Marisa Franco: «A la comunitat llatina dels Estats Units li falta lideratge»Marisa Franco: «A la comunitat llatina dels Estats Units li falta lideratge»
L'activista Marisa Franco (Foto Claudia Frontino)

Defensora dels Drets Humans de les persones migrants i activista en contra de les deportacions als Estats Units

Marisa Franco: «A la comunitat llatina dels Estats Units li falta lideratge»

Defensora dels Drets Humans de les persones migrants i activista en contra de les deportacions als Estats Units

Marisa Franco: «A la comunitat llatina dels Estats Units li falta lideratge»

L'activista Marisa Franco (Foto Claudia Frontino)

  • CLAUDIA FRONTINO (Barcelona)

  • | 16 d'oct, 2018 - 22:10

Marisa Franco és la cofundadora del moviment Mijente, que lluita pels drets de dones i persones LGBT+ migrades, llatines i pobres. Treballa per aturar les deportacions de migrants des dels Estats Units i ha visitat Catalunya en el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans.

Vostè ha afirmat en diverses ocasions que les polítiques migratòries dels Estats Units són similars a les que vivim a Europa. És per això que participa en les jornades de Ciutats pels Drets humans?

Sí. Crec que és important aprendre i intercanviar experiències. Si les forces polítiques d'aquí i d'allà dialoguen, els moviments socials haurien de fer el mateix. És important que l'esquerra i els moviments de base en contra del feixisme desmuntin el relat de la ultradreta. Molta gent se sent marginada, empobrida i hi ha un malestar generalitzat. Es diu que Amèrica està trencada i molts volen fer creure a la gent que la causa del malestar són els immigrants. El govern dels Estats Units gasta molts diners per refermar aquest discurs i l'esquerra no ofereix una narrativa alternativa. Tot això està arribant a Europa i cal estar alerta.

Si l'esquerra no ofereix alternatives, la solució són els col·lectius autoorganitzats?

Sí, tot i que crec que és molt forçar un canvi cultural. Si parlem de la comunitat migrant, sempre ens imaginem gent que lluita de genolls i amb el cap ajupit. Fins no fa gaire, la comunitat llatina creia que per guanyar s'havia de vèncer els gringos. Però no. Per guanyar hem de guanyar-nos a nosaltres mateixos primer. Ens hem de creure que valem, que no volem anar amb el cap cot mai més. Aquest canvi cultural és fonamental, i té a veure amb sortir de l'ombra.

En aquest canvi cultural també està la forma d'organitzar-se. És l'autogestió la clau de l'èxit d'aquests moviments socials als Estats Units?

Estem intentant construir infraestructura autogestionada. Els joves indocumentats han tingut un paper important, sobretot els dreamers perquè van ser els que van criar-se als Estats Units i saben com funcionen les lleis i la cultura del país. Els joves van ser els primers que van dir que hi havia alguna cosa que no estava bé i van proposar moure's de manera autogestionada.

Durant el govern d'Obama es van deportar més de 2,5 milions de persones. I ara amb Trump s'amplien els criteris per deportar persones indocumentades que intenten entrar als Estats Units.

Quan governava Obama jo feia broma dient: «La bona notícia és que només es deportaran els criminals. La mala notícia és que tots són criminals». Trump representa la continuació d'unes polítiques migratòries nefastes. Trump deporta persones que fa anys que estan documentades als Estats Units i al·lega que van mentir al seu moment, nega la fiança a persones detingudes, separa famílies i empresona nadons amb la idea que si estàs indocumentat ets un criminal. Abans era una infracció civil i ara et converteix en criminal.

«Trump representa la continuació d'unes males polítiques migratòries»

Els dreamers estaven protegits amb Obama.

Abans només es protegia una part de la gent i la resta estaven ben fotuts. Hem de trencar amb aquesta idea de qui mereix protecció i qui no, de qui és l'immigrant bo i qui l'immigrant dolent. Hem de desfer el sistema que criminalitza la gent. Aquest ha estat el canvi d'estratègia en els últims anys.

Trencar categories?

Sí, trencar amb aquestes categories socials. No es parla de construir un mur a la frontera amb el Canadà precisament.

Els murs solen construir-se mirant amb por cap al sud.

Això és un fet històric i global. La gent de l'Amèrica Central fuig cap als Estats Units, però els Estats Units continuen fotent mà a l'Amèrica Central. No es pot negar que hi ha una relació evident entre la inestabilitat que es viu a l'Amèrica Central amb la mà dels EUA i l'imperialisme. La majoria de migrants fugen de la violència, de la pobresa, de les discriminacions per qüestions de gènere. Aquestes persones s'enfronten a abusos i perills.

Gent que fuig a llocs com Arizona, estat fronterer amb Mèxic.

Durant els anys de l'administració Clinton es van intentar tancar les fronteres de Califòrnia, Nou Mèxic i Texas per forçar que la gent passés pel desert de Sonora, un desert molt perillós. Cada estiu hi moren unes 500 persones. I això no inclou els abusos i la violència, perquè hi ha estadístiques que diuen que el 80% de dones que travessen per aquí són violades.

Molts esforços per frenar la migració.

Arizona, d'on jo soc, també és un lloc on s'han invertit molts diners per impulsar lleis de dretes i hi hem tingut durant molts anys persones perilloses al capdavant, com el xèrif Arpaio. L'any 2010 es va aprovar la llei SB-1070, que criminalitzava els immigrants com mai abans. Es va desencadenar una lluita molt forta. La bona notícia és que, de moment, no s'ha tornat a aprovar una llei antiimmigrant a l'estat. Vam fer fora Arpaio i encara és un estat republicà, però han canviat algunes coses. L'any 2010 Arizona era «l'estat d'odi» i ara s'ha convertit en l'«estat d'esperança» perquè és exactament aquí on va néixer el canvi cultural del qual parlava al principi. És aquí on s'aturen les deportacions, i això molesta Trump.

Quins efectes va tenir la campanya #Not1More?

En l'àmbit federal, va ser un motor que va empènyer Obama a introduir l'acció executiva anomenada DAPA, que va expandir la protecció dels dreamers als seus progenitors. Però alhora també hem aturat milers de deportacions amb noms propis i amb accions locals. Defensem les dones de fer feines, els pagesos, els que roben cotxes. La campanya #Not1More no només estava pensada per als joves preparats, era també per als pobres i gent sense consciència política.

Amb Mijente, definit com un espai polític per al treball organitzatiu de la comunitat llatina i xicana als Estats Units, organitzeu accions locals de protesta. Quin èxit tenen aquestes iniciatives?

La gent políticament poc activa s'ha començat a moure arran de l'elecció de Trump com a president del país. Però les campanyes petites serveixen perquè la gent activista pugui fer alguna cosa en l'àmbit local i que la gent entengui l'objectiu de la lluita.

Hi ha algunes persones que s'uneixen a la lluita quan els interpel·la la causa.

Sí, quan es va produir la separació de famílies a la frontera molta gent es va unir perquè va pensar «jo també tinc fills». Va haver-hi una organització brutal i es van recaptar moltíssims diners a través de les xarxes socials.

Quin és el panorama per als immigrants als Estats Units de cara a les eleccions legislatives del novembre?

Molta gent està abocada ara a prevenir que s'aprovin més lleis racistes. I volem investigar Trump perquè és obvi que ha trencat la llei i hi ha hagut frau.

Hi ha un teixit fort de lluita dins de la comunitat llatina?

Hi ha un buit d'organització a la comunitat llatina. La comunitat llatina té una població de més de 54 milions de persones als Estats Units, aproximadament el 18% de la població total del país. I el nivell d'organització és molt baix. Ens falten infraestructures i tenim un problema de lideratge. Alguns líders llatins en l'àmbit nacional són molt conformistes. No s'articula una visió política. Per això vam formar Mijente, per donar suport a les persones que no tenen cap organització en la qual confiar més enllà del partit demòcrata.

I també per defensar la lluita dels drets humans de forma interseccional?

Si volem construir una organització llatina, hem de desfer-nos dels errors del passat. L'organització d'aquests moviments fins ara havia estat bastant masclista i no gaire interseccional. Hem d'omplir un buit i no ho volem fer de la mateixa manera, amb els homes al capdavant i les dones al darrere cuinant, o excloent els negres o les persones LGBT+, perquè la comunitat llatina, com totes les comunitats, és diversa.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu