L’ONU denuncia crims de guerra al IemenL’ONU denuncia crims de guerra al Iemen
Centenars de iemenites participen en una protesta contra la coalició militar àrab en Saná. EFE / Arxiu

Els atacs indiscriminats contra la població civil han portat a l'ONU a investigar els crims de guerra que s'estan cometent i a identificar-ne els responsables

L’ONU denuncia crims de guerra al Iemen

Els atacs indiscriminats contra la població civil han portat a l'ONU a investigar els crims de guerra que s'estan cometent i a identificar-ne els responsables

L’ONU denuncia crims de guerra al Iemen

Centenars de iemenites participen en una protesta contra la coalició militar àrab en Saná. EFE / Arxiu

  • REDACCIÓ BARCELONA / EFE

  • | 29 d'ag, 2018 - 15:39

Després de quatre anys de conflicte i sense cap negociació de pau a la vista, un grup d'experts regionals i internacionals per al Iemen de l'ONU va presentar ahir un informe totes les parts implicades en el conflicte han estat acusades d'haver comès crims de guerra.

Les acusacions recauen, en primer lloc, sobre la coalició militar àrab que lidera l'Aràbia Saudita, secunda pels Emirats Àrabs Units (EAU) i pels Estats Units i Gran Bretanya, aquests dos últims països encarregats de proveir-los d'intel·ligència militar. Els bombardejos de la coalició han causat «la majoria de víctimes civils directes». Les imposicions a l'entrada de béns al país, a més, han tingut un fort impacte en la població iemenita.

Segons el president del grup d'experts de l'ONU, Kamel Jendoubi, totes les parts implicades estan mostrant «un menyspreu absolut pel sofriment del poble iemenita» i va reclamar que es prenguin les mesures necessàries per protegir la població civil i perquè es faci justícia amb les víctimes. Jendoubi també va anunciar que s'havien identificat persones responsables dels crims i que se'n presentaria una llista oficial a l'Alt Comissionat de l'ONU pels Drets Humans. Els noms, però, es mantindran en secret.

Des de març del 2015 i fins al moment, han mort 6.660 civils i 10.563 han resultat ferits, tot i que, segons la mateixa organització «les xifres reals probablement són significativament més altes». 8 milions de persones viuen en risc de fam.
Al juliol, Amnistia Internacional (AI) denunciava en un informe desaparicions forçades, tortura, pallisses i abusos sexuals a la xarxa de presons secrets al sud del Iemen.

 

Una guerra que no acaba

La guerra del Iemen va començar el 2014, quan els rebels houthis van ocupar Sanà, la capital del país, i van expulsar el govern d'Abd Rabbuh Mansur Hadi, que es va haver d'exiliar a l'Aràbia Saudita. També van prendre el control d'algunes províncies del nord i de l'oest del país. La guerra va canviar de dinàmiques quan una coalició liderada per l'Aràbia Saudita i altres països de majoria sunnita van entrar al país.

El Iemen és un dels països més empobrits de la regió, amb poques rendes petrolieres, poca pesca i problemes importants d'infraestructures. És un país amb una alta presència tribal i un passat de conflicte i pobresa, en un context topogràfic de muntanyes i deserts.

El 2012, després de les Primaveres Àrabs, que també van arribar al Iemen, molts analistes internacionals van advertir de la perillositat de caure en una guerra civil si la transició no es feia de la manera adequada, tal com ha acabat passant. El procés de reestructuració de les forces militars i de seguretat, els mecanismes de justícia transicional i el diàleg nacional que eren necessaris per a l'estabilització del país no van arribar a bon port.

Després de quatre anys de guerra silenciada, ja que gairebé no ha ocupat titulars en els mitjans de comunicació, els civils continuen sent el blanc d'ambdues faccions. El bloqueig impedeix l'arribada de medicaments i material d'assistència humanitària i els atacs a la població civil i els hospitals són constants.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu