Rosebell Kagumire: «L’Àfrica necessitarà una revolució per afrontar l’intervencionisme estranger»Rosebell Kagumire: «L’Àfrica necessitarà una revolució per afrontar l’intervencionisme estranger»

Entrevista a Rosebell Kagumire, periodista i activista ugandesa

Rosebell Kagumire: «L’Àfrica necessitarà una revolució per afrontar l’intervencionisme estranger»

Entrevista a Rosebell Kagumire, periodista i activista ugandesa

Rosebell Kagumire: «L’Àfrica necessitarà una revolució per afrontar l’intervencionisme estranger»

  • QUERALT CASTILLO (Barcelona)

  • | 12 d'oct, 2018 - 23:48

Crítica amb la intervenció de la Xina i de la Unió Europea a l’Àfrica, l’activista té esperances en una nova generació d’africans i africanes que alcin la veu i es qüestionin l’intervencionisme estranger en els seus països.

El continent africà està presenciant una nova manera de colonialisme o imperialisme? Podem parlar d’imperialisme econòmic per part de la Xina?
És evident que, en alguns països africans, l’elit governamental està treballant per regalar els recursos naturals a canvi d’alguns projectes d’infraestructura. Molts països, com Zàmbia, Kènia i Etiòpia, tenen un gran deute amb la Xina. Només aquesta setmana, Sierra Leone ha cancel·lat un acord aeroportuari valorat en 300 milions de dòlars amb la Xina, esclar.
Els africans i africanes, a la majora de països, no saben el que signen els seus governants, perquè els acords no es fan públics ni abans ni després de ser signats. Per tant, no hi ha una participació democràtica dels parlaments i les institucions, amb la qual cosa la transparència és inexistent. L’imperialisme és una realitat d’est a oest. Quan s’accepten préstecs amb condicions ridícules a canvi d’un accés il·limitat a la intervenció estrangera en l’economia, tenim com a resultat països vulnerables.

Com pot afectar el teixit sociològic dels països africans la presència xinesa?
Crec que primer s’ha de comprendre que a la majoria de països africans hi ha una classe mitjana en creixement, però no hi ha un sistema de classes com el que hi pot haver a Europa. A l’Àfrica, es pot ser classe mitjana un mes i el següent, viure sota el llindar de la pobresa. En la majoria de països, l’economia és inestable i la taxa d’atur és molt elevada. Els deutes que he mencionat abans continuaran empobrint la població africana.

Com pot afectar els afers interns dels països africans l’omnipresència xinesa?
Durant molt de temps els països occidentals han intervingut en la nostra política interna. Amb això vull dir que la Unió Europea envia observadors electorals que no només observen sinó que es pronuncien sobre els resultats. La inferència econòmica creixent implica necessàriament l’entrada en la participació política. Els xinesos inverteixen per aconseguir matèries primeres, així que treballaran per protegir els subministraments. A Zimbàbue i el Sudan, per exemple, ja hem vist una participació dels xinesos en temes polítics interns. La meva esperança és que els joves africans lluitin per aconseguir un lideratge responsable que pugui utilitzar els nostres recursos no per enriquir-se, sinó per proporcionar estabilitat i fer el bé per a tota la ciutadania. La contínua dependència de l’exportació de matèries primeres sense creació d’ocupació no és sostenible. El continent africà necessitarà una altra revolució per afrontar el desafiament de l’intervencionisme estranger i garantir una menor dependència de l’Oest i de la Xina. Necessitem que els països africans siguin tractats d’igual a igual en les taules de negociació internacionals. La tendència que s’observa pot sembla depriment, però som un continent jove, i comencem a oferir contestació política. Espero que les noves generacions lluitin per garantir la nostra independència.

Els africans i les africanes s’estan beneficiant del creixement econòmic?
Com pot haver-hi benefici mutu quan se signen els acords en la foscor més absoluta? Hi ha molta estafa perquè amb la pressió pel rendiment de comptes no n’hi ha prou. De què serveix invertir en gratacels o carreteres si no s’inverteix en el poble africà? La gent hauria de ser lliure i tenir accés a oportunitats econòmiques per treballar i viure amb dignitat sense l’amenaça del deute sobre seu.

Com tracten els mitjans nacionals i internacionals el desembarcament de la Xina a l’Àfrica?
En general, se’n fa un periodisme amb poca profunditat, però els problemes recents a Zàmbia o Kènia han posat en alerta la població sobre com de gran és el deute que tenim amb la Xina. Fa poc es va fer viral el hashtag #TheManWhoSoldACountry (L’home que va vendre un país), i això dona fe que els ciutadans i ciutadanes estan començant a qüestionar-se la intervenció de la Xina a l’Àfrica i quines en poden ser les conseqüències. Hem trigat molt, però per fi el poble africà comença a qüestionar-se el seu voltant.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu