Rússia i la Xina intensifiquen les seves relacionsRússia i la Xina intensifiquen les seves relacions
El president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, durant una cerimònia de signatura celebrada després de la seva reunió a marc del Fòrum Econòmic Oriental que se celebra a Vladivostok, Rússia. (Font: Kremlin)

Els vincles militars, però també econòmics, comercials i energètics, entre Moscou i Pequín s’estrenyen, alhora que es deterioren les relacions d’aquests dos països amb els Estats Units de Donald Trump

Rússia i la Xina intensifiquen les seves relacions

Els vincles militars, però també econòmics, comercials i energètics, entre Moscou i Pequín s’estrenyen, alhora que es deterioren les relacions d’aquests dos països amb els Estats Units de Donald Trump

Rússia i la Xina intensifiquen les seves relacions

El president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, durant una cerimònia de signatura celebrada després de la seva reunió a marc del Fòrum Econòmic Oriental que se celebra a Vladivostok, Rússia. (Font: Kremlin)

  • ABEL RIU (Barcelona)

  • | 14 de set, 2018 - 15:24

Més de 300.000 soldats, 36.000 tancs i 1.000 avions participen aquesta setmana en els exercicis militars Vostok 2018 (Est 2018) a Sibèria i l'Extrem Orient rus, la major part dels quals russos però també de la Xina i Mongòlia. Es tracta dels assajos militars més grans en territori rus des de l'any 1981, quan encara existia la Unió Soviètica, i als quals han assistit els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i de la Xina, Xi Xinping.

Moscou insisteix que les maniobres no van dirigides contra ningú —en particular els països de l'OTAN—, però aquesta demostració de força és interpretada a Occident com una advertència contra una possible ofensiva militar que tingui com a objectiu el país hereu de l'URSS. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va anunciar aquesta setmana que tropes russes i xineses participaran a partir d'ara en maniobres militars conjuntes de manera regular i ja no es limitaran als tradicionals exercicis antiterroristes. La veritat és que, des de l'any 2005, tots dos països han organitzat maniobres militars conjuntes en prop d'una desena d'ocasions, algunes de les quals en zones tan sensibles com el mar del Sud de la Xina o el mar Bàltic.

Aquests assajos, però, marquen un nou pas en el marc de l'acostament progressiu i la intensificació de les relacions a tots els nivells entre Rússia i la Xina, una tendència que es va iniciar als anys 90. Les relacions entre la Unió Soviètica i la Xina van venir marcades pel trencament entre els dos països als anys 60. Aquell episodi va marcar l'inici de gairebé 30 anys d'allunyament i tensions polítiques, militars i territorials, incloses intimidacions nuclears. La mort de Mao Tse Tung el 1976 i l'ascens al poder de Deng Xiao Ping van contribuir a millorar la situació, però no va ser fins a l'arribada al Kremlin de Mikhaïl Gorbatxov que les relacions entre Moscou i Pequín no es van restablir completament.

Reescalfament de les relacions

Amb la caiguda de l'URSS l'any 1991, el president de la nova Federació Russa, Boris Ieltsin, va voler fer un gir a la política exterior del país a fi d'orientar-la cap a Occident, no només intensificant els seus lligams amb Europa i els Estats Units, sinó també intentant construir per a Rússia un sistema polític i econòmic a imatge del nord-americà. Els desastrosos resultats d'aplicar el model occidental a Rússia van originar una crisi econòmica que va enfonsar gran part del país en la misèria durant bona part dels anys 90, fet que es va sumar a una constant inestabilitat política que es va traduir en una pèrdua del control efectiu sobre certs territoris com ara Txetxènia. Tot això, unit a la decepció del Kremlin pel paper intervencionista jugat per Occident en aprofitar-se de la debilitat interna del país, va provocar que Rússia iniciés una reorientació de les seves prioritats pel que fa als seus socis a l'exterior, pensant sobretot en la Xina. Com a conseqüència, l'abril del 1996 va tenir lloc la signatura del Tractat d'Amistat entre la Federació Russa i la República Popular de la Xina per part dels seus respectius presidents, un fet que va significar l'inici d'un progressiu acostament entre els dos països.

El canvi de paradigma es va confirmar el 2001, any en què van tenir lloc dos esdeveniments que van marcar un abans i un després en la naturalesa i la intensitat de les relacions entre Rússia i la Xina. D'una banda, la signatura el 16 de juliol del mateix any del Tractat de Bon Veïnatge i Cooperació Amistosa entre els presidents Jiang Zemin i Vladímir Putin va inaugurar una època d'entesa dins un nou marc de cooperació bilateral. Deixant definitivament enrere les disputes territorials i comprometent-se a disminuir sensiblement el nombre de tropes a les zones de frontera compartida, aquest acord va reforçar la cooperació militar entre Pequín i Moscou, i es va pactar també donar-se suport mútuament en cas de disputa amb tercers.

Multipolarisme contra unilateralisme

La coalició sino-russa es basa en gran mesura en una concepció de les relacions internacionals que proposa superar la dinàmica dels blocs ideològics, un sistema heretat de la guerra freda i en el qual consideren que les potències occidentals continuen en bona part instal·lades, dividint sovint la comunitat internacional en bons i dolents. Per contra, tant Moscou com Pequín proposen un nou paradigma de relacions entre estats basat en el multipolarisme, sobretot de cara a superar l'unipolarisme i l'hegemonia nord-americanes sorgides arran de la caiguda de l'URSS, dels quals van resultar les intervencions militars a Iugoslàvia (1999), l'Iraq (2003) i Líbia (2010), entre d'altres.

En altres paraules, un nou ordre mundial en el qual prevalgui el multilateralisme, i en el qual tant Rússia com la Xina puguin fer valer millor el seu estatus de potències de manera més efectiva d'acord amb els seus interessos. La coordinació entre Moscou i Pequín a l'hora de votar (i vetar) de manera conjunta al Consell de Seguretat de l'ONU resolucions impulsades pels EUA sobre Corea del Nord, Síria o Iran va en aquesta direcció.

Dins d'aquest nou paradigma, l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS) podria jugar en un futur un paper remarcable. A part dels seus sis membres fundadors —Rússia, la Xina i quatre països de l'Àsia central—, a l'OCS s'hi van sumar l'Índia i el Pakistan el 2017. També en són membres observadors països com Mongòlia, l'Afganistan, Bielorússia i l'Iran. És probable que durant els anys vinents l'OCS s'ampliï i alhora reforci els mecanismes de coordinació entre els seus membres en els àmbits clau com ara la seguretat o el comerç.

Confrontació creixent amb els Estats Units

Rússia i la Xina són titllats de «potències revisionistes» que representen una amenaça militar significativa per als EUA, d'acord amb la nova estratègia nacional de defensa publicada pel Pentàgon el 2018. De la mateixa manera, el document situa la competició entre grans potències, i no el terrorisme, com la principal preocupació per a la seguretat nacional nord-americana. Tant Rússia com la Xina competeixen amb els Estats Units per la influència en diferents zones del planeta (Ucraïna-Europa de l'Est i el mar del Sud de la Xina, respectivament).

És precisament arran de la crisi a Ucraïna iniciada a finals del 2013 i de les sancions econòmiques dels països occidentals contra Rússia que el rapprochement entre Moscou i Pequín s'ha accelerat, perquè el Kremlin s'ha vist forçat a cercar noves oportunitats econòmiques i vies de finançament en el seu veí asiàtic. Un dels àmbits en els quals més s'ha notat aquesta intensificació de les relacions és en el mercat energètic. Així, les exportacions russes de petroli s'han multiplicat per quatre durant els darrers deu anys, i Rússia va esdevenir a partir del 2016 el principal subministrador de petroli de la Xina, davant de l'Aràbia Saudita. La guerra comercial iniciada per l'administració de Donald Trump contra Rússia i la Xina, entre altres països, també ha contribuït a un alineament major de les respectives actuacions en matèria econòmica.

El diplomàtic i politòleg nord-americà d'origen polonès mort el 2017 Zbigniew Brzezinski, que va ser assessor de diferents inquilins de la Casa Blanca, sostenia que, des d'una perspectiva geopolítica, els EUA havien d'actuar de manera que s'evités un acostament russo-xinès, a través d'una aproximació a un d'aquests països i la formació una aliança contra l'altre. Tot i els intents de Trump d'acostar-se a Putin, tot sembla indicar que l'actual administració nord-americana, amb el Pentàgon i les agències de seguretat al capdavant, estan disposades a mantenir alhora una confrontació contra una Xina en plena emergència i una Rússia que, tot i les seves debilitats internes, segueix marcant múscul militar.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu