Rússia es planteja abandonar el Consell d'Europa Rússia es planteja abandonar el Consell d'Europa
El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov. (EFE)

Moscou ja ha posat data límit a la seva sortida, gener de 2019, tot i que la decisió podria ser presa molt abans a causa de l'enquistament de les relacions amb Estrasburg

Rússia es planteja abandonar el Consell d'Europa

Moscou ja ha posat data límit a la seva sortida, gener de 2019, tot i que la decisió podria ser presa molt abans a causa de l'enquistament de les relacions amb Estrasburg

Rússia es planteja abandonar el Consell d'Europa

El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov. (EFE)

  • Redacció Barcelona

  • | 15 d'oct, 2018 - 16:45

El 1996 l'ingrés al Consell d'Europa va significar un intent de retorn de Rússia a la família dels països occidentals després de la caiguda de l'URSS i, ara, la seva més que probable sortida, procés ja conegut com a «ruxit», pot posar un clau més en el creixent aïllament del país.

«Si prenem la decisió de sortir del Consell d'Europa, cosa que només pot fer el president, llavors no complirem amb les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans», advertia aquesta setmana Piotr Tolstoi, vicepresident de la Duma o cambra de diputats.

Rússia, que es va veure privada del dret de vot just després de l'annexió de Crimea (2014), ja ha posat data límit a la seva sortida, gener de 2019, tot i que la decisió podria ser presa molt abans a causa de l'enquistament de la crisi entre Moscou i Estrasburg.

El ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, presidirà el 23 d'octubre la reunió de la comissió governamental que ha de presentar les corresponents propostes al president rus, Vladímir Putin, que serà qui prengui la decisió definitiva. 

Putin ha dit en nombroses ocasions que no permetrà l'aïllament del seu país, però la decisió de la delegació russa de deixar de pagar fa més d'un any les seves quotes ha tancat gairebé totes les vies per a una solució acordada.

Pel que sembla, la situació és tan crítica, com ha reconegut el mateix secretari general del consell, el noruec Thorbjorn Jagland, que només un diàleg «al màxim nivell» solucionarà la crisi.

«Encara no és tard per evitar el Ruxit. Faig una crida als governs a assumir les seves responsabilitats amb serietat i trobar una solució amb Rússia», va dir.

En el seu moment, el líder rus Boris Ieltsin va haver de fer molts sacrificis perquè Rússia fos admesa, com imposar una moratòria a l'aplicació de la pena de mort, encara que Estrasburg també va tancar els ulls a les brutalitats comeses per l'Exèrcit rus en la primera guerra de Txetxènia (1994-96).

Tot i que el Consell d'Europa, que promou la democràcia, l'estat de dret i els drets humans, té una influència limitada en els assumptes europeus, la sortida de Rússia la col·locaria al mateix nivell que Bielorússia, l'únic país europeu que no pertany a l'organisme.

La presidenta del Senat, Valentina Matviyenko, va encendre totes les alarmes fa un mes en assegurar que, «cada vegada està més a prop la decisió d'abandonar el Consell d'Europa».

Matviyenko va assegurar que és «un sense sentit» perllongar l'actual situació, ja que Rússia «fa quatre anys que negocia i tot està en un punt mort».

Però els successos s'han precipitat després que l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ajornés el debat de la «norma antidemocràtica», segons Matviyenko, que permet privar un país del dret de vot, com va passar amb Rússia.

«Els últims esdeveniments demostren que les nostres esperances, lamentablement, eren fútils», va admetre.
Rússia acusa Estrasburg de cedir davant les pressions d'una «minoria russòfoba», en clara al·lusió a Polònia i els països bàltics, motiu pel qual el Consell d'Europa, segons Moscou, es trobaria sumit en una «profundíssima crisi» i necessitaria una «urgent reforma».

Jagland va advertir que, segons el reglament, un país pot ser expulsat si no paga les seves quotes i, de fet, el Consell d'Europa podria elaborar el seu pressupost per a 2019 sense comptar amb la contribució russa.

Amb tot, Rússia insisteix que els diners no són el motiu de la discòrdia, ja que és un dels principals contribuents al Consell, sinó una conseqüència de la «discriminació» de la qual és objecte la seva delegació.

«La pilota és al camp del Consell d'Europa, en particular en el de l'Assemblea Parlamentària. Tan aviat com la nostra delegació sigui restablerta plenament, Rússia complirà completament amb les seves obligacions financeres per aquest any i els anteriors», va assegurar Aleksandr Grushko, viceministre d'Exteriors.

Mentrestant, Moscou ja busca alternatives a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa com és el cas de la reunió dels presidents dels Parlaments dels països d'Euràsia.

Jagland va parlar de juny de l'any com el termini límit per a l'arranjament de la crisi amb Rússia, però tot apunta que Moscou no esperarà tant.

«És possible que haguem de pensar ja a suspendre o congelar la nostra pertinença al Consell d'Europa sense esperar que qualsevol fanfarró antirus iniciï el procés d'exclusió», va afirmar Leonid Slutski, cap del comitè d'Exteriors de la Duma.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu