L'extrema dreta, en alça als Estats Units des de l'arribada de TrumpL'extrema dreta, en alça als Estats Units des de l'arribada de Trump
Manifestants supremacistes d'una banda i antifeixistes de l'altra, cara a cara en una manifestació als Estats Units fa unes setmanes (E.C.)

La irrupció i consolidació del moviment 'alt-right' als EUA els obre les portes a participar en les eleccions legislatives del novembre

L'extrema dreta, en alça als Estats Units des de l'arribada de Trump

La irrupció i consolidació del moviment 'alt-right' als EUA els obre les portes a participar en les eleccions legislatives del novembre

L'extrema dreta, en alça als Estats Units des de l'arribada de Trump

Manifestants supremacistes d'una banda i antifeixistes de l'altra, cara a cara en una manifestació als Estats Units fa unes setmanes (E.C.)

  • EDGAR COSTA (Nova York, Estat Units)

  • | 31 d'ag, 2018 - 00:45

Amb la victòria de Trump el novembre del 2016, la tensió racial es va incrementar als Estats Units. Des de llavors, i de manera cada cop més freqüent, organitzacions de l'extrema dreta nord-americana es van animar a sortir dels espais digitals per congregar-se als carrers. L'explosió pública de l'odi va viure el seu punt de màxima tensió a Charlottesville, a l'estat de Virgínia, el 12 d'agost del 2017. Aquell dia, l'envestida d'un cotxe conduït per un jove ultranacionalista va posar fi a la vida de Heather Hayer, una activista antifeixista que es manifestava contra les mobilitzacions de caràcter supremacista que s'estaven donant aquells dies a la ciutat.

Charlottesville va marcar un punt d'inflexió en les protestes de l'anomenada alt-right (dreta alternativa). Els supremacistes blancs implicats en els incidents de Virgínia van ser exposats públicament i van ser ridiculitzats a les xarxes socials; alguns van arribar a perdre la feina. Grups antifeixistes van difondre les cares dels participants en la marxa ultranacionalista a les xarxes socials, i es va crear un efecte dissuasiu per a protestes posteriors.

Un any després dels esdeveniments de Charlottesville, l'extrema dreta va convocar una concentració davant de la Casa Blanca a Washington. En aquesta ocasió només una vintena de persones amb banderes dels Estats Units i gorres vermelles amb l'eslògan de campanya de Donald Trump, Make America great again (Fem que Amèrica torni a ser gran), van fer acte de presència en un acte denominat Unim la dreta. La policia va escortar en tot moment els integrants de la marxa mentre centenars de persones omplien els carrers de Washington en rebuig a l'acte.

Més protestes, menys assistents

Tot i la baixa assistència a les convocatòries, les manifestacions de l'extrema dreta continuen celebrant-se per tot el país de manera continuada. També a l'agost, una de les que va congregar més seguidors va ser l'anomenada Marxa Nacional contra la Violència de l'Extrema Esquerra, a Seattle, l'11 d'agost. Centenars de persones van reunir-se davant l'Ajuntament, moltes fent ostentació de rifles i pistoles. La contestació a la celebració de l'acte va ser novament molt superior en nombre. La tensió i els enfrontaments solen marcar el final d'aquests esdeveniments, on per part de les dues bandes s'entona una mateixa consigna: «De qui són els carrers? Els carrers són nostres!».

A les manifestacions, la policia sol protegir els integrants dels moviments d'extrema dreta, normalment menys nombrosos, davant de possibles enfrontaments amb grups antifeixistes. És habitual que en acabar els actes els manifestants supremacistes donin encaixades de mà als policies i afectuosament els donin les gràcies per la feina feta. D'altra banda, és freqüent veure furgonetes de la policia emportant-se activistes antifeixistes detinguts.

Anar a les urnes, una nova estratègia

Als actes de Seattle, igual que als de Washington o en d'altres de similars que han tingut lloc durant els darrers mesos, ja no es veu simbologia nazi, només banderes estatunidenques i confederades. El discurs ha canviat respecte a l'any passat, i l'extrema dreta ja no sol centrar-se a atacar les minories sinó que aposta per «defensar dels drets civils dels blancs», una qüestió que genera discrepàncies entre els diferents grups que integren l'anomenada dreta alternativa. No obstant això, la nova estratègia del moviment és clara: presentar-se a eleccions per optar a càrrecs públics. La prioritat de l'extrema dreta nord-americana sembla ser, doncs, resoldre les divisions internes i transformar un moviment fins fa poc centrat a internet en una forca política viable.

El fet que supremacistes blancs facin campanya a les eleccions no és pas nou; David Duke, un dels principals noms de l'actual Ku Klux Klan, va intentar-ho en diverses ocasions. L'any 1989 va aconseguir un càrrec a la Cambra de Representants de l'estat de Louisiana, i posteriorment es va presentar a les eleccions per al Senat l'any 2016, on va sumar 58.000 vots, una xifra insuficient per guanyar però que mostra el grau d'acceptació del seu discurs polític per una part significativa de l'electorat.

Segons un estudi del Southern Poverty Law Center Intelligence Project, el 9% dels americans veuen ara acceptable tenir posicions neonazis, mentre que en el passat, els grups supremacistes blancs no trobaven espai a l'esfera pública. Amb l'arribada de Trump a la Casa Blanca s'està vivint una crescuda del nombre de candidats obertament racistes. Aquest tipus d'identitat política blanca també és present a mitjans de comunicació com Fox News, el canal d'informació preferit per a l'audiència conservadora. Recentment, la presentadora Laura Ingraham va obrir el seu programa en aquesta cadena amb un monòleg que deia: «L'Amèrica que coneixem ja no existeix; hi ha enormes canvis demogràfics que amenacen el poble americà, i són canvis que ningú de nosaltres no ha votat i que a la majoria no ens agraden». S'atia el pànic blanc, una onada de por fa que molts creguin que la seva seguretat només es pot garantir protegint la ciutadania americana en termes racials i que la política americana és un joc de suma zero on els blancs només poden guanyar si perden els negres. En aquesta línia, Donald Trump va emprar la narrativa del genocidi blanc durant la campanya presidencial del 2016, amb el hashtag #WhiteGenocideTM en un dels seus tuits. Fa una setmana, el president Trump va fer una piulada en referència a la seva preocupació per la situació dels grangers blancs a Sud-àfrica: «He demanat al secretari d'estat @SecPompeo que estudiï de prop les captures i expropiacions de la terra i la terra de Sud-àfrica i l'assassinat a gran escala d'agricultors. El govern sud-africà s'està apoderant de la terra dels pagesos blancs». Les paraules de Trump han estat celebrades pel diari d'orientació neonazi Daily Stormer en un article que començava dient «Aquest és un pas bastant significatiu en la direcció correcta».

Aquesta dinàmica no és nova, però feia moltes dècades que la Casa Blanca no l'ocupava un president que en fes una qüestió de forma tan evident. En temps del president Nixon, per exemple, l'anomenada guerra contra les drogues era un mecanisme de criminalització vers els afroamericans. Segons el cap de política domèstica de Nixon, John Ehrlichman, la campanya del 1968 i la seva etapa a la Casa Blanca va tenir dos enemics: l'esquerra i els negres.

La irreal amenaça negra

Els supremacistes blancs hi guanyen quan els crims s'aborden des d'una perspectiva racial, quan la immigració i el terrorisme esculpeixen el comportament polític i els votants blancs s'entreguen a la causa, com els 11 milions d'americans que tenen una visió semblant a la dreta alternativa, i que van ser determinants en la victòria a Trump. El fet és que les desigualtats racials i ètniques en el si de la societat nord-americana a qui més perjudiquen no és pas als blancs. Les persones de color s'enfronten a moltes barreres estructurals a l'hora d'accedir a habitatge de qualitat, assistència sanitària, ocupació o educació.

Les disparitats racials també impregnen el sistema de justícia penal als Estats Units i en minen l'eficàcia. Les dades deixen ben clar on són les desigualtats als Estats Units, on més de 40 milions de negres, el 13% de la població segons el cens del 2016, es componen d'unitats familiars que tenen de mitjana 10 cèntims de riquesa menys per cada dòlar que les famílies blanques, segons dades de la Reserva Federal. Així i tot, en els darrers anys s'ha observat una reducció de la bretxa entre les famílies amb ingressos baixos, impulsada per una forta disminució de la riquesa dels blancs de classe baixa.

El terme alt-right es va crear pels volts de l'elecció del 2016, per englobar la vasta combinació de faccions extrema dreta, incloent-hi grups supremacistes blancs, antimusulmans, antisemites i nacionalistes blancs, entre d'altres. Des del 2017 fins a l'actualitat, els moviments antifeixistes han fet acte de presència i irromput en els actes públics de la dreta alternativa i han mostrat nombres molt superiors, i a vegades fins i tot han forçat la dissolució de mobilitzacions.

La dreta més àmplia continua activa. El creixement de grups com els Proud Boys, una organització d'homes d'extrema dreta que s'autodefineix com una fraternitat xovinista prooccidental, demostra que no és necessari fer marxes amb simbologia nazi. Posen el focus a atacar a l'esquerra, objectiu que es converteix en el nou motor de molts dels seus actes.

Els Proud Boys s'han unit a l'extrema dreta i als grups de nacionalistes blancs en actes i protestes, i en diverses ocasions, com l'organitzada a Portland (Oregon) aquest mes d'agost, sota el lema «Llibertat i coratge», dirigit a promoure la idea de «coratge», que el grup anomenat Patriot Prayer descriu com «la columna vertebral de la llibertat». Aquesta manifestació va esdevenir una de les batalles campals més violentes de l'era Trump.

Un dels organitzadors, Joey Gibson, membre dels Patriot Prayer, es presenta com a candidat al Senat pel Partit Republicà a l'estat de Washington a les eleccions de novembre. Després dels altercats, Gibson va afirmar que «els disturbis són bons perquè mostren que hi ha un moviment polític en aquest moment on la policia ha d'actuar per garantir la llibertat d'expressió».

Portland, la gran batalla

Durant els incidents de Portland la policia antidisturbis va utilitzar gas lacrimogen i bombes sonores per dispersar els manifestants i evitar així que la batalla entre supremacistes i antifeixistes anés a més. Així i tot, diversos ferits i desenes de persones arrestades van ser el balanç d'una protesta que, segons Gibson, serveix per convertir Portland en una mostra de «com les manifestacions (en referència a les antifeixistes) es poden convertir en un horrible escenari si tenen permís per ser-hi».

Alguns activistes d'extrema dreta es veuen a la primera línia d'una guerra cultural sobre el futur dels Estats Units, i les seves accions al carrer fan créixer la preocupació vers una creixent onada de violència alimentada per la volatilitat de les faccions que integren el que sovint se situa sota el paraigua de la dreta alternativa, un moviment que té el repte de testar el seguiment real per part de l'electoral a les eleccions del novembre. Abraçats pel Partit Republicà, molts candidats d'ideologia d'extrema dreta buscaran representativitat, i molts ho faran emulant el mateix Trump, insultant oponents al més pur estil del magnat novaiorquès.

Imitar Trump per guanyar les eleccions

Trump genera crítiques i burles constants, però cal recordar que gaudeix d'un 88% d'aprovació entre els votants republicans (més alt que qualsevol president modern, demòcrata o republicà, a excepció de George Bush just després de l'11 de setembre); per tant, sembla lògic que els candidats republicans a les eleccions del mes de novembre imitin Trump en l'estratègia d'insults i atacs.

Ens esperen, doncs, uns intensos mesos d'activitat política que no només serviran per demostrar el pes de la dreta alternativa i la seva viabilitat política, sinó que també seran una prova de foc per a Donald Trump per reafirmar el seu capital polític i un repte per als demòcrates, que podrien capgirar la majoria al Congrés i engegar un hipotètic procés d'impeachment que posés fi al mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu