El dia en què Morales va brandar el fantasma del cop a GuatemalaEl dia en què Morales va brandar el fantasma del cop a Guatemala
(EFE)

El dia en què Morales va brandar el fantasma del cop a Guatemala

El dia en què Morales va brandar el fantasma del cop a Guatemala

(EFE)

  • ALBERTO PRADILLA (Guatemala)

  • | 03 de set, 2018 - 11:49

Que un president aparegui en públic envoltat de militars no és un bon senyal. Que ho faci per anunciar que no renova el mandat de l'agència anticorrupció de l'ONU que col·labora amb la fiscalia del seu país i que l'ha acusat de finançament il·lícit és més que preocupant. Que adverteixi que no obeirà «ordres il·legals», erigint-se com a únic intèrpret de la llei, constitueix una amenaça vetllada de cop d'Estat. Aquesta successió d'esdeveniments l'ha protagonitzat Jimmy Morales, president de Guatemala.

Divendres, juntament amb 70 uniformats i 6 civils, va anunciar la fi dels treballs de la Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala (Cicig), una institució amb presència al país des del 2006. La seva advertència de desobediència té un destinatari clar: la Cort de Constitucionalitat (CC), que l'any passat va evitar que el cap de la missió de l'ONU, el fiscal colombià Iván Velásquez, fos expulsat. També demostra que està disposat a batallar pel seu propi futur. Fa un mes, el Ministeri Públic i la Cicig el van tornar a acusar de finançament il·lícit del seu partit, FCN-Nación. El cas ara està en mans del Congrés, que és qui ha de decidir si li treu el fur i pot ser investigat.

Quan va accedir al càrrec de president, el 2016, Morales es va comprometre a mantenir-se a l'agència de l'ONU fins a 2021. Ara anuncia que no renovarà el mandat que expira el 3 de setembre de l'any que ve, quan també se celebren eleccions. Què ha canviat en aquest temps? Les investigacions que l’assenyalen a ell i diversos familiars per corrupció. Tot i això, el president ha disfressat la seva decisió amb una retòrica nacionalista, de «defensa de la sobirania de Guatemala», acusant a la Cicig de practicar investigacions «selectives». Entre els sectors afins al president hi ha una teoria molt estesa que diu que Velásquez formaria part d'un pla, al costat de les ONG i algunes ambaixades, per condicionar la política del país i afavorir una victòria de l'esquerra. Es tracta de grups reaccionaris, vinculats als militars durant el conflicte armat intern que es va estendre entre 1960 i 1996 i que va ser qualificat per l'ONU com «genocidi» després de deixar més de 200.000 morts, la majoria de pobles indígenes.

L'ofensiva de Morales arriba en un moment en què el president semblava més aïllat que mai. La mort d'Álvaro Arzú a l'abril, expresident entre 1996 i 2000, alcalde de la capital i veritable poder a l'ombra, el va deixar sense padrí. Al maig, alguns dels principals empresaris van reconèixer públicament haver realitzat donatius il·lícits. Al mateix temps, sectors de la dreta militarista el pressionaven al considerar que no estava pressionant prou la Cicig, a la qual volen fora, ja que molts estan involucrats en investigacions criminals.

Finalment, divendres, Morales va fer el pas. Abans de la seva compareixença, diversos vehicles d'aspecte militar van patrullar a l'exterior de la seu de l'agència de l'ONU. Qui sap si buscaven acovardir o el pla era irrompre en les oficines i expulsar directament a Velásquez.

Les reaccions per la deriva autoritària de Velásquez són les esperades i demostren que el president no té grans rivals per continuar amb els seus plans. Els grans empresaris li donen suport i l'ambaixada dels EUA, que segueix manant molt, es manté neutral. Durant l'administració de Barack Obama, Washington sí que va donar el seu suport explícit a la Cicig i fins i tot va pressionar perquè no s'actués contra ella. Ara, amb Donald Trump a la Casa Blanca, deixa fer, tot i mostrar el seu malestar amb el fet que els vehicles utilitzats per patrullar al voltant de les oficines de l'agència van ser donats pel seu Exèrcit per a tasques contra el narcotràfic.

La resposta de la societat civil també ha estat a mig gas. Divendres i dissabte hi va haver protestes, però aquestes no van ser massives. Les properes dues setmanes seran claus per saber si Morales busca dreceres per expulsar Velásquez. Tindrà molta influència saber com avança el seu cas per corrupció.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu