Ramón Esono: «Guinea Equatorial és el paradís, encara que el seu Déu sigui un cabró»Ramón Esono: «Guinea Equatorial és el paradís, encara que el seu Déu sigui un cabró»
Ramón Esono (FOTO Claudia Frontino)

Dibuixant i il·lustrador compromès amb la denúncia de les vulneracions dels drets humans a Guinea Equatorial

Ramón Esono: «Guinea Equatorial és el paradís, encara que el seu Déu sigui un cabró»

Dibuixant i il·lustrador compromès amb la denúncia de les vulneracions dels drets humans a Guinea Equatorial

Ramón Esono: «Guinea Equatorial és el paradís, encara que el seu Déu sigui un cabró»

Ramón Esono (FOTO Claudia Frontino)

  • CLAUDIA FRONTINO (Barcelona)

  • | 10 d'oct, 2018 - 17:15

Dibuixant compromès amb la defensa dels drets humans a Guinea Equatorial i empresonat per assenyalar les polítiques autoritàries del govern d’Obiang, Ramón Esono visita Catalunya en el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans mesos després del seu alliberament.

Es defineix com un defensor dels drets humans?

Tinc una oportunitat per donar veu a un altre munt de gent que no pot. Jo sempre dic que faig «artivisme», que és la mescla entre art i activisme. M'expresso a través dels dibuixos i assumeixo una petita càrrega de responsabilitat perquè entenc que els meus dibuixos arriben a la gent fins i tot si no saben llegir.

Després del seu pas per la presó, viu amb por aquesta lluita?

No. Desgraciadament vaig acabar a la presó però això no pot ser motiu per tenir por. Si ja m'ha passat una vegada, i a més amb càrrecs inventats, no puc pensar en això. Mai saps quan et passarà alguna cosa ni d'on venen els trets.

Es compleixen 50 anys de la independència de Guinea Equatorial d'Espanya. En el context de dictadura d'un país com el seu ha de ser complicat lluitar pels drets humans.

Crec que l’equatoguineà s'està obrint al món encara que no es pugui palpar un canvi. Diria que hi ha diversos col·lectius i focus de canvi dins de la societat que estan lluitant pels seus drets. Sobretot les dones, la lluita feminista. Crec que les dones són la base perquè el país canviï. Bé, i també les xarxes socials.

«Les dones són la base perquè el país canviï»

Parlem de polítiques repressores a Guinea Equatorial que, entre d’altres, es tradueixen en el seu empresonament durant 6 mesos. Per què qualifica el seu empresonament de «segrest d'Estat»?

Conec bé el país i reconec les actuacions. Conec a molta gent que va participar en la meva detenció, som un país petit. Fins que no ens toca de prop no ens adonem que no som els únics a qui els passen aquestes coses. El que hem de canviar és la nostra actitud vers les nostres institucions. Jo vaig estar a la presó sent innocent. Cal deixar-se de ximpleries i parlar de segrest.

En el seu cas, li han retirat els càrrecs, però hi ha més persones empresonades a Guinea Equatorial en situacions similars segons denuncia Amnistia Internacional. És massa llarga l’ombra d’Obiang?

Sí, una ombra molt allargada i amb molts diners. El règim de Obiang va demostrar amb el meu cas que porten temps amb aquestes pràctiques repressives amb escriptors, polítics… El que passa és que aquesta vegada em va tocar a mi, que ja tenia una mica de background i contactes com a dibuixant. Quan l'entorn d’Obiang em va detenir, em vaig adonar que havia estat una decisió d'Estat, ho van prendre com una cosa interna del país.

El seu cas es va internacionalitzar. Creu que el suport rebut per gent anònima i col·legues de professió va agilitar el seu alliberament?

En el meu cas la solidaritat internacional va ser clau. Va haver-hi tres factors fonamentals que van ajudar al meu alliberament. La família, que em va donar molt suport. Sovint, les famílies en aquests casos t'abandonen perquè que et detinguin per parlar de política és un problema molt greu. També em va ajudar la comunitat internacional i les ONGs, i també els particulars. Fins i tot el Partit Popular (PP) em va donar suport! També el fet que sigui dibuixant va fer més fàcil organitzar una campanya com la que es va fer per demanar el meu alliberament. Tot això m'ajuda avui a poder explicar aquí la meva història i a recordar que a Black Beach, la presó on vaig estar jo, hi ha molts nois i noies que mai tindran una oportunitat.

No tindran oportunitat de sortir i explicar els seus casos com fa vost
è?

Tal com està ara la cosa, això només passarà quan mori Obiang. Quan mori Obiang canviaran les coses. I per a que això succeeixi, el país ha de tenir un govern i unes institucions d'acord amb la sensibilitat de les persones. També hi ha d’haver consciència de responsabilitat amb la societat per part de qui lluita contra el règim, i també per part de tots els governs i institucions del món que participen de les polítiques de Guinea Equatorial. I per part nostra. Els ciutadans hem de demanar drets i assumir responsabilitats. Només així aconseguirem viure en pau al país i que la gent visiti Guinea Equatorial. Perquè per a mi, Guinea Equatorial és el paradís. Encara que el seu Déu sigui un cabró.

Per què molesten tant els seus dibuixos?

Els dibuixos molesten sempre. I més el meu treball d’ artivisme contra el règim. Les caricatures del president que jo feia eren normals, les típiques. Però a partir de 2010 vaig descobrir el poder de les xarxes socials i els dibuixos van començar a recórrer món. Quan Obiang va descobrir això, va moure fitxa i va començar a pressionar el meu pare, un membre integrant del règim. La pressió que ell rebia me la traslladava a mi. Veient en panorama, vaig decidir passar de les caricatures de sempre a caricatures escatològiques. En aquest moment va ser quan el president es va alarmar. Em van arribar a dir que el fill del president no entenia per què jo dibuixava els collons del seu pare. Fins i tot els intel·lectuals que abans reien de les caricatures s'amagaven una mica. Alguns per por de la repressió. La rematada va ser la publicació de «La pesadilla de Obi», que va afegir encara més d'escàndol.

Entén, llavors l'humor com una arma de denúncia i crítica social, no?

És una eina potent. Participo de forma activa amb un element com la caricatura i els dibuixos que, almenys a Guinea Equatorial no formen part de la política sinó de l'àmbit artístic. Allà no s'entén que el dibuix entri en el camp de la crítica.

Creu que existeix el perill que les seves obres censurades acabin convertint-se en un producte de mercat més? Aquí hem vist com a retrats de presos polítics acaben sent venuts per molts diners.

No sé, però al món capitalista en el qual vivim fins i tot un núvol podria vendre's. El món del mercadeig no el puc controlar i jo prefereixo regalar dibuixos que posar-los a qualsevol lloc per vendre'ls. El règim dictatorial de Guinea Equatorial va cometre l'estupidesa de detenir-me i això va motivar un munt de gent a dibuixar. Espero que aquestes lluites socials no acabin en mercadeig.


«El que va ocórrer amb l’aplicació de l’article 155 a Catalunya em recorda a la repressió soferta en 1998 amb la revolta dels bubis en Guinea Equatorial»


Com beneficia a un règim com el d’Obiang que països com Espanya li donin suport?

Els equatoguineans celebrem el 12 d'octubre la nostra independència. Franco ho va fer de puta mare. Espanya i Guinea Equatorial tenen una relació basada en més de 200 anys de colonització i els equatoguineans som pràcticament espanyols. El que passa és que aquesta relació va més enllà de bipartidismes. No és difícil veure a Zapatero, Bono, Rajoy en viatges a Guinea Equatorial. Fins i tot vam veure a Obiang en 2014 al funeral d'Adolfo Suárez a Madrid! Espanya és la nostra cara internacional i Espanya va com va, Guinea Equatorial no pot anar bé tampoc. En què ens beneficia o en què ens endarrereix que els demòcrates espanyols s'acostin a fer tractes amb Obiang? Hi ha un suport gairebé criminal en alguns casos que fa que Espanya fregui la dictadura malgrat que s'esforcin a ser demòcrates. El que va ocórrer amb l’aplicació de l’article 155 a Catalunya em recorda a la repressió soferta en 1998 amb la revolta dels bubis en Guinea Equatorial. Nosaltres mateixos hem de llançar-nos al món i no podem confiar en les autoritats del bipartidisme, sinó en els focus de rebel·lia i de canvi. Això és el que ens pot beneficiar a Guinea Equatorial. Molt més que confiar en les relacions amb PP i PSOE.


Va sortir de la presó al maig. Quins plans té ara?

Els meus plans passen per dos projectes: un còmic del que encara no puc explicar gaire, i un llibre en què hem treballat amb diversos artistes i que es presentarà el 19 d’octubre a la llibreria Altaïr. Ara que estic lliure, aprofito per dedicar-li temps als meus projectes de dibuix, malgrat les crítiques, perquè això és el que em manté viu.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu