La petjada de la Xina a l'ÀfricaLa petjada de la Xina a l'Àfrica

La Xina ha desembarcat a l’Àfrica i això ha tingut un impacte en la vida de molts països africans. Quin és el rastre de futur que aquestes relacions poden deixar?

La petjada de la Xina a l'Àfrica

La Xina ha desembarcat a l’Àfrica i això ha tingut un impacte en la vida de molts països africans. Quin és el rastre de futur que aquestes relacions poden deixar?

La petjada de la Xina a l'Àfrica

  • MIQUEL VILA MORENO

  • | 16 d'oct, 2018 - 10:24

La Xina ha desembarcat a l’Àfrica amb milions de dòlars, empreses, personal, pel·lícules, bases militars, productes, tecnologia, beques, etc. Això, per bé o per mal, ha tingut un impacte en la vida de molts països africans. Però quin és el rastre de futur que aquestes relacions poden deixar a la Xina, l’Àfrica i el conjunt del món?

Els diners en moviment sempre van acompanyats d’idees, persones i estils de vida. Aquest pot ser, segurament, l’impacte més gran que les accions de la Xina poden tenir a l’Àfrica a llarg termini. Fins i tot per a un país com la Xina, que no es caracteritza per haver fet proselitisme del seu model de negoci. La realitat és que el gegant asiàtic s’ha convertit en un referent que té una visió generalment positiva per part de la població de molts països africans. La Xina no és només un altre país ric que té interessos a l’Àfrica, sinó que, a més, és un país que va patir el colonialisme occidental. És un país que ha sabut explotar els greuges compartits per construir la seva imatge a l’Àfrica.

El model de Pequín, que ha permès un desenvolupament i una modernització econòmica ràpids sense fer perdre al territori els seus trets culturals i el seu sistema polític diferencials, apareix per a molts africans com una alternativa a seguir després de dècades de fracàs provant les fórmules occidentals patrocinades pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI). Així, un fet més revelador que anecdòtic va tenir lloc en la preparació de les últimes eleccions de Sierra Leone, on als mítings del partit de centreesquerra Congrés de tot el Poble un dels càntics que es podia sentir és el de «Nosaltres som xinesos!». El somni xinès de Xi Jinping, doncs, també es pot somiar a l’Àfrica.

Ara bé, la Xina està lluny de ser un actor passiu, que il·lumina els altres països per via de les seves virtuts, com predisposa el dogma confucià. Però si hi ha alguna cosa que caracteritza la política de l’actual president xinès i que el diferencia dels anteriors és el desplegament de l’art de seducció xinès a escala global, en la seva diplomàcia pública, de la seva imatge a tot el món.

La Xina s’ha compromès a donar 50.000 beques per a estudis l’any 2018, segons declaracions de Xi Jinping

Pequín està desplegant una ofensiva a gran escala en el camp cultural a l’Àfrica. Des de principis dels 2000, el continent africà disposa de 48 Instituts Confuci (només superats pels 140 Instituts Français). El cinema xinès comença a penetrar entre els públics africans, i intenta guanyar espai com ja ho ha fet Bollywood, ja sigui per via d’iniciatives com el desplegament d’una flota d’autobusos amb cinemes mòbils al Senegal, donant formació a directors a la Xina —com és el cas de Sud-àfrica— o impulsant coproduccions conjuntes i festivals. Cal tenir en compte que la Xina s’ha compromès a donar 50.000 beques per a estudis l’any 2018, segons declaracions recents del president Xin Jinping i facilitar 2000 intercanvis d’estudiants, així com a donar formació a 200.000 treballadors africans en els pròxims anys, segons dades del ministeri de Comerç de la Xina. L’any 2050, l’Àfrica serà el continent amb més població jove del món, part de la qual potser s’haurà format a la Xina o gràcies a xinesos.

Les inversions de la Xina a l’Àfrica també poden tenir el seu paper en el nt polític i cultural, especialment en el cas de la construcció d’infraestructura per a la connectivitat digital. Com diuen els gurus del màrqueting, quan compres un producte també t’emportes l’experiència de vida que l’acompanya. Comprar la internet a la Xina també pot implicar endur-se de regal els mètodes de gestió de la difusió d’informació a les xarxes, el model restringit de la xinternet. Tenint en compte el paper que les xarxes socials han tingut en esdeveniments com les revoltes àrabs del 2011, sens dubte molts governs poden apreciar la possibilitat d’evitar esclats semblants important el Great Firewall (Gran Tallafocs).

El govern xinès no necessita dir que els països africans haurien d’adoptar el seu model per guanyar-hi influència. És probable que, potser de manera inconscient, a mesura que la Xina sigui un element constant en la vida social, educativa i econòmica de la nova generació de joves a l’Àfrica, les pràctiques, els valors i les visions positives sobre la Xina es vagin incorporant en el seu imaginari.

L’Àfrica arriba a la Xina
La Xina i la seva societat no són ens hermètics i estàtics. Davant d’aquestes relacions amb els països africans, els xinesos estan veient afectada la seva pròpia imatge i el paper que fins ara han considerat que havien de jugar en els afers del món.
La curiositat per l’Àfrica augmenta entre el públic xinès, i el continent s’està convertint en un escenari popular per a les pel·lícules xineses, no exempt de fins propagandístics. El cas més conegut és el del film Wolf warrior II, una superproducció al més pur estil Hollywood en què l’agent Leng Feng salva una població africana d’uns malvats mercenaris occidentals; aquest any, a més, Hong Kong presentarà als Oscars la pel·lícula Operation Red Sea, en què la base naval de Djibuti tindrà un paper protagonista. Per si algú ho dubtés, ambdós films estan carregats d’una bona dosi de sang, heroisme i banderes roges.

Paradoxalment, la introducció de l’imaginari africà als mitjans culturals xinesos té una forta reminiscència de les imatges construïdes pel colonialisme europeu. L’Àfrica i la polèmica es van colar a la gala de l’any nou lunar d’aquest 2018, el programa de televisió més vist de la Terra. Aquella nit la televisió pública xinesa va voler remarcar el paper benefactor de la Xina al continent i l’amistat que els unia amb els africans, que, a més, segons ells, es mostraven agraïts i admirats per la cultura xinesa. La polèmica, però, va emergir a causa del fet que en un dels papers principals una actriu xinesa va aparèixer maquillada com una dona negra i un actor negre es va disfressar de mico.

Paradoxalment, la introducció de l’imaginari africà als mitjans culturals xinesos té reminiscències de les imatges del colonialisme europeu

Ara bé, tot i que és cert que podem veure en la Xina una recuperació de la narrativa de l’Àfrica com la terra misteriosa i salvatge, ens equivocaríem si creguéssim que és un fenomen només d’importació occidental. I, de fet, no entendríem quin és el significat de l’impacte que l’Àfrica està tenint en la Xina. La idea que els xinesos han de preocupar-se pels africans, formar-los i protegir-los com a justificació de les seves accions allà beu directament del vell imaginari del sistema tributari confucià, pel qual agrada presentar en el poder imperial com un poder benèvol amb els països que li reten homenatge. Tot i les bones paraules, però, la posició de superioritat xinesa dins la jerarquia és clara.

El missatge clau en aquest sentit és que els xinesos comprenguin que el que passa a l’Àfrica és important per a la Xina, i no poden restar-ne al marge. Aquesta idea suposa un canvi manifest en la tendència distant que els xinesos han pres respecte als afers del món en les darreres dècades. La missió a Djibuti contra la pirateria no és un fet anecdòtic, és un canvi de llarg recorregut, com també ho són les imatges de les forces de l’Exèrcit d’Alliberament i contractistes xinesos rescatant operaris xinesos a Líbia el 2014.

No tothom a la Xina, però, està content amb els recursos que s’estan dirigint cap als africans. A la darrera cimera del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica, quan Xi Jinping va anunciar que les inversions xineses arribarien als 50.000 milions de dòlars, sectors nacionalistes xinesos van omplir les xarxes socials —abans que fossin censurades— de missatges que preguntaven si no seria millor invertir aquells diners en el benestar dels ciutadans de la Xina. Cal recordar que, tot i el gran dinamisme econòmic del país asiàtic, la desigualtat és un problema molt greu, sobretot entre diferents regions, i el nivell de pobresa de la gent encara és molt elevat per al país que té més milionaris del món.

Això ens hauria de fer preguntar-nos què passaria si, tal com narren les superproduccions d’acció que omplen els cinemes xinesos, algun dia la Xina ha de pagar amb sang per protegir els seus interessos a l’Àfrica o a qualsevol altre lloc del món. La resposta a aquesta pregunta és la que marcarà si la Xina finalment fa una passa endavant per convertir-se en la superpotència del segle XXI. Així, la qüestió esdevé, potser, una de les més importants a respondre en les pròximes dècades.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu