La llibertat a Eleonas, la gàbia d'or dels refugiatsLa llibertat a Eleonas, la gàbia d'or dels refugiats
Camp de refugiats d'Eleonas, a Atenes. FOTO M.F.I.

La falta de feina és la raó principal per la qual els refugiats volen sortir de Grècia

La llibertat a Eleonas, la gàbia d'or dels refugiats

La falta de feina és la raó principal per la qual els refugiats volen sortir de Grècia

La llibertat a Eleonas, la gàbia d'or dels refugiats

Camp de refugiats d'Eleonas, a Atenes. FOTO M.F.I.

  • MIGUEL FERNÁNDEZ IBÁÑEZ (Atenes)

  • | 08 d'oct, 2018 - 23:49

Bones instal·lacions, serveis mèdics i educatius i menys amuntegament de persones que en altres llocs converteixen Eleonas, a Atenes, en el millor camp de refugiats de Grècia. Amb tot, la major part dels migrants que hi viuen tenen un somni europeu que es diu Alemanya, Noruega o Suècia. La falta de feina és la raó principal per la qual els refugiats volen sortir de Grècia.

L'Ahmed, nascut a Latakia (Síria) dubta quan busca el significat que la paraula llibertat té a la seva vida. A Eleonas, considerat el millor camp de refugiats de Grècia, la llibertat és un concepte difícil de definir. Aquí no hi ha horaris d'entrada o sortida, i tampoc aglomeracions ni controls de seguretat. A la gàbia d'or dels refugiats —perquè encara que lluu té barrots— tot sembla un paradís artificial per als 1.500 refugiats que hi habiten. És un oasi per a més de 30 nacionalitats. Malgrat això, o potser per això, molts refugiats fugen a la cèntrica plaça d'Omonia durant el dia. I també de nit. «Ens sentim controlats per això», diu l'Ahmed mentre assenyala les tanques i la garita en l'entrada. «La gent vol sentir-se lliure, viure a fora, i per això se'n va. Jo tinc llibertat, puc triar si surto o no, però estic obligat a dormir aquí perquè no tinc feina», explica.

Els camps de Lesbos i Quios s'han fet famosos per les pèssimes condicions que tenen. Recentment, el govern grec ha hagut de traslladar 2.000 persones del camp de Moria a causa de l'amuntegament

Els migrants volen treballar, però a Grècia no és possible. Ni tan sols per als grecs, que arrosseguen els traumes de les retallades de la troica. «Atenes no té feina», afirma Ahmed. Ell, com molts altres, vol emigrar a l'Europa dels somnis, la que sí que pot oferir oportunitats. «Els que viuen a Eleonas volen deixar Grècia. El somni es diu Suècia, Alemanya o Noruega», explica Christina Skourti, funcionària de l'administració d'Eleonas que, orgullosa, no s'oblida de comentar les virtuts de l'espai que gestiona: «És com un llogaret. No hi ha cap camp amb aquestes instal·lacions, és el millor de Grècia. Si no hi hagués un procés d'admissió ara ja hi tindríem 5.000 refugiats».

Als carrers d'Atenes, sobretot a les zones d'Omonia i Exarquia, els migrants han ocupat molts edificis; alguns han estat cedits per particulars, i d'altres, per l'Estat, però amb l'espai i els diners no sembla que n'hi hagi prou per atendre els 60.000 refugiats que viuen a Grècia. Els camps de Lesbos i Quios s'han fet famosos per les pèssimes condicions que tenen. Recentment, el govern grec ha hagut de traslladar 2.000 persones del camp de Moria a causa de l'amuntegament. Eleonas, com destaca l'Ahmed, és diferent: «L'administració treballa molt bé, aquí».

 

 

Eleonas, gestionat pel govern grec i amb la participació d'altres organitzacions, va obrir les portes el 2015. Avui disposa d'atenció mèdica 24 hores, servei de suport escolar, una guarderia i psicòlegs; també té un camp de futbol d'herba artificial, gronxadors i un hort ecològic. A diferència d'altres camps, no hi ha comerços particulars. No és apropiat alterar la balança dels autòctons, que paguen impostos per les seves activitats, perquè es vol apropar la integració: «Intentem preparar els refugiats per a un futur millor. L'objectiu és que treballin, perquè aquí no hi serem sempre», diu Skourti.

Les famílies de refugiats que viuen a Eleonas reben 400 euros al mes; els residents sense família en perceben 150. A més, hi ha persones que treballen a la ciutat i poden aconseguir uns diners extres.

Reunificació

Al principi, Eleonas es va concebre com un lloc de trànsit cap a altres camps de refugiats o cap a les fronteres: un lloc on es podien tramitar les peticions de reunificació familiar i d'asil polític. Monira Koestani, de 45 anys, fa més d'un any que espera reunir la seva família, escampada entre Alemanya i Grècia. Amb el marit i diversos fills se'n va anar de l'Afganistan fa 21 anys per motius polítics. Com per a molts altres afganesos que fugen de dècades de guerra, l'Iran va ser la destinació de la família. Després de 15 anys a Teheran i al mateix temps que va esclatar la guerra a Síria, el 2011, el seu credo sunnita i el passat polític del marit es van convertir en un problema. Els van prendre els documents d'identitat i els van convidar a abandonar el país. I això van fer: van estar-se tres mesos a Turquia i, després de travessar amb barca el Mediterrani, van arribar a Lesbos.

Al principi, Eleonas es va concebre com un lloc de trànsit cap a altres camps de refugiats o cap a les fronteres: un lloc on es podien tramitar les peticions de reunificació familiar i d'asil polític

En aquesta ruta migratòria, els Koestani s'han acostumat a dir mitges veritats. Tenen por de revelar el lloc d'on són perquè en aquest moviment de refugiats hi conflueixen múltiples actors procedents de desenes de conflictes, molts dels quals enfrontats per enrevessades i històriques disputes. Per això, reconeix la Monira, no hi ha cap lloc millor que Eleonas. «M'hi sento més segura perquè estem protegits pel govern. Tinc por de sortir al carrer perquè a Atenes hi ha molts afganesos que podrien reconèixer el meu marit; per això mentim sobre la nostra procedència».

Malgrat això, la Monira afirma que Grècia no és sinó un lloc de trànsit, un pegat fins que la seva família pugui ajuntar-se i començar una nova vida a Alemanya per posar fi a 21 anys d'inestabilitat. Perquè Eleonas, malgrat l'embolcall luxós, representa, amb històries plenes de drama i de superació, tot allò de què fugen els refugiats, de què fugen la Monira i l'Ahmed.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu