El Kirguizistan commemora la figura de Chinguiz Aitmatov (1928-2008) deu anys després de la seva mortEl Kirguizistan commemora la figura de Chinguiz Aitmatov (1928-2008) deu anys després de la seva mort

Del 4 al 8 d'octubre s'ha celebrat l'International Issyk-Kul Forum, una trobada pel diàleg entre cultures i la integració regional de l'Àsia Central

El Kirguizistan commemora la figura de Chinguiz Aitmatov (1928-2008) deu anys després de la seva mort

Del 4 al 8 d'octubre s'ha celebrat l'International Issyk-Kul Forum, una trobada pel diàleg entre cultures i la integració regional de l'Àsia Central

El Kirguizistan commemora la figura de Chinguiz Aitmatov (1928-2008) deu anys després de la seva mort

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA (Kirguizistan)

  • | 10 d'oct, 2018 - 21:30

Del 4 al 8 d'octubre es va celebrar a Bixkek (Kirguizistan) l'International Issyk-Kul Forum, en memòria dels 90 anys del naixement de l'escriptor i humanista Chinguiz Aitmatov (1928-2008). A la capital del país es van reunir escriptors, acadèmics, artistes i líders polítics de Rússia, el Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Tadjikistan, Turquia, Moldàvia, Ucraïna, l'Índia i el Pakistan, entre d'altres.

El fòrum, nascut el 1986 per iniciativa del mateix Aitmatov, que va ser assessor cultural de Gorbatxov, tenia com a objectiu plantejar-se els reptes als quals s'enfronta el món des d'una perspectiva humanista i el diàleg cultural entre els pobles i entre els seus intel·lectuals. «Només el desenvolupament de la cultura pot apropar la humanitat i els pobles i millorar la comunicació política i econòmica», deia l'escriptor. La idea del seu pensament era senzilla: només la cultura sobreviu a la humanitat, és l'únic que transcendeix.

Noranta anys després del naixement i deu anys després de la mort d'Aitmatov, l'International Issyk-Kul Forum d'enguany (és la tercera edició) ha volgut centrar-se en els reptes als quals s'enfronta el món actual. D'aquesta manera, durant quatre dies intel·lectuals i figures prominents de l'Àsia Central i de Rússia, sobretot, han commemorat la figura de l'humanista a la capital kirguís, Bixkek, però també a la regió d'Issyk-Kul, al nord del país i on va tenir lloc la primera trobada el 1986.
«Chinguiz Aitmatov va ser un gran pensador, humanista, diplomàtic i filòsof que ha deixat una marca profunda en la nostra història, però també en la història del món», va dir el president del Kirguizistan, Sooronbay Sharipovich Jeenbekov, en el discurs d'obertura del fòrum.

En les sessions de treball es va fer èmfasi en la necessitat de millorar la integració regional d'Euràsia, aprofundir en la identitat de les regions de l'Àsia Central i lluitar contra una globalització que amenaça les arrels nacionals.


Aitmatov, un humanista avançat al seu temps

L'obra de Chinguiz Aitmatov, que ha estat traduïda a més de 150 llengües, és poc coneguda a Europa, menys a Alemanya (lloc on va morir), on sí que es continua traduint i reeditant. No és el cas de l'estat espanyol, on les seves obres són impossibles de trobar a la majoria de llibreries. Hi ha algunes edicions antigues dels seus llibres més populars, com Adeu, Gulsary o Jamila, però no s'han reeditat en els últims anys. Contrasta amb la influència que ha tingut en l'imaginari de les repúbliques de l'Àsia Central, Rússia i d'altres repúbliques exsoviètiques, on es venera la figura d'Aitmatov i se'l posa a l'altura de Shakespeare i per damunt de Hemingway.

La qualitat literària dels seus textos és innegable, i els valors que conté, també: justícia, respecte per les tradicions, consciència, moralitat, tolerància i justícia. A cavall entre el nomadisme i els valors que venien donats per una Unió Soviètica en plena Guerra Freda amb els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, Aitmatov aconsegueix transmetre, a través dels seus textos, el llegat de l'herència nacional kirguís.

En una època poc favorable a l'entesa, en què es parlava d'armes nuclears, carrera espacial i zones d'influència, Aitmatov apostava per substituir el culte al guerrer pel culte a la cultura. Identificat com un realista socialista, l'escriptor i humanista propugnava la construcció d'un pont entre nacions, un pont entre la identitat soviètica i la identitat de les societats tribals del Kirguizistan. Apostava per un concepte de la pau que comencés pel mateix individu i defensava la coexistència cultural per davant de la dominació cultural, tan present durant els anys seixanta i setanta, època de l'auge de les seves produccions novel·lístiques.

L'ecologia ocupa un lloc destacat en l'obra d'Aitmatov: les seves novel·les són un cant a la natura i propugnen respectar-la. Amb un to pastoral, l'escriptor dona les claus, a través d'una llengua molt matisada, de la vida rural al Kirguizistan de l'època. Iurtes, carn de cavall, pells, muntanyes i rius que serpentegen entre les muntanyes de la seva terra natal prenen un protagonisme inesperat i donen al lector una idea prou acurada de l'entorn en el qual ell mateix es va criar. També aposta Aitmatov, en la seva obra, per l'apoderament de les dones. A Jamila, El primer mestre o Mare Terra, les dones ocupen un lloc central. Són dones que volen estudiar, superar-se i trencar les cadenes de les societats patriarcals característiques de les zones rurals del Kirguizistan de l'època. Potser seria agosarat parlar d'Aitmatov com un escriptor feminista, però sí que és cert que va ser un avançat a la seva època.

Se'l compara tot sovint amb Gabriel García Márquez per la bellesa del llenguatge i els temes que tracta, però també amb Genguis Khan, que va conquerir l'estepa amb l'espasa. «De la mateixa manera, Aitmatov va conquerir la meitat del món amb el seu humanisme», va dir Sayfiddin Mansour, fundador de la Unió d'Escriptors del Tadjikistan. Una conquesta que, malgrat els esforços del ministeri de Cultura del Kirguizistan, encara no dona fruits a les nostres terres, on la figura de l'humanista i escriptor és pràcticament desconeguda, tot i la importància que va tenir no només a l'Àsia Central, sinó també a l'antiga Unió Soviètica, on va assessorar Gorbatxov i va ser un dels pares de la perestroika. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu