant de mal».

Dos dels punts en els quals totes les líders han coincidit han estat en la necessitat de portar a terme totes les demandes de manera pacífica i en la necessitat d'elaborar i instaurar processos de reparació col·lectiva per tal de refer els teixits socials destruïts per la guerra. No obstant això, l'encara alta presència del paramilitarisme (de fet, diuen, un nou paramilitarisme), fa que encara hi hagi moltes dificultats de cara al treball polític i social de les dones. Les massacres de fa uns anys per part dels paramilitars, ara s'han transformat en assassinats col·lectius, una violència menys visible però igual de colpidora.

No obstant això, les activistes aposten per mantenir una actitud positiva i optimista: si regna el pessimisme, el procés de pau quedarà debilitat. «Colòmbia té una societat civil prou poderosa per a pressionar els governs perquè les promeses respecte a l'acord de pau es compleixin», diu Claudia Mejía, directora de la Corporació Sisma Mujer i confundadora de la Red Nacional de Mujeres i de la Confluencia Nacional de Mujeres.

Mejía, advocada, feminista i defensora dels drets humans, reconeix les tres causes estructurals de la guerra a Colòmbia: la concentració de terres, la concentració de poder polític i la desigualtat i discriminació. Per fer front a aquestes xacres, «s'hauran de proposar mecanismes per a la democratització de la terra i del poder polític del país, fets que de moment no s'estan aconseguint en el procés d'implementació de l'Acord de Pau». Insisteix, però, que el procés de pau té un horitzó a 15 anys i encara és aviat per avaluar-lo.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu