Colonialisme europeu versus colonialisme econòmic xinèsColonialisme europeu versus colonialisme econòmic xinès
Xi Jinping i Teodoro Obiang abans de la cimera xinesa-africana del 2018.

Colonialisme europeu versus colonialisme econòmic xinès

Colonialisme europeu versus colonialisme econòmic xinès

Xi Jinping i Teodoro Obiang abans de la cimera xinesa-africana del 2018.

  • CAROLINA VALDEHÍTA

  • | 12 d'oct, 2018 - 23:37

La concepció de l’Àfrica com a camp per a l’espoli internacional és una xacra que perdura des d’abans de la partició del continent a força de llapis, escaire i cartabó. Els saquejos massius de l’expansionisme colonial europeu van servir per impulsar el desenvolupament de les velles potències a costa del bloqueig dels estats africans. El continent amb el subsol més ric del planeta va ser condemnat pels seus recursos, la seva flora i la seva fauna, i relegat a la cua dels països desenvolupats.

Amb l’arribada de les independències es va posar una mica de fre a l’espoli internacional, substituït per l’espoli nacional. Si bé es van controlar alguns dels saquejos més evidents, el pastís seguia sent massa llaminer perquè els comensals decidissin prescindir del seu tros. Quan finalment els africans es van asseure a taula, els van acompanyar els nous líders de l’ordre mundial, la Unió Soviètica i els Estats Units, amb un paper més bel·ligerant i ideològic que les antigues potències europees.

La Xina va arribar a l’Àfrica en un moment en què Occident estava centrat en si mateix i en els països àrabs, i va ocupar un espai buit que no havia sabut omplir ningú els últims quaranta anys. El que va començar com a intercanvis comercials va passar a considerar-se un terreny amb múltiples possibilitats i, en menys de dues dècades, s’ha acabat convertint en una fèrria relació: avui la Xina és el soci econòmic més important de l’Àfrica i el que col·labora més en el progrés de les febles economies africanes. La relació funcionarà a curt termini, però les conseqüències no se saben i es temen, atès que molts dels projectes xinesos tenen el suport financer dels recursos naturals africans.

L’impacte de la Xina al continent és innegable. No hi ha cap país africà en què no hi hagi empreses xineses que es facin càrrec de la construcció de carreteres —aquest fet és especialment representatiu en països com Ruanda i Madagascar—, edificis, projectes agrícoles i, fins i tot, aeroports, com l’aeroport internacional de Lusaka, la capital de Zàmbia, finançat i construït per la Xina i el nom del qual està escrit en mandarí. Per descomptat, tampoc no falta el suport xinès en instal·lacions d’extracció de recursos naturals.

La Xina també està al darrere de l’ambiciós pla de crear noves vies fèrries per connectar el continent, cosa que fa realitat el somni que van tenir els britànics en el passat. El 2017 es va inaugurar el primer tram de l’esperat tren intercomunitari, que comença al port costaner més important de Kènia, Mombasa, i arriba fins a Nairobi. El tram següent ha de connectar la capital keniana amb les capitals d’Uganda (Kampala), Ruanda (Kigali) i Burundi (Bujumbura). Més titànica encara serà la seva continuació fins al devastat Sudan del Sud, un estat fallit amb grans reserves de petroli a la frontera amb el Sudan. Aquesta connexió permetrà més rapidesa a l’hora de transportar directament a Mombasa els productes que hi arribin per vaixell, com també els recursos naturals i les matèries primeres que tenen com a destí l’Extrem Orient.

És fàcil trobar productes d’origen xinès a qualsevol racó del continent; això sí, d’una qualitat dubtosa. Així, per exemple, en un simposi sobre drets humans celebrat a Nairobi el 2015, un activista nigerià es queixava que els productes que els xinesos envien al continent són els que han estat rebutjats per la resta de països perquè no compleixen els estàndards requerits per ser comercialitzats als mercats occidentals.

Una oportunitat de 440.000 milions de dòlars
Segons un informe de la consultora financera McKinsey & Company publicat el 2017, s’estima que hi ha més de 10.000 empreses xineses que operen a l’Àfrica. En aquest informe —centrat en els casos de Sud-àfrica, Nigèria, Angola, la Costa d’Ivori, Etiòpia, Kènia, Tanzània i Zàmbia— s’assegura que el creixement dels intercanvis comercials entre el drac asiàtic i els lleons africans ha estat del 20% anual entre els anys 2000 i 2010, amb un augment de les inversions del 40%. El mateix document assenyala que els ingressos de les empreses xineses a l’Àfrica creixen a tal ritme que l’any 2025 es podria arribar a 250.000 milions de dòlars; actualment el volum és d’uns 180.000 milions de dòlars. Cal dir que és possible que les xifres siguin molt més altes en realitat tenint en compte la dificultat per obtenir dades sobre la participació xinesa al continent. Així doncs, es calcula que els fluxos financers podrien ser un 15% més elevats, aproximadament.

Les poques estadístiques que hi ha no recullen els fluxos econòmics no tradicionals, ni tampoc els negocis il·legals, com la importació d’ivori dels elefants, de banyes de rinoceront i de fustes precioses. Amb tot, les estimacions de McKinsey & Company van més enllà i afirmen que la inversió xinesa a l’Àfrica podria arribar als 440.000 milions de dòlars el 2025.

A finals de maig del 2018, 14 països africans es van reunir a Harare (Zimbàbue) per debatre si s’havia de substituir el dòlar com a divisa no nacional amb la qual es fan els pagaments internacionals; que aquests països considerin substituir el dòlar pel iuan xinès és més que representatiu de la influència xinesa al continent. La notícia amb prou feines sorprèn, atesa la innegable influència internacional de la Xina, que avui és el soci comercial de més d’un centenar de països. I tampoc no és un debat exclusiu de l’Àfrica: diversos mercats europeus també han mostrat interès per fer del iuan una de les principals divises mundials per als intercanvis comercials.

En el cas africà, l’adopció del iuan demostra la preponderància de la Xina i la seva implicació en tres sectors clau al continent: infraestructures, recursos naturals i manufactures. «Nigèria està adoptant el iuan com a moneda de canvi per als seus negocis amb la Xina i potser fins i tot per a la seva reserva de divises. Té molt sentit que Nigèria faci aquest canvi, ja que el moviment facilitarà les relacions comercials entre els dos països i eliminarà la possible fluctuació del tipus de canvi per als pagaments del deute a la Xina», explica a la Jornada Lina Benabdallah, professora de política i afers internacionals a la Universitat Wake Forest, als Estats Units. «Amb la moneda ara vinculada amb el iuan, la situació és més estable que passar per les taxes de canvi, sovint volàtils, per pagar tot el deute: Nigèria va perdre gran part de la seva reserva de dòlars després de la caiguda dels preus del cru el 2014», continua Benabdallah.

Els més crítics afirmen que l’única raó per la qual les empreses xineses tenen tant d’interès a l’Àfrica es resumeix així: és més senzill explotar les persones i quedar-se amb els recursos naturals i les terres. Això, juntament amb la necessitat de la Xina d’aconseguir matèries primeres i energia, va col·locar l’Àfrica a l’agenda de Pequín fa vint anys. Alguns analistes internacionals, com el senegalès Ibrahima C. Diong, ex-coordinador regional del Banc Mundial per l’Àfrica, subratllen que la Xina té molt clara la seva estratègia envers l’Àfrica i, alhora, critiquen que «la majoria dels països africans no tenen clara la seva estratègia pel que fa a la Xina». Això, segons diuen, és el que els fa vulnerables a mitjà i llarg termini, perquè no s’asseguren de protegir realment els seus interessos.

Una diferència clau entre la colonització europea i la xinesa a l’Àfrica és que la xinesa no busca immiscuir-se en els assumptes d’estat

Una qüestió àmpliament debatuda és la de les terres, especialment després del llegat de potències com França i la Gran Bretanya, que es van apoderar de moltes en l’època colonial. Les grans quantitats de terres sense explotar al llarg del continent són un reclam llaminer per a la Xina, que hi podria veure una possibilitat per alimentar la seva població en el futur. D’altra banda, una diferència clau entre la colonització europea i la xinesa a l’Àfrica és que la xinesa no busca immiscir-se en els assumptes d’estat ni dictar polítiques, com sí que van fer les grans potències europees en el passat.

Per alguns, l’acció de la Xina a l’Àfrica és «malvada» i gens desinteressada, perquè, diuen, darrere de l’enorme xarxa d’infraestructures que construeix el país per millorar les comunicacions s’hi amaga el seu propi interès per transportar les mercaderies i els recursos naturals. Però no es pot negar que, al mateix temps, el gegant asiàtic col·labora en un desenvolupament necessari per al continent, que cobreix les necessitats de l’ara i aquí, omple el buit deixat per Occident i promou el desenvolupament dels seus països.

Els BRICS a Johannesburg
A final de juliol, Johannesburg es convertia en la seu de la X Cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica), a la qual van assistir més de 20 països, entre els quals Zimbàbue, el Senegal, Ruanda i Namíbia, convidats pel país amfitrió, Sud-àfrica. La trobada va servir per posar èmfasi en la cooperació i la voluntat d’ampliar llaços amb països en vies de desenvolupament, especialment al continent africà.

Una dècada després que es constituís, es va valorar el paper destacat del Nou Banc de Desenvolupament, creat pels països fundadors el 2014 per finançar obres d’infraestructura i desenvolupament sostenible tant als països socis com en altres economies emergents. A la reunió, els principals punts a tractar van ser la creació d’un grup de treball sobre pau i seguretat, un acord d’aviació i la promoció d’una agenda d’igualtat de gènere. Així mateix, es va parlar de fomentar la col·laboració en sectors clau com el turisme, la cultura i l’esport, amb la celebració de festivals, certàmens i campionats. «Els països BRICS estan determinats a treballar junts per liderar la quarta revolució industrial», va dir el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, com a colofó de la cimera.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu