Dos anys de violència policial contra refugiats a les fronteres dels BalcansDos anys de violència policial contra refugiats a les fronteres dels Balcans
Un refugiat ferit per la violència policial a la frontera entre Bòsnia i Croàcia (FOTO MARC SANYÉ)

La major part de persones que han estat deportades a Bòsnia des de Croàcia o Eslovènia arriben amb marques de violència al cos

Dos anys de violència policial contra refugiats a les fronteres dels Balcans

La major part de persones que han estat deportades a Bòsnia des de Croàcia o Eslovènia arriben amb marques de violència al cos

Dos anys de violència policial contra refugiats a les fronteres dels Balcans

Un refugiat ferit per la violència policial a la frontera entre Bòsnia i Croàcia (FOTO MARC SANYÉ)

  • BÉCARES (Bòsnia)

  • | 21 de nov, 2018 - 09:21

L'Abdul, de 47 anys i antic comandant de l'exèrcit afganès, sempre altiu i somrient, camina avui arrossegant els peus i amb el cap cot per Velika Kladusa, un poble bosnià enganxat a Croàcia, on des del començament del 2018 viuen centenars de refugiats de moltes nacionalitats diferents. L'Abdul té dues grans crostes al front de les que deixa la sang quan s'asseca. Explica que fa uns dies la policia eslovena el va descobrir al seu territori i el va deportar de retorn a Croàcia, sense donar-li la possibilitat de sol·licitar asil. I la policia croata, en una història més de les moltes que acumula, va exercir violència contra ell.

«Els agents eslovens em van lliurar a la policia croata a la frontera i els agents croats em van fer pujar en un cotxe. Uns minuts després, me'n van fer baixar i em van fer agenollar a terra amb el cap inclinat cap avall. Un dels policies se m'hi va asseure a sobre i em va prémer el front contra el terra uns quants minuts. Em vaig pensar que volia matar-me». L'Abdul és un cas atípic perquè la majoria dels afganesos que fugen de la violència del seu país són més joves. L'Estat Islàmic el va amenaçar per haver format part de l'exèrcit oficial del país.

És comú que les deportacions per part de la policia croata siguin violentes

Travessar fronteres de manera il·legal, amagant-se al bosc, és l'única opció que tenen els refugiats i refugiades que han quedat atrapats en algun país balcànic a la porta d'una Europa cada vegada més fortificada. Les demandes d'asil pràcticament no reben resposta fora del territori comú i l'única opció d'aspirar a aquesta protecció és arribar a un país europeu i fer la petició in situ. Croàcia i Eslovènia no accepten dur a terme aquests tràmits i deporten immediatament els refugiats que troben.

Violència i robatori a les fronteres

Les deportacions en calent solen anar acompanyades de robatoris de telèfons mòbils i de diners i també de violència contra els refugiats. No són casos aïllats, sinó que la major part de les persones que han estat deportades a Bòsnia des de Croàcia o Eslovènia arriben amb marques de violència al cos. Hi ha moltes històries, però el patró sempre és el mateix: les autoritats obliguen les persones deportades a baixar del cotxe policial a la frontera, a prop de Bòsnia, en grups de dos. Fora del cotxe els esperen diversos policies equipats amb porres i, de vegades, amb bastons que produeixen descàrregues elèctriques. Els agents formen un passadís pel qual les persones refugiades han de passar. Quan hi passen, cops i més cops. Les autoritats no fan distincions entre homes adults, dones i menors.

Bulgària, Hongria i Croàcia: els refugiats tenen por dels cossos policials

Les històries que expliquen les persones refugiades després que les hagin deportat a Bòsnia no són noves. Però són una mica més amables que les que es van registrar l'any passat a la frontera entre Sèrbia i Hongria o entre Sèrbia i Bulgària.

Un grup de joves afganesos escolta música tradicional paixtu en una haima de plàstic negre de les que construeixen els voluntaris locals i que són l'únic refugi que tenen els refugiats i refugiades que viuen a Velika Kladusa. L'ambient és distès, tots riuen i n'hi ha un parell que ballen. «Quan provàvem d'arribar a Sèrbia pels boscos, la policia búlgara ens va descobrir i em van pegar aquí», diu un d’ells. Mostra una marca al cap que deixa constància del que explica, tot i que va passar fa gairebé dos anys. Passa sovint. Malgrat que molts dels centenars de refugiats que habiten a Velika Kladusa s'escapen de guerres, del terrorisme o de persecucions per raons polítiques —venen de països com Síria, l'Afganistan, l'Iraq, el Pakistan o el Sàhara—, molts dels seus records fan referència a les trobades amb la policia fronterera de Bulgària, Hongria i Croàcia. Ni en els moments de distensió són capaços d'oblidar la situació en què estan.

Marc Pratllusà, voluntari de No Name Kitchen, una organització que s'encarrega de recopilar i documentar aquests testimonis des de Velika Kladusa, fa més d'un any i mig que treballa amb refugiats, per la qual cosa li ha tocat sentir moltes històries sobre la qüestió. «El que sentia abans era molt més fort, la violència dels deportats des d'Hongria o Sèrbia era indiscriminada […] Al mes de gener deixaven els infants sense sabates, els obligaven a ficar-se al riu durant un temps determinat o els pegaven a les cames fins que no podien caminar. Una vegada van arribar una mare i una filla deportades a Sèrbia sense roba en ple hivern», recorda Pratllusà.

Una violència sense conseqüències legals

De moment, només els voluntaris de les organitzacions No Name Kitchen i Info Balkan Route han destinat temps i esforços a documentar uns casos de violència que no volen que s'oblidin. Tanmateix, moltes organitzacions mundials han posat la qüestió de les violacions dels drets humans sobre la taula. Amnistia Internacional (AI), l'ACNUR (l'agència de l'ONU per als refugiats) i Metges sense Fronteres (MSF) han donat a conèixer la violència que pateixen les persones refugiades. Ningú no explica si els agents reben ordres o si simplement la violència surt d'alguns policies que, quan veuen que la seva brutalitat queda impune, decideixen fer-ne la manera de treballar. Això sí, sempre que els grans mitjans de comunicació europeus han parlat de l'assumpte, la violència a la frontera s'ha reduït de manera dràstica.

A l'agost, el ministre d'Interior croat, a partir de la publicació d'uns casos de violència que van fer la volta al món, va declarar que la policia del país actua d'acord amb la legalitat i que són els mateixos refugiats els que es causen les lesions. Des del Parlament Europeu es continua esperant una investigació ferma. I, mentrestant, les històries que els centenars de refugiats relaten s'assemblen molt entre si i solen passar als mateixos llocs. I ells arriben amb les proves de les marques a la pell i dels seus telèfons trencats.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu