El fenomen Bolsonaro, la ultradreta que pot governar el BrasilEl fenomen Bolsonaro, la ultradreta que pot governar el Brasil
Bolsonaro ha fet servir sovint en les seves intervencions conceptes com «amenaça feminazi». FOTO JOAN ROYO

La crisi, la corrupció, la inseguretat i l’animadversió a l’esquerra podrien col·locar l’extrema dreta al capdavant del país

El fenomen Bolsonaro, la ultradreta que pot governar el Brasil

La crisi, la corrupció, la inseguretat i l’animadversió a l’esquerra podrien col·locar l’extrema dreta al capdavant del país

El fenomen Bolsonaro, la ultradreta que pot governar el Brasil

Bolsonaro ha fet servir sovint en les seves intervencions conceptes com «amenaça feminazi». FOTO JOAN ROYO

  • JOAN ROYO GUAL (Río de Janeiro, Brasil)

  • | 06 d'oct, 2018 - 08:16

«No acceptaré cap resultat que no sigui la meva victòria». La frase, de Jair Bolsonaro, dona una idea del caràcter autoritari i antidemocràtic d’aquest militar reservista, que en només uns anys ha passat de ser un personatge grotesc i gairebé folklòric del Congrés Nacional al candidat amb més punts per arribar a la presidència del Brasil.

L’amenaça del no reconeixement d’una derrota a les urnes, que va escampar fa només una setmana, és una de les darreres perles d’un candidat que ha fet de la polèmica el seu modus vivendi. En nombroses entrevistes, ha arribat a dir que tenir un fill gai és per «falta d’hòsties» o que els seus fills mai sortirien amb una noia negra perquè han estat «ben educats». A una diputada li va dir que no la violaria perquè «no s’ho mereixia», i quan va votar a favor de l’impeachment de l’expresidenta Dilma Rousseff va invocar la memòria del coronel Carlos Alberto Brilhante Ustra, un dels principals encarregats de l’aparell de tortura de la dictadura militar que va governar el país entre el 1964 i el 1985. Rousseff en va ser una de les víctimes.

Bolsonaro és el gran fenomen de la política brasilera actual, però la seva història no comença ara. Va entrar a l’exèrcit de ben jove, com a paracaigudista, i de seguida va fer el salt a la política; primer com a regidor i després com a diputat federal. Fa gairebé 30 anys que és al Congrés, on es va convertir en la veu de les forces armades. Malgrat que s’ha dedicat tota la vida a la política, Bolsonaro es reivindica com un outsider, l’únic capaç de «trencar el sistema», una de les seves frases més recurrents.

«Odi a l’esquerra»
«Bolsonaro es beneficia d’una crisi de legitimitat dels actors polítics tradicionals, s’adreça als decebuts amb el sistema polític», explica a la Jornada José Bortoluci, professor d’història social de la Fundació Getúlio Vargas de São Paulo.

El militar ha sabut canalitzar el desencís en un país que no aconsegueix sortir de la seva pitjor crisi econòmica des de fa dècades, cansat de monumentals escàndols de corrupció i on ha crescut amb força l’antipetisme, el rebuig al partit de Lula da Silva i Rousseff (PT, Partit dels Treballadors).

«S’alimenta molt de l’odi a l’esquerra i dels seus missatges conservadors sobre costums, sexualitat i gènere, que connecten molt bé amb bona part dels electors», comenta Bortoluci.

Ningú no sap ben bé què vol fer Bolsonaro amb el deute públic o la política monetària, però tothom l’ha sentit a parlar algun cop de l’amenaça comunista, del loby gay o de les feminazis. Els electors interpreten els seus exabruptes com a petites llicències d’un candidat autèntic, sense pèls a la llengua.

Per Vitor Paiva, analista de sistemes de Rezende, una ciutat de la vora de Rio de Janerio, la premsa està fent l’impossible per desacreditar-lo: «Quan diuen que Bolsonaro defensa la dictadura, que va ser tan terrible, jo dic als meus amics: algú va tenir cap problema al règim militar? Coneixeu algú que fos torturat? Jo no. Les persones decents no van tenir problemes amb els militars».

La militarització de les escoles i el tancament dels ministeris de Medi Ambient i Cultura, són algunes de les propostes de Bolsonaro



Paiva representa el perfil típic del votant de Bolsonaro: home, blanc, amb estudis superiors, bon nivell de renda i habitant del sud-est, la regió més rica del país. No obstant això, Bolsonaro no és només el candidat de les classes altes. Molts brasilers de renda baixa, l’electorat natural de Lula, s’ha passat al candidat de la ultradreta. En aquest cas el que més pesa és el seu discurs sobre la seguretat.

En un país que registra més de 60.000 homicidis l’any, que no et disparin quan surts al carrer és la principal preocupació de molts ciutadans. Bolsonaro ha captat aquesta por i el seu discurs de mà dura contra els infractors i a favor de facilitar l’accés a les armes de forma individual ha arrelat amb força; solucions miraculoses per a problemes complexos, abraçades per una població desesperada. L’esquerra tradicional, que no acaba de sentir-se còmoda parlant de la policia, ha lliurat a la ultradreta un pastís de milions d’electors. Els antics cinturons vermells de les grans ciutats s’estan tornant del color verd oliva militar.

Les dones, resistència davant del feixisme
Bolsonaro és el candidat predilecte dels brasilers, però el seu historial de declaracions masclistes li passa factura. El 50% de les dones brasileres no el votaria «de cap manera». El rebuig femení va prendre forma al carrer el 29 de setembre, amb l’organització de manifestacions massives sota el lema #elenão (ell no), una campanya que a les xarxes socials va aconseguir fins i tot el suport de Madonna.

L’activista Manô Miklos explica que des de l’inici la idea va ser no parlar específicament de feminisme, sinó deixar que cadascú triés la bandera més oportuna per expressar el rebuig al candidat: «Arribar a aquest denominador comú és important, fa que algunes resistències es dissipen. El que diem és: vota a qui vulguis, defensa el que vulguis, però ell no».

Clarissa Diniz, que va anar a la manifestació de Rio de Janeiro amb el seu fill de tres anys, alertava del risc real de tenir «un president feixista», però al mateix temps recordava que, sigui quin sigui el resultat, el Brasil haurà de saber bregar amb una part important de la població que s’ha fet permeable al discurs d’odi.

Al carrer, les manifestacions van ser un èxit absolut, van omplir totes les principals capitals del país i desenes de ciutats a tot el món, però no van tenir l’impacte que s’esperava en la candidatura del militar. Segons una enquesta divulgada dilluns, el suport que rep havia pujat fins al 31%, deu punts més que a finals d’agost.

Una campanya entre l’hospital i la presó
El 6 de setembre, Bolsonaro participava en un dels seus multitudinaris actes de campanya al carrer quan un individu li va clavar un ganivet a la panxa. L’atac, perpetrat per un desequilibrat mental, va convertir Bolsonaro en una víctima («Mai no he fet mal a ningú», deia poc després des del llit de l’hospital) i el va allunyar del dia a dia de la campanya durant gairebé un mes.

Mentre la resta de candidats s’exposaven a desenes d’entrevistes i s’atacaven mútuament als debats de televisió, Bolsonaro estava sa i estalvi. Es recuperava a l’hospital i difonia a través de les xarxes socials els seus missatges sense cap mena de risc. Per als seus adversaris, atacar un candidat convalescent ha estat un repte. 

Des de l’hospital, Bolsonaro ha anat insistint amb un programa que implica armar la població per combatre la violència, militaritzar escoles, privatitzar empreses públiques, eliminar ministeris com els de Medi Ambient i Cultura i tancar l’aixeta a tot el que soni a protecció de les minories, drets humans o el que ell anomena «ideologia de gènere». Admirador declarat de Donald Trump, Bolsonaro també vol acostar el Brasil als EUA i a Israel. Ja ha dit que li agradaria traslladar l’ambaixada del Brasil a Israel cap a Jerusalem i tancar la que l’Autoritat Palestina té a Brasília. «Palestina no és un país, no hauria de tenir una ambaixada aquí. No es pot negociar amb terroristes», va dir al mes d’agost.

Haddad, l’hereu de Lula da Silva
Si a la dreta els electors han mirat cap a l’extrem (l’elit i el mercat financer que abans eren reticents a Bolsonaro ara ja han acceptat que ell haurà de ser el seu candidat), a l’esquerra l’hegemonia continua sent del PT de Lula. L’expresident, amat i odiat a parts iguals, està tancat a la presó des del mes d’abril per complir una condemna de 12 anys i un mes per delictes de corrupció.

Haddad, substitut d’última hora de l’expresident Lula da Silva, és el segon a les enquestes

Des del principi, Lula i el seu entorn afirmen que ha estat víctima d’una persecució mediàtica i jurídica per evitar que fos candidat. El partit el va proposar per a la presidència fa temps, malgrat que era a la presó, perquè confiava que la justícia li permetria fer campanya. Això, però, no va passar i, tal com estava previst, la justícia va inhabilitar l’expresident com a candidat. Aleshores Lula va nomenar com a substitut Fernando Haddad, que havia estat el seu ministre d’Educació.

Lula li va donar la benedicció amb una carta enviada des de la presó: «Vull demanar de tot cor a tots els que m’haurien votat que votin Fernando Haddad per a president de la República [...] a partir d’ara, Haddad serà Lula per a milions de brasilers», va dir el màxim líder de l’esquerra. Dit i fet. En una estratègia muntada a contrarellotge, el partit va posar tota la maquinària al servei d’aquest professor d’història de l’elit intel·lectual de São Paulo per tal de garantir la transferència de vots.

La idea de vincular Lula a Haddad va funcionar: el nou candidat del PT va pujar ràpidament a les enquestes i va deixar enrere els seus contrincants. El lema de la campanya, Brasil feliç un altre cop, invoca la memòria dels anys daurats dels governs Lula. «Va ser el millor president que hem tingut mai. No faltava menjar a la taula del treballador», deia en un míting del nou presidenciable José Antonio da Silva, de 69 anys. Els candidats que es presentaven com una tercera via capaç de reconduir el país fora dels extrems, com Marina Silva (centredreta) o Ciro Gomes (centreesquerra), han anat perdent posicions, víctimes de la creixent polarització que viu el país. Tot indica que, quan el 28 d’octubre els brasilers hauran de tornar a les urnes, aquest cop hauran de triar entre la ultradreta i l’esquerra del PT. De moment, aquest diumenge els brasilers escolliran el successor de Michel Temer, després de dos anys al capdavant d’un govern molt qüestionat que no va passar per les urnes.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu