La Xina reforça la seva influència a l’ÀfricaLa Xina reforça la seva influència a l’Àfrica
Xi Jinping i Teodoro Obiang es reuneixen abans de la cimera xinesa-africana (EFE)

Se celebra el tercer Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica (Focac), impulsat per Pequín per promoure els seus lligams econòmics, comercials i industrials amb els països africans

La Xina reforça la seva influència a l’Àfrica

Se celebra el tercer Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica (Focac), impulsat per Pequín per promoure els seus lligams econòmics, comercials i industrials amb els països africans

La Xina reforça la seva influència a l’Àfrica

Xi Jinping i Teodoro Obiang es reuneixen abans de la cimera xinesa-africana (EFE)

  • Redacció Barcelona

  • | 03 de set, 2018 - 21:02

La Xina ha ofert avui 60.000 milions de dòlars en finançament per a l'Àfrica, on condonarà el deute que els països més pobres mantenen amb el govern xinès en forma de préstecs sense interessos, una nova estratègia amb la qual el gegant asiàtic enforteix la seva implicació i influència al continent.

El president xinès, Xi Jinping, va anunciar un nou paquet de finançament en el discurs inaugural del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica (Focac) a Pequín, en què va insistir que la inversió xinesa no comporta compromisos polítics, sinó que busca el desenvolupament del continent. Es tracta de la tercera cimera del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica que se celebra després de la que es va realitzar a Pequín el novembre del 2006, i el de Johannesburg, a Sud-àfrica, el 2015.

Després de defensar que aquesta cooperació està basada en la igualtat i el benefici mutu, Xi va anunciar que certs països africans quedaran eximits a finals d'aquest any dels deutes pendents contrets en forma de préstecs sense interessos amb el govern xinès. Tot i que no ha precisat quins països es beneficiaran d'aquesta mesura, el president ha assenyalat que la condonació beneficiarà els països menys desenvolupats, més pobres i endeutats que mantenen relacions diplomàtiques amb la Xina. El nou paquet de finançament anunciat avui se suma als 60.000 milions de dòlars que Pequín va prometre durant l'última edició del Focac, celebrada el 2015. Així, en els pròxims tres anys la Xina oferirà 15.000 milions de dòlars en préstecs sense interessos, 20.000 en línies de crèdit, 10.000 milions en fons per al desenvolupament i 5.000 milions per finançar les importacions africanes. Xi també va assegurar que el govern incentivarà les companyies xineses per tal que realitzin inversions a l'Àfrica d'almenys 10.000 milions de dòlars en els pròxims tres anys.

Els 60.000 milions que es materialitzaran en assistència governamental i inversions per part d'institucions financeres i empreses se centraran a millorar la cooperació en vuit punts detallats pel president, entre els quals es troben àrees clau com el comerç, la sanitat, la lluita contra el canvi climàtic, les infraestructures i la indústria, entre d'altres, en el marc de la iniciativa Noves Rutes de la Seda, el gran pla global d'inversions llançat per Pequín.

Dins de l'estratègia de Xi per guanyar influència a l'Àfrica més enllà de la cooperació econòmica, el líder xinès es compromet a a donar suport als països africans en la lluita contra el terrorisme a les regions més afectades pels grups violents.
«La Xina està preparada per treballar amb la comunitat internacional en el suport a la pau i la seguretat a l'Àfrica», ha dit, i ha precisat que el règim comunista sempre donarà suport a la solució dels problemes des d'una «perspectiva africana».
Les inversions xineses al continent han estat posades en dubte pels EUA, que fins i tot van recomanar als països africans anar amb compte amb aquestes inversions per «no perdre la seva sobirania» perquè, a parer seu, amb aquest model de finançament poden perdre «el control de les seves pròpies infraestructures i dels seus recursos» en cas de problemes financers.

Sense fer referència explícita a aquestes crítiques, Xi va defensar que les inversions xineses no comporten lligams polítics, de manera que es dirigeixen a aquells llocs on les infraestructures són inadequades o hi ha una manca de desenvolupament.
«Prometem que no hi haurà cap interferència en els assumptes interns dels països africans, cap imposició, cap compromís polític, cap recerca de beneficis polítics egoistes», va assegurar.

Xi també va aprofitar l'ocasió per reivindicar la seva defensa del multilateralisme enfront de l'unilateralisme i proteccionisme, i va assegurar que les relacions que manté amb l'Àfrica són un model de cooperació Sud-Sud.

El mandatari ruandès, Paul Kagame, també president de torn de la Unió Africana (UA), ha assegurat durant la seva intervenció en el fòrum que «el compromís de la Xina a l'Àfrica ha suposat una profunda transformació interna» i també de «la posició global» del continent.

Des de la seva creació fa 18 anys, el Focac ha anat guanyant importància fins a esdevenir una cimera prioritària per al règim comunista, ja que la Xina és el principal soci comercial de l'Àfrica i un important creditor del continent. En els últims anys, Xi ha liderat una estratègia per augmentar la seva influència global en blocs estratègics, com l'Àfrica, Llatinoamèrica i l'Orient Mitjà, on busca enfortir la seva presència a través d'aliances econòmiques, però també polítiques i militars.

L'ombra del Xinjiang

La hiperactivitat diplomàtica de Xi Jinping, part de l'estratègia d'expansió de la influència xinesa en l'àmbit global, no amaga les persecucions i violacions de drets humans que les autoritats xineses cometen a la regió del Xinjiang contra l'ètnia dels uigurs. Amb mà de ferro, Xi està determinat a demostrar la inevitabilitat històrica del «rejoveniment de la nació xinesa», unida al voltant del declarat com a «somni xinès». Segons les autoritats xineses, això requereix una ciutadania homogènia, on les diferències per qüestió de cultura, religió o ètnia han de ser eliminades. A la pràctica, això ha suposat la persecució dels uigurs musulmans, amb la prohibició de moltes de les seves pràctiques culturals i religioses. El fet de portar barba o fer servir el burca està prohibit en ser considerat «extremista», i les famílies es veuen forcades a entregar a les autoritats les còpies de l'Alcorà o altres textos religiosos que posseeixin. En paral·lel, els noms de nens Islàmics han de ser canviats, i els estudiants tenen prohibit fer seguiment del ramadà. Les persones que no compleixin aquestes normes corren el risc de ser enviades a camps d'«educació». Mesures de caràcter similar s'han imposat al Tibet contra expressions lingüístiques o culturals locals, i s'ha arribat inclús a empresonar activistes defensors de la llengua tibetana, com el cas de Tashi Wangchuk.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu