La Xina estreny el cercle sobre la població musulmanaLa Xina estreny el cercle sobre la població musulmana
Uigurs a Khotan, a la província de Xinjiang. FOTO WIKICOMMONS

La Xina estreny el cercle sobre la població musulmana

La Xina estreny el cercle sobre la població musulmana

Uigurs a Khotan, a la província de Xinjiang. FOTO WIKICOMMONS

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA / ABEL RIU (Barcelona)

  • | 14 de set, 2018 - 23:47

La Xina prepara una nova legislació per controlar la informació religiosa per internet per fer front al que el Partit Comunista qualifica de coma «caòtic» i «il·legal» i per «mantenir l’harmonia religiosa i social». És per aquest motiu que a partir d’ara només es podran difondre activitats de caràcter religiós si el govern ho ha aprovat prèviament. Aquesta nova normativa se suma a una versió revisada del Reglament d’Assumptes Religiosos que a principis d’any va endurir el control de les autoritats sobre les activitats religioses i va establir noves responsabilitats legals i multes.

Tot i que la Xina reconeix la llibertat de culte, nombroses organitzacions internacionals, entre les quals Human Rights Watch (HRW), fa temps que denuncien els abusos i la repressió contra les minories kazakhs i els uigurs, la minoria ètnica musulmana d’origen turc del país i majoritària a la província de Xinjiang, al nord-oest de la Xina. HRW ha publicat fa poc un informe on es documenta el creixent control governamental sobre els 13 milions de musulmans del país. Segons l’organització, s’estima que prop d’un milió de persones es troben detingudes en camps de reeducació política, on els fan jurar lleialtat al govern i al Partit Comunista.

Amb l’argument de «combatre les activitats separatistes, terroristes i delictives» i per «mantenir la seguretat nacional», el govern xinès justifica els abusos contra membres de la població que no han comès cap delicte. Aquestes persones són detingudes i portades als camps de reeducació, i no tenen accés ni a advocats. A més, els tallen el contacte amb les famílies.
També als carrers es fa present la vigilància constant. La presència de nombrosos checkpoints a la regió, les càmeres que controlen els carrers, la identificació de persones i l’espionatge tecnològic fan que la població uigur visqui sota una amenaça constant de detenció arbitrària.

Controls biomètrics que atempten contra el dret internacional
La normativa sobre la presència d’elements religiosos a internet no deixa de ser l’últim pas en la retallada de drets de la població uigur i les minories kazakhs que viuen a la regió.

Al desembre es va presentar un programa governamental per recopilar dades biològiques als gairebé 13 milions de uigurs que viuen a Xinjiang, fet que suposa una clara violació del dret internacional.

Amb la intenció de tenir un arxiu detallat dels habitants de la regió, es van recol·lectar mostres d’ADN, proves de sang, empremtes digitals i escàners de l’iris de les persones d’entre 12 i 65 anys. Aquest recull de dades biomètriques de caràcter confidencial està sent utilitzat per vigilar la població, tot i que govern xinès sempre ha defensat que es tracta d’un programa per millorar l’«estabilitat social» i per «reduir la pobresa» de la regió.

La Xina sempre ha negat que hi hagi un problema ètnic al país i sempre ha acusat les organitzacions internacionals defensores de drets humans que donen a conèixer la situació dels uigurs d’actuar amb demagògia, però les dades disponibles mostren que el control per motius d’ètnia i religió van en augment al país asiàtic.

Precisament ahir el nou ambaixador de la Unió Europea a la Xina va afirmar que els abusos a Xinjiang han de ser abordats a través de la col·laboració amb el govern, en contrast amb alts càrrecs dels Estats Units que consideren la possibilitat d’aplicar sancions contra la Xina per aquest motiu.

Centenars de persones han estat assassinades a la regió de Xinjiang durant els darrers anys en xocs entre membres de la minoria uigur, que consideren la regió la seva llar, i els membres de la cada cop més extensa població han.
Les informacions sobre els abusos contra la població uigur han aparegut enmig de l’escalada de la guerra comercial entre els EUA i la Xina. Pequín està fent pressions sobre la UE per alinear les seves actuacions contra aquestes polítiques, un fet que podria influir en una posició més tova de la Unió Europea amb relació a la situació dels uigurs.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu