Ucraïna perd un milió d'habitants cada anyUcraïna perd un milió d'habitants cada any
Ciutadans ucraïnesos passejant pel l'avinguda Khreshchatyk, la principal de la capital, Kyiv (Wiki Commons)

El país de l'Europa oriental ha perdut un 33% de la seva població des de la seva independència l'any 1991

Ucraïna perd un milió d'habitants cada any

El país de l'Europa oriental ha perdut un 33% de la seva població des de la seva independència l'any 1991

Ucraïna perd un milió d'habitants cada any

Ciutadans ucraïnesos passejant pel l'avinguda Khreshchatyk, la principal de la capital, Kyiv (Wiki Commons)

  • Redacció Barcelona

  • | 04 de set, 2018 - 13:49

Ucraïna segueix perdent població de forma dramàtica. Prop d'un milió d'ucraïnesos marxen cada any d'Ucraïna a la recerca d'un futur millor, i molts trien com a destinació Rússia tot i el conflicte entre els dos països, va afirmar el ministre d'Afers Exteriors ucraïnès, Pavló Klimkin, en una entrevista emesa avui per una televisió local. «Realment tenim una situació catastròfica. Prop d'un milió d'ucraïnesos surten del país cada any», va advertir el titular d'Exteriors al canal de televisió ICTV.

Prop de dos milions d'ucraïnesos viuen a la veïna Polònia i altres tres milions resideixen de forma permanent en la també veïna Rússia, cosa que el Govern de Kíev considera intolerable, ja que en la seva opinió Moscou «fa la guerra» contra Ucraïna.
Klimkin anunciar que l'Executiu té «determinades idees» per tornar als seus ciutadans de Rússia, ja que entén que no és bo que un de cada dotze ucraïnesos (el país té uns 42 milions) visqui ara al país al qual Kíev qualifica oficialment d'«Estat agressor» per l'annexió il·legal de Crimea i pel seu suport als rebels prorussos de l'est d'Ucraïna.
«Treballem en aquestes propostes de manera que no hi hagi 3 milions d'ucraïnesos de forma permanent a Rússia», va dir el ministre. Una d'aquestes mesures podria ser la prohibició total del transport de passatgers entre Rússia i Ucraïna, com va anunciar fa una setmana el ministre d'Infraestructures ucraïnès, Vladímir Omelián.

Kíev es planteja prohibir el transport de passatgers ferroviari i per carretera per obstaculitzar al màxim que els seus ciutadans viatgin entre els dos països, ja que les connexions aèries ja estan vetades des de fa anys. Després d'anunciar els plans del seu ministeri, Omelián va recomanar als seus conciutadans treure els seus familiars de Rússia i va afirmar que els «ucraïnesos no hi tenen res a fer» en aquest país.

Kíev no amaga que prefereix que els seus ciutadans a Rússia emigrin a la Unió Europea (UE), i recorda que ara poden entrar sense visat als països membres, encara que en teoria només per fer turisme i fins a un període màxim de tres mesos.
Klimkin va admetre que molts ucraïnesos han marxat a la UE des de l'entrada en vigor fa un any del règim d'exempció de visats, però ha lamentat que aquest procés de redistribució de la immigració laboral des de Rússia sigui molt lent.
La líder opositora i exprimera ministra Iúlia Timoixenko -una de les candidates favorites a rellevar l'actual president, Petró Poroshenko, després de les eleccions previstes l'any que ve- ha advertit que l'economia d'Ucraïna depèn en gran mesura de les remeses d'ucraïnesos que treballa fora del país.

El primer ministre txec, el populista Andrej Babis, va insistir la setmana passada en el seu rebuig al repartiment de refugiats entre els socis de la UE i va argumentar que el seu país ja acull immigrants ucraïnesos. D'altra banda, el Govern ucraïnès tem que l'emigració de treballadors qualificats pot posar en perill la seguretat econòmica del país en els propers anys.

Segons el Comitè Estatal d'Estadística, l'1 de setembre de 2017 la població permanent d'Ucraïna ascendia a 42,2 milions de persones, excloent Crimea i Sebastopol, integrats a la Federació Russa, però incloent els territoris del Donbas no controlats per Kíev, que compten amb una població de prop de 3 milions de persones. Tenint en compte que almenys 4 milions d'ucraïnesos resideixen permanentment a Rússia i Polònia, avui dia menys de 35 milions de persones viuen en territori controlat per Kíev. Una davallada d'un 33% en relació als 52 milions de persones que vivien a Ucraïna quan va esdevenir un estat independent per l'esfondrament de l'URSS l'any 1991.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu